"Els processos migratoris a les terres de parla catalana"

Vicent Baydal
El VII Congrés del Centre d'Estudis de Parla Catalana tindrà lloc a València entre el 16 i el 18 d'octubre de 2008. Enguany hi podran participar els medievalistes que tinguen res a dir sobre "Els processos migratoris a les terres de parla catalana". Ací trobareu el díptic amb el programa i les condicions per a presentar comunicacions.

Hi intervendrà la flor i nata dels estudiosos de la colonització del sud català (Antoni Virgili), el nord valencià (Enric Guinot) i l'illa de Mallorca (Ricard Soto), així com també Manuel Ardit, Antoni Mas i Oscar Jané, experts els dos primers en l'ocupació de les terres "alliberades" per l'expulsió dels musulmans del regne de València en 1609 i el darrer en la frontera francocatalana durant la segona meitat del segle XVII.

El 30 de juny és la data límit per a presentar els resums (1.000 caràcters) de les comunicacions i el 26 de setembre el text sencer (30.000 caràcters incloent notes).

Monuments d'Història de la Corona d'Aragó

Vicent Baydal
Malgrat l'escassa presència de públic -alguna errada en el "gabinet d'invitacions" del Museu d'Història de Catalunya va provocar que només en fórem onze els assistents- ahir es va realitzar una presentació "important" en paraules d'Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, "molt important" en les de Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, i "històrica" en les de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya.

Estes tres institucions, juntament amb el mateix Museu d'Història de Catalunya, que hi va estar representat pel seu director, Jaume Sobrequés, van donar ahir el tret d'eixida a una nova sèrie de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes de les Publicacions de la Universitat de València, l'anomenada Monuments d'Història de la Corona d'Aragó. El seu coordinador, Stefano Maria Cingolani, ha exercit de curador dels dos primers volums, ja en paper: la traducció de les Gesta Comitum Barcinonensium de 1268-1269, la primera obra en prosa narrativa en català, i el Llibre dels reis, una desconeguda crònica sobre la dinastia comtal i reial que és a la base de nombroses llegendes posteriors.

Ja hi ha projectades una vintena de títols més, centrats en l'edició crítica de cròniques i altres tipus de documentació inèdita, mal editada o de difícil accés. A més a més, compten amb la bona notícia que hi col·laboraran les institucions territorials o locals interessades en cadascun dels diversos llibres, com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Insular de Mallorca o el Govern Balear. El bon positivisme, aquell que fa avançar la investigació, ens arriba amb un segle de retard. De ben segur que els investigadors podran aprofitar esta gran oportunitat.

Fonts més enllà dels fets

Vicent Baydal
El passat dimarts 29 d'abril va tindre lloc a l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra un dels seminaris més llargs que es recorda, amb dues hores i mitja passades d'amena i enriquidora conversa amb Stefano Cingolani sobre "Les cròniques medievals catalanes: fonts més enllà dels fets".

L'italià no estalvià crítiques subreptícies a d'altres historiadors culturals i polítics que es dediquen en exclusiva a refregir dades ja conegudes o a muntar certes visions idealitzades del passat medieval. En el camp contrari, recomanà, per exemple, la rigorosa monografia de García Fitz sobre Las Navas de Tolosa. Quant a la seua exposició, Cingolani explicà quatre casos diversos a través dels quals poguérem observar el procés d'extracció de dades alienes als mateixos fets narrats per les cròniques. Només n'explicaré un parell de relatius a les estratègies de propaganda i ideologia política de la casa comtal barcelonina.

En primer lloc, mitjançant l'anàlisi acurat dels Annals de Tortosa II, de la família d'Annals del monestir de Ripoll, es poden capir certes particularitats: comencen en la data tardana de 1097 amb la conquesta d'Osca i només recullen fets relatius a les victòries militars cristianes sobre els musulmans del Xarq al-Andalus o de Terra Santa. A més a més, tenen notícies pròpies des de 1153, el que indica que ja l'endemà de la conquesta de Tortosa el nou bisbe s'encarregà de copiar els Annals de Ripoll amb una determinada tria que definia clarament una ideologia de guerra santa contra els musulmans, encapçalada pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i IV, com a hereus legítims dels reis d'Aragó.

En segon lloc, la traducció catalana de les "Gesta comitum", realitzada cap a 1268-1269, no aporta dades noves respecte de la versió llatina, però l'anàlisi del seu stemma sí que ho fa. Respon a dues famílies de manuscrits en què s'observa que Jaume I va ordenar la traducció i va enviar-ne còpia a les principals cancelleries de Catalunya: la de l'arxiu reial i la del consell de Barcelona. Per tant, el mateix rei decidí que hi havia d'haver una versió oficial en romanç de la història de la seua dinastia, un fet de control, legitimació i propaganda política a través de la historiografia de primer ordre.

El seminari va cloure amb una interessant xarrada amb Josep Maria Salrach i Enric Ucelay da Cal, que va deixar alguna frase per anotar com ara la dita pel mateix Cingolani: "el segle XV és encara més medieval que el XIII i el XIV", és a dir, que estava molt més literaturitzat, així com mediatitzat per certs referents culturals idealitzats que ni tan sols existien -o no es plantejaven- durant els segles anteriors.