Els joves medievalistes no baixen els braços

Vicent Royo
Entre l’11 i el 13 de desembre de 2012, tingué lloc a Càceres el I Congreso Internacional de Jóvenes Medievalistas Ciudad de Cáceres, organitzat per Carlos J. Rodríguez Casillas, de la Universidad de Extremadura. Quasi una trentena de joves –i no tant joves– investigadors d’arreu de l’estat espanyol, Suècia i, fins i tot, Argentina, s’aplegaren a aquesta modesta ciutat, que obrí les portes amb tota la seua amabilitat. L’indret és poc conegut i a penes té ressò entre el medievalisme, és cert, però si el treball dels col·legues extremenys continua sent igual de constant, a ben segur que prompte es faran un lloc entre el panorama de referència nacional i, per què no, internacional.

Alguns dels participants del Congrés

L’acollida fou immillorable, i els dies passats allà també. No només per la gent que hi anà, sinó sobretot per la qualitat de l’encontre. El tema que vehiculà el congrés, l’exercici del poder i la violència durant la baixa Edat Mitjana. Les diferents intervencions s’agruparen en un total de quatre sessions, am les seues respectives ponències i comunicacions, que tractaren sobre les manifestacions culturals, artístiques i ideològiques del poder; les relacions del poder amb les minories, els marginats i les relacions de gènere; la conflictivitat política en els regnes peninsulars, i la violència urbana. Així, doncs, es parlà de les lluites entre la noblesa i els monarques castellans, de la conflictivitat al món urbà i també rural, de la desaparició de l’orde del Temple i les seues repercussions, del Llibre del Fets de Jaume I, de la representació del poder en la cultura i l’art, de mudèjars sodomites, fins i tot d’homosexuals i, com no podia ser d’altra manera, de la Reconquista.

Francisco García Fitz i Carlos J. Rodríguez Casillas

Hi hagué un poc de tot, però sense perdre el fil comú del poder, les formes del seu exercici, les seues manifestacions i la seua repercussió en la societat medieval. En efecte, els distints participants abordaren temes ja clàssics i els revestiren amb una visió força renovada –alguns més que altres– que els imprimia un caràcter innovador. Alguns altres parlaren de temes novedosos i incorporaren noves variables a l’anàlisi de la conflictivitat. Excepte alguna ovella esgarriada, que l’ha d’haver en tota bona rabera, en general es creà un marc de discussió molt sa que serví per copsar les noves tendències en la ja tradicional història política.

Públic en una de les conferències

Vet ací una de les principals consecucions del congrés, el seguiment d’una temàtica comuna que reconduïa les discussions cap a un fil vertebrador únic i que permetia no desviar massa les intervencions del propòsit que ens havia dut fins allí. Perquè, en un principi, podeu pensar que aquest fou com qualsevol dels congressos de joves medievalistes que en els últims temps s’han posat tant de moda i omplen les agendes dels doctorands. Trobades sense cap ordre ni sentit, on cadascú va a exposar el seu treball, la seua tesi, la seua documentació, a tota hora el seu/la seua... Trobades sense cap mena fil conductor, on l’única cosa de profit que en pots traure és el paperet que acredita la participació, la possible publicació del “teu” treball i alguna que altra bona nit entre copes i acudits frikis. Poca cosa més.

La taula de la Corona d'Aragó

Res més lluny de la realitat. Si alguna cosa s’ha de destacar del congrés de Càceres és la serietat dels participants, complits en el treball i sempre predisposats en les llargues sessions de treball. Llargues sí, però no pesades, precisament gràcies a la dinàmica transmesa per conferenciants i comunicants –si és que existí tal diferència, que al meu parer fou imperceptible– i, sobretot, a l’empeny de l’organitzador. Amb els mals temps que corren per a la societat, en general, i per a la història, en particular, és de lloar que un col·lega en una situació tan precària com la de qualsevol altre becari haja estat capaç d’organitzar del no res un congrés d’aquestes característiques. I ho ha fet a base d’insistència, d’esforç i de lluita contra els designis del poder institucionalitzat, mai millor dit, que no ha deixat de posar-hi entrebancs.

De visita per la ciutat

No m’estendré més parlant del contingut de les intervencions, ho faran molt millor que jo els seus autors, quan les actes es publiquen en un número especial de la revista digital Roda da Fortuna, allà pel mes d’abril. Tampoc no trobareu crítica alguna, no la tinc, perquè m’he sentit com a casa, i crec que en açò compartisc el sentiment amb la resta de participants. Només volia oferir unes línies d’agraïment a les persones que allà ens acolliren, donar a conéixer el congrés i la publicació de les actes, i convidar-vos a visitar una modesta ciutat que és Patrimoni de la Humanitat. I que millor que fer-ho en la segona edició del congrés. La seua celebració seria un premi i un reconeixement a la tasca realitzada en aquesta primera. Gràcies!

0 comentaris: