Els pobles muntanyencs del País Valencià? D'Andalusia? No, és la Cabília...Mai no havia comprès del tot l'enorme insistència de l'escola barceloniana en resseguir petjades toponímiques berbers fins que mitjançant els blogs Perure Alfonso i Rastres, vestigis, derelictes vaig tenir notícia d'un article de 1972 escrit per Joan Coromines segons el qual la llengua amazic no hauria tingut cap impacte sobre els noms de lloc de la península ibèrica: no arribarien ni a 20 els topònims ibèrics d'origen berber. L'estat de la qüestió, sens dubte, responia a tota una tradició arabista [sembla que] interessada a potenciar l'origen àrab [i civilitzat] dels ocupants d'Alandalús i restar importància al paper dels [bàrbars] berbers.
D'ací que en els darrers 30 anys alguns dels investigadors dedicats a la història del Xarc Alandalús, fervents partidaris de la berberització d'aquesta zona -com a totes llums indicaren els estudis pioners de Pierre Guichard-, s'hagen esforçat a cercar eixa petjada amaziga. Així les coses, només per internet s'hi poden trobar fins a 12 articles en què es fa referència a topònims procedents de tribus berbers, com ara: Àger/Benàger/Beniatjar/Benagera/Benatzar/Beniatzar/Benagira, Tiscar/Toscar, Manacor, totes les Atzenetes (com la del castell de Culla) i els derivats de la tribu Zanata, Bou Negre, totes les Favara, Mediona, Gelida/Argelita/Eslida, Vinallop, Benifallet, Benissanet, Xerta, Liétor/Letur/Letux, Artà/Artana i potser molts, molts altres.
Les mancances de 1972 eren, doncs, una simple manca de recerca, d'orientació investigadora, com ens passa en tantes altres coses...
Actualització: arran d'aquest post, l'hebraista Jesús de Prado, mantenidor de Perure Alfonso, ha reproduït un text de Federico Corriente, tot enllaçant una sèrie de textos ben interessants sobre la qüestió de l'arabització i la islamització de la població andalusina.
8 comentaris:
Aprofito per recordar una dada que faci una mica de justícia al rigor del mestre Coromines i impedeixi deixar la impressió que una preconcepció interessada esbiaxés la seva tasca: en el susdit article és el primer que declara la seva mancança de preparació en llengua berber i convida a continuar la investigació a aquells que ho puguin fer en millors condicions. M'abelleix veure que hi ha qui ha pres aquell relleu amb tanta eficàcia, i encara més que un d'ells fou el meu respectat professor Barceló.
Per cert, Vicent, en la nostra trobada hi hagué una dada que va quedar penjant i que aprofito per esclarir. L'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, com sospitaves, no compta amb un arxiu propi (fora de l'Arxiu occità que fou on jo vaig col·laborar molt transitòriament). Està associat amb els arxius de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i a l'obvi de la Corona d'Aragó.
I aviam si enllaço aquest fantàstic blog vostre, que ja m'ha fet passar tantes bones estones sense que us ho hagi arribat a agrair.
Quina il·lusió em feu, mestre Vicent! «Mantenidor», com de falles o de jocs florals! Faré ouija i li posaré la bandeta de fallera major o bellea o regina a l'esperit de l'Alfonso.
Ara, quant a la substància de l'apunt, s'han de citar tres crítiques al diccionari d'arabismes de Corriente Córdoba: Germà Colón Domènech, Revue de linguistique romane (Estrasburg, París), vol. lxiv, n.º 253-254, pàgs. 216-220; la monografia de Monika Winet Gil, El artículo árabe en las lenguas iberorrománicas: aspectos fonológicos, morfológicos y semánticos de la transferencia léxica, Còrdova, Servicio de Publicaciones de la Universidad, 2006 (sobre este mateix tema, disponible en línia, vegeu el treball de Volker Noll, «La aglutinación del artículo al en el léxico español», dins Rafael Arnold i Jutta Langenbacher-Liebgott, Cosmos léxico: contribuciones a la lexicología y lexicografía hispánicas, vol. xiv, Frankfurt am Main, Peter Lang, 2006, pàgs. 35-49, que contradiu les tesis de Corriente, tot citant-les-hi; i dins l'article de Dolors Bramon Planas, «Aglutinación y deglutionación del artículo en los arabismos del castellano y del catalán», Vox Romanica («Annales Helvetici Explorandis Linguis Romanicis Destinati»; Berna i Tübingen), vol. xlvi, pàgs. 138-179, que rebutja el mite diferenciador del castellà i català quant a l'adopció d'arabismes, donant-li a este segon un nombre més gran d'arabismes sense assimilació de l'article /al-/) i la contribució de Javier García González, «Cuestiones pendientes en el estudio de los arabismos del español medieval: una nueva revisión crítica», al volum d'homenatge Lenguas, reinos y dialectos en la Edad Media ibérica: la construcción de la identidad. Homenaje a Juan Ramón Lodares, editat per Javier Elvira, Inés Fernández-Ordóñez, Javier García González i Ana Serradilla Castaño, Madrid i Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, 2008, pàgs. 257-288, que també hi fa crítica de les tesis de Corriente.
Hi ha una llarga ressenya de la primera edició del Diccionario de arabismos (1999) publicada per Juan Carlos Villanueva Amieva dins la revista Aljamía (Oviedo), vol. xiii, 2001, pàgs. 190-214, però em cal fer-ne dos advertiments: que no l'he llegida i que em malfie de les aptituds del ressenyador.
Novament, moltíssimes gràcies pels enllaços, Jesús. Excedeixen el limitat coneixement de les estructures lingüístiques que normalment tenim els historiadors, però ja ens va bé traure-hi el cap de quan en quan...
Alexandre: he tractat de deixar clar que Coromines treballava amb el que hi havia. Tampoc podia fer molta cosa més que refiar-se'n dels estudis del moment. Gràcies per la informació de l'IEM de l'Autònoma i pels afalacs col·lectius. Tractem de trencar el típic silenci acadèmic, però la gent no s'anima a participar. Poc a poc!
De res. No és que l'amor per la història i el conreu que hi pertoca i els resultats que en resulten siga un signe prevalent a cals filòlegs i els lingüistes, així que em fa l'efecte malaurat que caldria sovintejar les visites de cortesia i escoltar-se allò que els altres hagen d'explicar-nos. A tots, és clar.
Vicent: A este alçades és més vell que l'anar a peu, però que sapieu que «Los asentamientos beréberes en al-Andalus» d'Javier Jiménez Gadea (V Semana de estudios medievales. Nájera 1 al 15 de agosto de 1994, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 1995, pàgs. 209-216) està en línia ara ací.
També caldria afegir aquests dos treballs sobre onomàstica berber a Ciudad Real i Guadalajara de Juan Antonio Chavarría.
Per cert, que ací tenim la "prova definitiva" de la berberització del Xarq... :D
Per tal de continuar amb la qüestió, potser interesse este article tot recent, que jo no he llegit (encara).
Després d'esta discussió va eixir esta contribució, que ara han penjat lliurement al web de la universitat de Burgos: http://www.medievalists.net/2012/02/20/the-andalusi-origins-of-the-berbers/ & http://193.146.160.29/gtb/sod/usu/$UBUG/repositorio/10302061_Rouighi.pdf
Publica un comentari a l'entrada