Harca

Poblar, de nou, el territori. Cartes de Poblament al segle XVII (II)

2012-01-30T07:49:00.001+01:00

L’expulsió dels moriscos –dels valencians de sempre, no ho oblidem– el 1609 va significar la pèrdua de vora un terç de la població del regne de València. Aquest fet, analitzat des de la perspectiva local, significà el despoblament de molts llogarets i alqueries, com ja hem tingut oportunitat d'assenyalar ací en Harca. Després del foragitament calia poblar el territori, ocupar de nou les cases i

"Las humanidades deben existir". Entrevista a Ana Rodríguez

2012-01-26T10:05:00.001+01:00

Així de contundent es mostrà la Investigadora Científica de l'Instituto de Historia del CSIC, Ana Rodríguez López, quan li formulàrem la tradicional pregunta sobre la funció social dels historiadors: Por primera vez, de una forma abierta y clara, hay que defender el hecho de que las humanidades deben existir; es realmente la primera vez que, a mi modo de ver, hay una ofensiva extraordinariamente

Els sistemes de reg d'Oman

2012-01-23T10:00:00.003+01:00

En la península Ibèrica parlar actualment de regadius històrics és cosa quasi exclusiva dels medievalistes. Primer perquè van ser els grups tribals musulmans que envaïren i colonitzaren Hispània a partir del segle VIII els que van portar la irrigació a casa nostra, com a forma principal de producció d'aliments. I segon perquè la societat feudal que posteriorment va conquerir i colonitzar

La Santantonada de Forcall

2012-01-19T12:07:00.015+01:00

El passat 5 de gener de 2012 la Generalitat Valenciana declarà Bé d’Interès Cultural Immaterial la Santantonada de Forcall. L’acte, qüestions polítiques a banda, és tot un reconeixement social cap a una de les tradicions més arrelades a la cultura popular dels valencians i, per fer-ho, s’ha elegit una de les festivitats més representatives del país, la de Forcall. Podrien haver-ne escollit d’

La primera gran depressió europea

2012-01-16T10:17:00.004+01:00

Pel seu interès traduïm i reproduïm l'article que el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Antoni Furió ha publicat al diari El País, titulat "La primera gran depresión europea". Es tracta d'un resum del seu text "La crisi de la baja Edad media: Una revisión", inclòs al llibre La crisis a lo largo de la historia, editat recentment per la Universidad de Valladolid. Pensem

Cartes de poblament al segle XVII (I)

2012-01-12T10:30:00.000+01:00

De centenaris i aniversaris hi ha tots els anys, però establir una política cultural en funció d'aquests sembla del tot desgavellat, com ben bé s'ha pogut observar al País Valencià en els darrers anys. Aquestes dates significatives, malgrat tot, no tenen la culpa, a quin sant. Els únics responsables són els polítics. Fins i tot estic per excusar els científics i pseudo-científics que hi col·

Pastors de la dula, messeguers i tinents arrendataris. Una altra forma d’estratificar la comunitat rural

2012-01-09T12:42:00.011+01:00

Com sabem, des dels anys vuitanta del segle XX ençà la comunitat rural ha irromput amb força en el discurs historiogràfic. Primer com a subjecte d’estudi propi, amb la finalitat d’analitzar el seu paper dins del senyoriu com un marc essencial d’enquadrament de la població. Més endavant, com un col·lectiu de pagesos amb una consciència col·lectiva i una organització pròpies, gràcies a l’adquisició

Dos premis per a una tesi sobre el pactisme valencià

2011-12-22T10:15:00.002+01:00

Els guardonats de la Festa de les Lletres Catalanes, on es lliurava el Ferran Soldevila, participant de l'espectacleAcabar una tesi és sempre un procés llarg i dolorós, per al doctorand i per a tota la gent que l'envolta, especialment -crec- en el cas dels historiadors, atesa la nostra tendència a la prolixitat. Qui ho ho haja experimentat o estiga fent-ho sabrà del que parle. Sembla que no tinga

L’arquitectura defensiva a la frontera musulmana lleidatana

2011-12-19T10:00:00.004+01:00

Jesús Brufal SucarratUniversitat de LleidaEl districte musulmà de Lleida s’ubica a l’extrem nord-oriental d’Alandalús, delimitant pel nord amb el comtat d’Urgell, per l’est amb el comtat de Barcelona, pel sud amb el districte musulmà de Tortosa, i per l’oest amb el districte musulmà de Saragossa. Certament, la seva ubicació en el context geo-estratègic musulmà es defineix com la frontera més

El cultiu d'arròs valencià a l'edat mitjana

2011-12-15T10:00:00.002+01:00

L'arròs és un dels productes agraris valencians que més ens identifica internacionalment com a poble, ja que si preguntes a qualsevol persona per un plat típic valencià el primer que li vindrà al cap serà el tòpic de la paella, o qualsevol altre tipus d'arròs. Òbviament, la cuina valenciana és molt més rica, però és veritat que l'arròs és un dels ingredients que ens ha acompanyat al llarg dels

Valencians a Flandes, de nou

2011-12-12T00:18:00.006+01:00

Com ja sabeu els més seguidors d'Harca, la setmana passada alguns dels membres del grup vam participar en el col·loqui North sea area versus Iberian Peninsula. Social dynamics of premodern peasant communities organitzat a Anvers (Flandes) pels joves medievalistes de les universitats de Gant i de l’esmentada ciutat.Els col·legues belguesEs va fer inevitable, en pujar a l'avió i deixar casa nostra,

Recull d'audiovisuals

2011-12-08T10:00:00.004+01:00

Hui és festa a tot l'Estat, i alguns estem de congrés, així que no n'hi haurà post inèdit. Tanmateix, aprofitant aquest llarg pont que s'ha agafat la major part del món acadèmic, els que us heu quedat a casa treballant o sense fer res podeu aprofitar un poc de temps lliure per a veure alguns dels vídeos i documentals que hem anat recomanant i posant a la vostra disposició darrerament, que potser

IV Atélier d’Études Médiévales Ibériques

2011-12-02T16:43:00.008+01:00

Al llarg de tota la setmana passada se celebrà el IV Atélier d'Études Médiévales Ibériques, organitzat per la Casa de Velázquez de Madrid i la Universitat de València, amb la col·laboració de la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Valladolid, la Université de Paris I, la Université de Toulouse II-Le Mirail, la Université de Poitiers i la Universidade Nova de Lisboa. El taller nasqué

Jaume Vicens Vives

2011-12-01T10:00:00.007+01:00

Al juny de 2010 l'historiador català Jaume Vicens Vives hauria acomplit 100 anys i, per a commemorar-ho, la Societat Estatal de Commemoracions Culturals i TV3 van fer un documental titulat Jaume Vicens Vives: Renovar la Història, construir un país.Es tracta d'un historiador que, des del punt de vista actual, podríem considerar polèmic pel contingut de la seua obra, que està ja molt desfasada; i

L'oratge (de desembre de 1474)

2011-11-28T10:00:00.001+01:00

Ja vam parlar fa uns mesos al blog d'Harca d'alguns dels aspectes de la pràctica notarial, observables en treballar de prop amb els llibres de protocols i notals que s'han conservat d'aquests garants de la fides publica. Hui em limitaré a fer esment i donar prova d'un altre dels fenòmens relacionats amb els registres dels notaris, el dels apunts que alguns d'ells feien de manera marginal al gruix

Ad defentionem historiarorum (I)

2011-11-24T10:53:00.002+01:00

L’explotació turística del passat, per bé que ja ve de lluny, ha entrat en els últims anys en una nova fase de la mà dels economistes i dels propis experts en turisme. Així, sembla que els historiadors han renunciat a intervenir, o no han sabut com fer-ho, en aquest debat que està ben viu a la societat. Algú, més encara, podria dir que no els han deixat prendre part, però això em sembla, almenys

Joanot i Tirant, tants anys fa...

2011-11-21T10:00:00.005+01:00

Ahir diumenge va ser 20 de novembre i, deixant de banda la voràgine electoral que acabem de viure, es tracta d'una data especial que cal commemorar, però molt poc coneguda per part dels valencians. I és que, en efecte, fa uns anys la Generalitat valenciana va declarar aquesta jornada com a Dia del Llibre Valencià, tot i que no en faça massa promoció –per no dir que cap–, ja que tal dia com eixe

“La función del historiador es amueblar cabezas”. Entrevista a Pascual Martínez Sopena

2011-11-17T10:00:00.000+01:00

Com sabeu, el passat mes d’octubre va tenir lloc a València el col·loqui Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic, del que ja parlàrem ací en el seu moment. Durant eixos dies de frenètica activitat científica hi hagué temps també per poder conversar amb molts dels assistents, i parlar amb alguns d’ells de manera més detinguda. En aquesta ocasió, tinguérem l’oportunitat

Baralles, insults, homicidis i processos judicials a la València de 1280

2011-11-14T08:30:00.000+01:00

La publicació de fonts, cabdal per a la historiografia Segons vam anunciar al blog d'Harca en el seu moment, fa tres anys que la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua van publicar els llibres que es conserven del segle XIII de la Cort del Justícia de València, en concret diversos volums entre 1280 i 1288 i un altre de 1298. De fet, en alguna ocasió ja hem emprat

Ciència, història i multiculturalitat. Més sobre el XIII Centenari d'Alandalús

2011-11-10T09:30:00.001+01:00

Els més fidels seguidors del blog d'Harca potser recordaran que vam començar el 2011 recordant que enguany s'acompleixen 1.300 anys de la invasió i conquesta musulmana de la península ibèrica, el 711, i per tant la data simbòlica del naixement d'Alandalús. Òbviament la societat andalusina no va nàixer eixe any de la nit al matí, però això és un altre tema. En aquell moment ja augurava que

Bocairent, bon lloc i millor gent

2011-11-07T12:00:00.003+01:00

A la baixa edat mitjana, el rerepaís valencià va jugar un paper cabdal en el creixement econòmic i demogràfic i, al remat, en la integració del conjunt del regne en els circuits internacionals. Morella, Sant Mateu, Vilafranca, primer, i després Cocentaina, Alcoi, Penàguila, experimentaren un fort desenvolupament que contribuí notablement a la integració del regne de València en els circuits

"Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic"

2011-11-03T09:30:00.000+01:00

Entre el 27 i el 29 de novembre de 2011 se celebrà a València el col·loqui Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic, organitzat pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València. Es tracta de la segona trobada que té com a tema central el “coneixement expert” –o, com diuen els francesos, expertise–, ja que hi hagué un primer encontre l’octubre de 2010 a

"Que·l trayese l'azenbla en que era l'almuerzo". Les obligacions d'un escuder

2011-10-27T09:00:00.000+02:00

La guerra contra els "infidels", base de la societat feudal Com ja vam comentar ací mateix, la croada dirigida per Jaume II d'Aragó contra Almeria entre 1309 i 1310 no és massa coneguda popularment, però, des del punt de vista historiogràfic, és susceptible de ser analitzada des de desenes de prismes diferents, des de la petjada literària que hi deixà fins als equipaments mèdics que

Els antecedents andalusins de Xert i la Barcella

2011-10-24T09:30:00.001+02:00

Als anys trenta del segle XIII, segurament Xert i la Barcella són dues de les nombroses peces que componen la densa xarxa de petits centres rurals que omple el terme de l’antic hisn musulmà de Jarbayra, és a dir, el territori que més endavant els cristians batejaran com «castell de Cervera». Des del segle VIII, bona part de la península Ibèrica s’incorpora als engranatges d’un nou model de

Del Bàltic a la Mediterrània: una història ecològica de les colonitzacions feudals

2011-10-20T09:30:00.005+02:00

Al segle XIII, un exercit “croat” encapçalat per l'Orde Teutònica organitzà una “guerra santa” contra les darreres societats paganes d'Europa: les tribus germàniques que habitaven la regió del Bàltic, el territori de les actuals Polònia, Lituània, Letònia i Estònia. Era la culminació d'un procés històric que havien iniciat al segle XII diversos prínceps alemanys, polonesos i escandinaus, atacant

El palau del Governador

2011-10-17T10:30:00.002+02:00

Recuperar el patrimoni, posar en valor i dignificar el nostre passat, no deuria ser notícia. Malauradament, però, ho és i, per això mateix, aquest post. En principi, i segons prediu la classe política local –que en això de les prediccions erra més que l’home del temps– el proper mes de novembre tindrà lloc la inauguració de la restauració del castell-palau senyorial d’Alginet, que actualment, i

"Esto no vale nada". La manipulació cronística de Pere el Cerimoniós sobre els fets de Vinatea (1331-1332)

2011-10-13T07:55:00.006+02:00

Monument a Vinatea (Estàtua de Francisco Rodríguez a la plaça de l'Ajuntament de València, 1993)A la Corona d'Aragó sempre ens hem considerat molt afortunats per posseir una potent tradició cronística, començant per "les quatre grans cròniques", les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, que foren editades conjuntament per Ferran Soldevila en la dècada de 1970 i ara

Una història banalitzada

2011-10-10T14:12:00.001+02:00

Ahir fou 9 d’octubre, com sabem, la festa per excel·lència dels valencians. Una data simbòlica en la nostra història, commemorada des de mitjan segle XIV, que avui dia segueix sent punt de referència fonamental en la consciència del nostre poble. Tots, grans i menuts, coneixen el seu significat, perquè les autoritats corresponents s’esforcen any rere any en organitzar la celebració –alguns anys

El deute de l'Any Jaume I (2008), ara i encara

2011-10-06T09:00:00.000+02:00

En uns dies els valencians celebrem la nostra diada. Un dia per a la festa, per a la història i per al debat polític a propòsit de la situació que viu el País Valencià. Bé, si he de donar totes les opcions diré que també és un dia per a anar a l’IKEA (pel que he sentit dir la gent prefereix el de Múrcia que no el de Saragossa). La situació econòmica, tècnicament de fallida econòmica, és l’excusa

Les coves-finestra valencianes i els greniers de falaise magrebins. Un paral·lel antropològic

2011-10-03T10:00:00.003+02:00

L'altre dia, en el post sobre Ifac, parlava al principi de les poques excavacions arqueològiques programades que es fan en jaciments d'època medieval. Enguany, per exemple, s'ha actuat en les anomenades coves de Benaxuay, a Xelva, que són unes cavitats artificials d'època andalusina excavades en la roca d'un cingle per a servir de graner, a les quals només es pot accedit mitjançant llargues

La plantada de Gandesa (1319)

2011-09-29T09:24:00.008+02:00

Matrimoni reial entre Ferran III de Castella i Beatriu de Suàbia (1219)Parlàvem l'altre dia de relacions conjugals i filials al segle XIV a través de quatre exemples d'una comunitat rural valenciana. Hui ens detindrem a explicar un cas ben diferent i que no és exemple de res, sinó més bé al contrari, una excepció en tota regla. Es tracta del casament en 1319 de l’infant Jaume d'Aragó, fill major

Pares corruptes, mares adúlteres i fills no desitjats. Una altra historia de la família

2011-09-26T10:00:00.005+02:00

En la societat medieval tot gira al voltant de la família i, des de fa moltes dècades, els estudis referits al teixit social de les comunitats rurals i urbanes així ho han posat de manifest. La participació política dels individus en els afers comunitaris, el pagament de la renda i els impostos, l’organització del treball i la gestió de l’explotació domèstica, tot té com a punt de referència la

Ifac 2011

2011-09-22T10:00:00.002+02:00

Ja fa uns dies que ha acabat el període en el qual uns fan vacances, mentre la majoria fan cursos i congressos d'estiu, continuen treballant a casa, o traslladen la seua “oficina” al jaciment arqueològic. Els treballs d'excavació programats per interés científic que patrocinen museus, universitats i altres institucions públiques al període estival són prou abundants al nostre país, encara que la

Ara sí, tot just fa 700 anys!

2011-09-19T09:00:00.001+02:00

Arriba setembre, tornen els xiquets a l’escola, llibres i colors nous. Els universitaris també reprenen el curs, comencen les festes de benvinguda i, per tant, les primeres absències. Sembla, llavors, que és el moment de reprendre l’activitat del nostre blog. I ho fem amb un tema del qual ja en vam parlar l’any passat per aquestes dates: el 700 aniversari de la fira de Gandia. Com recordaran els

Bones vacances. Un balanç del 2010-2011

2011-07-28T09:14:00.003+02:00

L'escala de caragol de la Llotja de València, símbol harquià de la carrera acadèmica"Els anys passen com es fum" diu la dita menorquina i, d'aquesta forma, ja hem vist passar tres anys acadèmics i mig al web d'Harca. Si el curs passat el cloíem realment satisfets per les nostres activitats i per l'evolució del blog, enguany no és per a menys, en un moment en què la gran majoria de nosaltres

El naixement de la comunitat cristiana de Quart de Poblet

2011-07-25T10:00:00.000+02:00

Feia només uns dies parlava dels procés d’expulsió dels musulmans de Quart de Poblet l’any 1331, és a dir, quasi tres-cents anys abans de la fita històrica de 1609. Després del primer i últim segle d’història dels andalusins de Quart sota domini feudal, s’inicia una nova etapa que ha perdurat fins els nostres dies. A mitjan segle XIV els musulmans són substituïts per cristians i l’aljama

Tornem amb la monarquia: l'ADN dels reis privatius d'Aragó

2011-07-21T10:00:00.005+02:00

A hores d'ara tots coneguem l'estudi de les restes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou, del qual al blog d'Harca n'hem parlat profusament, i l'hem criticat també. De fet, la premsa n'ha fet molta difusió a tot l'Estat en els moments puntuals que els responsables del projecte han donat a conéixer noves dades. El que no pareix que sàpiga molta gent és que paral·lelament a l'estudi de les tombes reials

IMC Leeds

2011-07-18T09:59:00.005+02:00

A l’estiu tothom viu, sentencia un acudit valencià. En efecte, la canalla corre i revola al camp i a la ciutat, vora mar i a l’ombra del pinar, mentre els avis fan les voltes de curadors i assistents domèstics i alguns encara es poden permetre el luxe –perquè això hui en dia és un luxe– de seure a poqueta nit, o ja tot just després de sopar, a la porta de casa, fent rogle amb els veïns. L’estiu,

Jaume I, rei

2011-07-14T21:01:00.005+02:00

Ja estem en ple estiu i l'activitat acadèmica està pràcticament parada, excepte en l'àmbit dels congressos i cursos d'estiu. La setmana vinent parlarem al blog del congrés de Leeds d'enguany, en el qual, com ja sabeu, Harca ha organitzat una sessió. Però mentre preparem els darrers posts de juliol, abans de tancar a l'agost per vacances, volem oferir-vos dos llargs documentals perquè aprofiteu el

Un harquià es doctora

2011-07-11T12:35:00.006+02:00

Quan fa tres anys i quatre mesos Frederic Aparisi, Ferran Esquilache, Ivan Martínez, Vicent Royo i jo mateix vam començar la trepidant aventura del blog d'Harca, només vam posar tres requisits per participar-hi: ser medievalista, treballar sobre història valenciana i tindre menys de 35 anys. Llavors érem cinc doctorands en diferents fases d'elaboració de la tesi doctoral i, de fet, jo era

«Cobejants créixer e augmentar la fe cathòlica»: L’expulsió dels musulmans de Quart de Poblet el 1331

2011-07-07T09:27:00.013+02:00

Molt s’ha escrit sobre l’expulsió dels moriscos el 1609, i més després del centenari “commemorat” ara fa dos anys. Les causes religioses i defensives, les conseqüències demogràfiques i econòmiques, les resistències de senyors i vassalls, les negociacions amb els agents d’una monarquia llunyana i distant als interessos dels seus súbdits, el mateix procés de foragitament, tot ha estat ben analitzat

El tapís de Bayeux

2011-06-30T10:00:00.008+02:00

L'any 1066 els normands invadiren i conqueriren Anglaterra, encapçalats pel futur Guillem el Conqueridor, donant una passa més en els primers segles de l'expansió europea medieval. La formació d'Europa, li va dir Robert Bartlett. Però del que parlarem hui és d'un objecte elaborat al mateix segle XI per a commemorar l'expansió, amb una clara finalitat propagandística: el tapís de Bayeux. També és

Perquè tu ho vals

2011-06-27T12:32:00.008+02:00

La setmana passada alguns periòdics (els uns, els altres, els de més enllà i encara els de l'altra banda) i fins i tot l’europapress es feien ressò d’una notícia més pròpia d’un capítol del CSI Miami, per allò d’anàlisis bioquímiques, que d’una investigació científica. I el més preocupant no és el fet que la premsa en done testimoni, el més fort i el més sagnant per a les nostres butxaques és que

Bolaño, la literatura i la història

2011-06-23T09:46:00.004+02:00

Historiadors, tot un mónDe vegades trobes reflexions sobre la història molt allunyades del seu propi àmbit. És el que ocorre amb els següents textos que el xilé Roberto Bolaño escrigué a la novel·la Los detectives salvajes (1998, p. 484-485). En teoria, parlen exclusivament sobre l'obra literària i l'ofici d'escriptor, però em sembla que, qui més qui menys, els historiadors també ens hi podem

Pirates d'Alandalús? Parlem dels bahriyyun

2011-06-20T10:00:00.004+02:00

¿Què tenen a veure el ribat de Guardamar, del qual parlava l'altre dia, amb la conquesta àrab de les illes Balears i de Sicília, amb el poblament andalusí de la Ribera del Xúquer i la tribu dels Hawwara, o amb ciutats com ara Pechina i Almeria? Doncs en certa manera tot està relacionat, a través de la navegació, el comerç, i el control de la Mediterrània occidental pels àrabs i els berbers durant

L'eclosió de les elits rurals: els Ferreres de Xert

2011-06-16T09:38:00.010+02:00

Si hi ha un fenomen que caracteritza el món rural als segles baixmedievals arreu de tota l’Europa Occidental és precisament l’eclosió de les elits rurals. A ben segur que abans ja hi havia un substrat de veïns superiors en riquesa a la resta de llauradors, però els seus perfils apareixen més nítidament a la documentació els últims anys del segle XIV i les primeres dècades del XV. Les

Docentia

2011-06-13T15:47:00.003+02:00

Al llarg dels últims anys hem pogut acumular diverses experiències docents, sobretot vinculades al món universitari, i més concretament al estudiants de la llicenciatura i grau d’Història, a la Universitat de València. Es tractava, en aquest últim cas, d’un auditori interessat en la història, supose, amb una formació cultural mínima, suposadament, suficients per a enfrontar-se amb matèries

La necesidad del estudio de las salinas en al-Andalus

2011-06-09T10:00:00.007+02:00

Guillermo García-Contreras RuizUniversidad de GranadaImportancia de la sal en la historia y en la historiografíaEl cloruro de sodio, es decir la sal, es la única piedra usada por los humanos para la alimentación. En estado natural se presenta disuelta en agua o en estado sólido, por lo que se obtiene fundamentalmente de la evaporación del agua marina o de su extracción minera en forma de

Paisatge, poblament i espais agraris en època andalusina

2011-06-06T13:22:00.011+02:00

Com heu pogut constatar els lectors del blog d'Harca, l'organització de seminaris i fòrums d'investigadors novells ha estat una de les principals preocupacions dels doctorands del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València durant els darrers anys. En aquesta línia, els passats 2, 3 i 4 de juny tingué lloc la Trobada de joves investigadors: Paisatge, poblament i espais agraris

A propòsit de la “Reconquista” i la “Guerra Santa”: Entrevista a Francisco García Fitz

2011-06-02T10:00:00.001+02:00

El passat mes d’abril, en el marc del VI Curso de Especialización de Historia Medieval. Nobleza, caballería y hombres de armas en la sociedad medieval (ss. XIII-XV) que tingué lloc al monestir de Santa Maria de la Valldigna (la Safor), tinguérem l’oportunitat de conversar una bona estona amb Francisco García Fitz, professor d’història medieval de la Universidad de Extremadura. Expert en la guerra

La ràbita de Guardamar

2011-05-30T10:00:00.001+02:00

vista àrea “actual” del jaciment de la ràbita de GuardamarA finals del segle XIX, durant la replantació d'una pinada va aparéixer soterrada entre les dunes de sorra de la desembocadura del riu Segura una làpida amb una inscripció en àrab que parlava d'una ràbita fundada l'any 944. Des d'aleshores s'havia parlat molt de la ràbita de Guardamar, de la que no es tenia cap altre rastre ni notícia fins

III Seminari de Joves Medievalistes (Part II)

2011-05-26T09:00:00.000+02:00

La segona sessió de treball s’iniciava el divendres a les 10 amb una puntualitat britànica. La primera en saltar a la palestra fou Eline van Onacker, procedent de la Universiteit Antwerpen, amb una intervenció titulada «Rural elites in a changing world. The Campine area (Souhtern Nehterlands) in the 15th and 16th centuries». De nou, l’àrea d’estudi era la zona de la Campine, prop d’Anvers.

III Seminari de Joves Medievalistes (Part I)

2011-05-24T08:16:00.015+02:00

Com alguns ja sabeu, la setmana passada va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València el III Seminari de Joves Medievalistes. D’aquesta edició cal destacar abans que res dues coses; la primera, que ja en van tres. Durant els darrers cursos els becaris i doctorands del departament d’Història Medieval de València hem estat capaços i capaces de coordinar-nos per a

Faire la guerre, faire la paix

2011-05-16T20:00:00.000+02:00

Entre el 2 i el 7 de maig de 2011 tingué lloc a Perpinyà (França) la 136a edició del congrés que celebra anualment el Comité des travaux historiques et scientifiques. La capital del Rosselló acollí enguany la reunió que organitza aquesta associació fundada l’any 1834. Creada com una institució erudita dedicada a la recerca històrica a la França vuitcentista, en el moment de plena efervescència

El terror de la Unió (1348)

2011-05-12T18:41:00.000+02:00

Ja hem parlat al blog d'Harca de la revolta valenciana de la Unió, encapçalada pels dirigents de la ciutat de València contra l'actuació autoritària de Pere el Cerimoniós a mitjan segle XIV. En aquest sentit, en nom de les lleis, les llibertats i els privilegis concedits per la pròpia monarquia, una lliga de nuclis de tot el regne valencià tractà de frenar les injustícies i els abusos comesos

Al-Khwarizmí, Fibonacci i Pacioli: les matemàtiques a l'edat mitjana

2011-05-09T14:28:00.007+02:00

A tots ens ensenyaren a l'escola els grans avanços matemàtics de la Grècia clàssica: el teorema de Pitàgores i els triangles, el número Pi en la circumferència, o els poliedres platònics que s'associaren amb els elements i la naturalesa. Però tot això, com es pot apreciar, pertany a la geometria. Per contra, els grecs, com abans els babilònics i els egipcis, no tenien tan desenvolupada

Les terres a mans de l'artesanat

2011-05-05T12:27:00.005+02:00

Coneixem bastant bé alguns dels trets principals del món agrari valencià medieval, si bé molts d’ells estan sent objecte de diverses relectures ben interessants: l’hegemonia de l’alou (no sotmeses a cens) i en menor mesura de les tinences en règim d’emfiteusi (especialment en les terres de senyoria, pagadores de censos en metàl·lic); el domini de la petita explotació, que anà erosionant-se al

Valldigna 2011 i ja en van sis!

2011-05-03T18:40:00.002+02:00