El passat 7 de març tingué lloc a la sala d'actes del Dept. d'Hª Medieval de la Universitat de València-Estudi General una nova sessió del Seminari d'Història Medieval organitzat pel departament. En aquesta ocasió ens visitava el professor Emilio Martín Gutiérrez, de la Universitat de Cadis, amb una xarrada que portava per títol: "El paisaje rural en la baja Edad Media: Fuentes, métodos y perspectivas". Durant gairebé dues hores i mitjà, el professor Martín Gutierrez ens exposà la metodologia que va aplicar el seu estudi sobre el paisatge de Xeres de la Frontera. Aquesta metodologia té els seus fonaments en, per un costat, la interdisciplinarietat, i per l'altre, la complementarietat de les fonts, és a dir, l'ús de tots els tipus de fonts.
El debat fou força viu, sobre tot per part del catedràtic Guinot, qui presentà algunes objeccions a la metodologia així com algunes mancances en la recerca de Emilio Martín. El també catedràtic Furió realitzà algunes crítiques a la base teòrica del professor Martín, si bé tingué més cura amb les formes.
Els joves estudiants ompliren la sala, tot i que algunEs es podrien haver quedat a casa, donada la imatge de mala educació i mancança de professionalitat que varen oferir. Ivan Martínez intervingué per a preguntar al professor de la Universitat de Cadis sobre la intensitat de les transformacions a finals del segle XIV. Frederic Aparisi interrogà al gadità sobre el paper i l’actitud del camperolat davant la introducció d’una agricultura cada vegada més comercial i especulativa. Preguntes que el professor Martín Gutiérrez respongué amb diligència. Les transformacions del paisatge xeresà es concentren en la segona meitat del segle XV, encara que molt possiblement siga aquesta conclusió un miratge documental (les fonts sobre Xerès es concentren a partir del XV, abans hi ha molt poc). Pel que fa l'actitut del camperolat, aquest es mostrà favorable a les transformacions i a la introducció de nous conreus més comercials i a la participació en activitats més especulatives, com l’explotació de les salines. La principal crítica que se li va fer al professor Martín fou la mancança absoluta de treball de camp, parlar del paisatge des de la butaca, així com d'un parcel·lari que reflectís o almenys suggerís, les àrees productives de la comarca. Al remat, però, un interessantíssim debat, força productiu.
El debat fou força viu, sobre tot per part del catedràtic Guinot, qui presentà algunes objeccions a la metodologia així com algunes mancances en la recerca de Emilio Martín. El també catedràtic Furió realitzà algunes crítiques a la base teòrica del professor Martín, si bé tingué més cura amb les formes.
Els joves estudiants ompliren la sala, tot i que algunEs es podrien haver quedat a casa, donada la imatge de mala educació i mancança de professionalitat que varen oferir. Ivan Martínez intervingué per a preguntar al professor de la Universitat de Cadis sobre la intensitat de les transformacions a finals del segle XIV. Frederic Aparisi interrogà al gadità sobre el paper i l’actitud del camperolat davant la introducció d’una agricultura cada vegada més comercial i especulativa. Preguntes que el professor Martín Gutiérrez respongué amb diligència. Les transformacions del paisatge xeresà es concentren en la segona meitat del segle XV, encara que molt possiblement siga aquesta conclusió un miratge documental (les fonts sobre Xerès es concentren a partir del XV, abans hi ha molt poc). Pel que fa l'actitut del camperolat, aquest es mostrà favorable a les transformacions i a la introducció de nous conreus més comercials i a la participació en activitats més especulatives, com l’explotació de les salines. La principal crítica que se li va fer al professor Martín fou la mancança absoluta de treball de camp, parlar del paisatge des de la butaca, així com d'un parcel·lari que reflectís o almenys suggerís, les àrees productives de la comarca. Al remat, però, un interessantíssim debat, força productiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada