El 9 d'Octubre i Jaume I, en la societat valenciana actual

Ferran Esquilache
Arriba el 9 d'Octubre, que és una data molt assenyalada per a nosaltres com a medievalistes i sobretot com a valencians, i una vegada més se'ns planteja el dilema de tots els anys: com tractar el tema en un blog de divulgació de l'edat mitjana. Per dir-ho ras i curt, cal que aprofitem l'avinentesa per explicar a la societat que aquella conquesta del segle XIII fou un genocidi? O bé cal tractar el tema com un fet que està en l'origen polític, cultural i sentimental del poble valencià? Al cap i a la fi, és açò últim el que commemorem cada any, i el que agafem com a excusa per a recordar que #somvalencians. Crec que els dos vessants són importants.


D'una banda, una societat que no coneix el seu passat, que no l'assumeix com a tal i que l'amaga, no és una societat sana, perquè està condemnada a repetir els mateixos errors. I tenim centenars d'exemples per veure-ho, sense anar-nos-en massa lluny de l'edat mitjana. ¿Té sentit que les institucions commemoren a bombo i plateret el 800 aniversari del naixement de Jaume I, i, per contra, passe totalment desapercebut el 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos o el 1.300 aniversari de l'arribada dels musulmans a la península? La raó és que ja no queda cap descendent dels vençuts per recordar-ho, i que aquests fets no tenen cap interés -al contrari- per al poder. Tanmateix, la societat deuria tindre clar que la nostra història com a poble comença just amb la destrucció d'una altra societat: l'andalusina.

D'una altra banda, hem de tindre clar que el passat és com és, i cal assumir-lo, però no es tracta de flagel·lar-nos contínuament pel que feren els nostres avantpassats. I menys per uns fets que passaren fa 775 anys. La nostra societat té molts altres fets històrics vergonyosos i més recents, als quals encara es pot intentar posar pal·liatius. Per exemple, als afusellats en la guerra civil, molts dels quals continuen perduts a les cunetes amb un tir al cap. Per més increïble que parega, hem arribat a la situació de necessitar arreplegar fons de la ciutadania a través de crowdfunding per a exhumar cadàvers, perquè els fons públics per fer-ho han desaparegut per complet (Dos exemples ací i ací). Així, la prova més evident que aquest assumpte no està encara socialment superat és aquesta falta de suport per part de les institucions a la recuperació i dignificació dels cosos dels vençuts en una guerra de fa només 75 anys. De fet, molta gent creu que la dignificació d'un mort per part dels seues fills i néts pot obrir ferides (però les ferides mai s'obren si estan curades, quan en realitat això les tancaria definitivament).


Però tornem a l'edat mitjana i al 9 d'Octubre. Deixant de banda els que aprofiten la diada per anar a prendre el sol, fer esport o fer viatges (que està molt bé, i és molt legítim), la pregunta és: com veuen els valencians actuals, a nivell de carrer, la conquesta del Xarq al-Andalus i la creació del nou regne de València? Us oferisc dues mostres en vídeo.

La primera és una representació teatral de carrer de la conquesta de la ciutat de València, que es va fer, hui fa tot just un any, al darrere de les torres de Serrans. És una miqueta llarg, però si no teniu ganes veieu almenys alguns fragments per damunt. El paper dels musulmans és el de víctima, ben cert, de la que cal penedir-se. Però una víctima que agafa els seus vestits de luxe i parteix plàcidament cap a l'exili, mentre els rei Conqueridor assumeix ara el comandament. València ja és nostra. Evidentment, no vull dir que en un teatre de carrer s'hagen de representar els morts, però crec que és un exemple concret que mostra com la visió que es transmet de la conquesta de València roman actualment, al segle XXI, pràcticament invariable a la que es transmetia al segles XIX i XX.



El segon vídeo que aporte és una activitat escolar, agafada arreu de youtube, en la que es presenten els treballs fets al voltant de Jaume I i el 9 d'Octubre en un institut de secundària d'Elda. En ell es pot apreciar que no és un problema únicament del missatge llançat des de les institucions de poder polític, sinó també de l'educació que reben els nostres escolars. Per descomptat, a cada nivell educatiu li corresponen uns coneixements i una forma diferent de presentar-los. I certament està molt bé que els més menuts aprenguen les llegendes i les anècdotes de la conquesta que tots hem escoltat de xiquets, com ara les de la cimera, l'oroneta, etc., que ajuden a crear consciència col·lectiva. Però el contingut continua sent el mateix. L'exaltació de la figura del rei Conqueridor, tot i que ara no s'incidesca tant és si era cristià, era un bon polític i legislador, o si s'assemblava a Franco. És evident que la figura de Jaume I és fonamental en l'imaginari col·lectiu dels valencians, i que cal donar-li importància en l'educació. Però els alumnes continuen passant per l'escola per a escoltar la mateixa història avorrida de reis i guerres de tota la vida. Per descomptat, ni una menció als vençuts, però es que ni tan sols tampoc a la societat dels vencedors.



Independentment del tema escolar, és evident que una de les funcions primordials de la Història és preguntar-se coses. Preguntar-se per què passen unes coses i no d'altres. Perquè les coses sempre passen per alguna raó, que per descomptat van més enllà del desig personal d'un rei o de qualsevol altre personatge rellevant que ha passat a la Història dels llibres de text i de divulgació. La conquesta de València i la consegüent destrucció de la societat andalusina que vivia en aquesta terra no s'entén sense l'expansionisme feudal. Els regnes i les entitats territorials feudals creixen, i s'expandeixen. I ho han de fer a costa d'altres. Algú ha d'explicar per què passen aquestes coses –que per descomptat van molt mes enllà de les qüestions religioses–, a no ser que es pense en l'ésser humà com un depredador per natura que necessita expandir-se, i altres beneiteries semblants.

Desgraciadament, sobre aquestes coses que encara ara discutim els historiadors difícilment poden arribar a la societat a nivell divulgatiu. Amb tot, mentrestant, aquells no historiadors que estigueu interessats en un bon llibre de divulgació sobre la conquesta de València i la societat del seu temps podeu obrir boca amb Los valencianos de tiempos de Jaime I. La formación de una sociedad feudal en el Mediterráneo del siglo XIII, publicat en 2012 per Enric Guinot a l'editorial Tirant Humanidades. Concretament a la seua col·lecció “Crónica”, molt recomanable per a aquells interessats en la història valenciana.


Finalment, només em resta deixar-vos amb el post que vam publicar l'any passat en aquestes mateixes dates, en el que podreu trobar la pel·licula Tramuntana, sobre el procés de colonització del regne de València (concretament un vaiatge dels Pirineus fins a Borriana), que podreu veure en aquest dia de festa si no ho heu fet ja, o us abelleix tornar a fer-ho.

Que passeu tots un bon 9 d'Octubre. I si ens llegiu de fora del país, que el treball us siga lleu.

4 comentaris:

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Un comentari ben ample, matisat i necessari. Tanmateix, darrere i ha una pregunta difícil de resoldre: hi ha algun país o nació que haja nascut o crescut sense un conflicte bèl·lic associat?

Ferran Esquilache ha dit...

Gràcies, pel comentari i per les teues paraules. La veritat és que està escrit a corre-cuita i algunes coses podien estar millor explicades. Pel que fa a la teua pregunta, en efecte, pocs països (o estats, o nacions) del món hi deu haver que no hagen començat a existir o s'hagen expandit mitjançant una guerra. Potser Suïssa, i no n'estic massa segur. Però és propi d'una societat madura reconèixer eixe passat i assumir-lo. Insistisc, no amb la intenció d'auto-flagel·lar-nos, ni de pagar cap deute, o de creure'ns pitjors que els altres països, sinó perquè devem conéixer el passat, i saber per què passaven les coses, per a intentar que no tornen a passar. I eixa és faena dels historiadors.

F. Mas i Castanyer ha dit...

He anat a parar a aquest article per casualitat.
Molt bona reflexió sobre el 9 d’octubre, Festa dels Valencians, que serveix també per a totes les altres celebracions de “conquestes” i “reconquestes” d’altres territoris d’arreu i de tota la història.
Crec que els historiadors encara tenen, teniu, molta feina per explicar bé moltes coses i per ajudar a la gent a fer-nos i a fer-vos preguntes que furguin en el passat.
Cap al final de l’article, on dieu ‘el post que vam publicar l'any passat’ l’enllaç està mal posat.

Ferran Esquilache ha dit...

Gràcies pel comentari, per les teues paraules, i per l'avís sobre l'enllaç, Ja està apanyat. Salutacions!