La pesta negra a Londres (1349)

Hui us portem un documental d'un canal privat de la televisió britànica sobre la pesta negra a Londres, que va assolar el 60% de la seua població durant l'any 1349. Com comprovareu, s'insereix en la línia dels grans i bons documentals històrics fets al Regne Unit, amb una factura notable i una bona combinació dels elements històrics amb els fílmics. El documental comença amb el descobriment arqueològic d'una fossa comuna trobada arran de les obres del metro londinenc sota una plaça en la qual se sabia que s'havia instal·lat un cementeri d'emergència per a soterrar cadàvers durant l'epidèmia. Són fins a 25 cossos dipositats en dues capes separades per calç, l'estudi forense dels quals ha confirmat el que els historiadors ja havien hipotetitzat: que la salut de la societat afectada per la plaga havia estat fortament malmesa per les grans fams que havien tingut lloc durant la primera meitat del segle XIV. Ací és on el relat del documental és segurament més feble, ja que l'historiador que en parla insisteix únicament en el canvi climàtic coetani com a causa de la catàstrofe, obviant totes les vulnerabilitats que l'estructura socioeconòmica de l'època causava. En tot cas, a banda d'això, mereix molt la pena la seua visualització, que és molt entretinguda, puix enganxa a llecs i profans, per exemple relacionant la plaga amb el risc actual d'epidèmies (encara a Madagascar la pesta bubònica és una malaltia bastant activa) o acudint al cas de persones particulars, com un sabater i una família de cerers, per tal de reviure més intensament el drama de 1349. Finalment, des del punt de vista historiogràfic, expliquen un mètode enginyós per tal de calcular el ritme de morts durant l'epidèmia: estudiar les dates de publicació dels testaments fets amb anterioritat, que en aquest cas indiquen que la plaga començà a Londres en desembre de 1348, arribà al seu punt àlgid en maig de 1349 i comença a remetre en setembre del mateix any. Tot plegat, una nova mostra de producció britànica relacionada amb la història que des de terres ibèriques -no tenim problema a admetre-ho- ens causa admiració i enveja.