És un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va adquirir un sentit molt concret, de tirar-se pedres entre bàndols de jóvens, però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. Això és el que ens va aplegar ací a un grup de cinc doctorands valencians dedicats a la història medieval: fer, junts, coses relacionades amb les nostres recerques; fer, tot plegat, una mica d'aldarull. Entre aquestes activitats hi és, també, aquest blog, amb el qual volem difondre a la societat la història medieval.

Si vols conéixer el nostre vessant més seriós i acadèmic no deixes de visitar el nostre web principal: Harca.org. Però si en tens prou amb tres línies en un to distés, com correspon al format d'un blog, continua llegint ací. En el Grup Harca som:

Frederic Aparisi Romero
Prototip de pixaví, els seus raonaments voregen el surrealisme més enrevessat en una simple conversa amb coca-cola light; cosa només explicable per la seua condició d'investigador, per tantes hores de conservatori i perquè sols a ell se li acut nadar de matinada. Però també és cert que de les bogeries a vegades ixen bones idees, i amb el seu esperit emprenedor és el principal impulsor de les iniciatives d'Harca. En aquests moments tracta de cercar camperols en la vila amb més cavallers per metre quadrat de l'antic regne, en expressió del seu director de doctorat.

Vicent Baydal Sala
El més veterà, nascut 17 anys després de la independència d'Algèria, diu que prové de la Marina, però el seu valencià capitalí esmussa, el qual encara manté irreductible i incorruptible en la capital de la metròpoli catalana, on resideix. Com a autor de Vent d Cabylia, és un dels membres més actius del bloguerisme valencià, mentre que en l'àmbit professional és un especialista en eixa cosa àrida de la fiscalitat medieval. Per això mateix, és lògic que tracte d'escapar en mil i un temes que no hi tenen res a veure, on demostra un (repel·lent) alt nivell d'erudició.

Ferran Esquilache Martí
Nat amb anuncis de cigonya davant del paritori, posseeix unes formes i costums de rector de poble, al qual només li manca cendra en la sotana preconciliar. Barreja, en aquest cas, de Ponent i Llevant, té uns gestos que reflecteixen l'escepticisme de la terra que estudia. La seua passió per l'horta desborda allò suportable quan segresta algú que l'acompanye a hortejar, i és potser l'únic herètic del grup que ha gosat endinsar-se en la història altmedieval. Nomenat oficialment sequier d'Harca, és el delegat de mapes i orientació als viatges.

Ivan Martínez Araque
Va ser el punt en comú que va permetre que es conegueren els cinc membres de l’equip; la Història mai li ho agrairà -o li ho recriminarà- en la suficient mesura. Els efluvis que emanen del pare Xúquer al pas per la seua al-Jazira natal han modelat el seu caràcter: fumador empedreït, fugisser de les bambolines de la facultat, la història i la política pugnen fort per ell. Fins ara ho ha combinat centrant la seua recerca en els laboratores, com a bon historiador social.

Vicent Royo Pérez
El jovenet del grup, ha demostrat amb escreix que un parell d'anys menys no signifiquen res. Com a representant harquià del nord del país, és l'únic que no s'ha sotmés al fenomen de l'apitxat, mantenint inviolable el seu parlar del Maestrat. Com a bon xertolí, del seu poble ha adquirit el caràcter sec i fred en la primera impressió, típic del hòmens de muntanya, que no fa sinó amagar la seua fidelitat. Com a bon amant de la seua terra la ramaderia i l'Orde de Montesa són els dos pivots sobre els que gira la seua recerca.

Si vols res de nosaltres com a grup pots escriure'ns a harcamedievalistes@gmail.com

A banda del blog i la col·laboració historiogràfica, una de les principals accions d’Harca com a grup és la de les entrevistes que enregistrem a diversos historiadors medievalistes. Podeu veure el conjunt de posts sobre el tema ací, o un recull ds tots els vídeos al nostre web.