Xàtiva i Jaume I

Ferran Esquilache
Xàtiva vista per Anton van der Wyngaerde, 1563 (imatge estreta de la Viquipèdia)

Quan es parla de la història de Xàtiva a molta gent li ve de seguida a la ment la crema de la ciutat per les tropes d'Asfeld després de la batalla d'Almansa, i el retrat de Felip V penjant cap per avall al museu de l'Almodí. Però Xàtiva té una història molt llarga des d'època ibèrica, i pel que fa a l'edat mitjana aquesta madina va tindre una gran importància durant el període andalusí en l'organització urbana del Xarq. A més, cal destacar el paper de la ciutat en el procés de conquesta feudal dins de les lluites amb Castella pels territoris del sud valencià, i com a base d'operacions en les guerres contra al-Azraq, així com en l'organització administrativa posterior del nou regne de València. És per això que ara, a poques setmanes ja de la fi de l'Any Jaume I, s'acaba de presentar un dels darrers llibres escrits al caliu d'aquesta commemoració, amb la finalitat de donar a conéixer al gran públic la història de la ciutat durant el regnat del Conqueridor. Es tracta de «Xàtiva en temps de Jaume I», una obra escrita per Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo, que ha estat publicada per l'editorial Ulleye, dins de la seua col·lecció d'història local «Una ullada a la història».

El text ha estat dividit en tres parts clarament diferenciades, d'acord amb els tres grans temes que es volien tractar: Xàtiva durant el període andalusí (els antecedents), la conquesta de Jaume I i la consegüent colonització, i l'organització municipal de la vila després de la conquesta. Tal com destaca Antoni Furió al pròleg de l'obra, no es tracta en realitat d'una nova investigació. Els autors, però, han sabut recollir i sintetitzar perfectament la bibliografia existent sobre Xàtiva en un treball de reflexió històrica d'acord a les més recents línies d'investigació. Així, per exemple, per a l'etapa andalusina és encara cabdal el llibre de M. de Epalza i M.J. Rubiera «Xàtiva musulmana» (1987), però ací no s'han limitat a recollir al peu de la lletra les interpretacions d'aquests dos autors, sinó que les dades aportades han estat emprades i reinterpretades d'acord amb les teories més àmpliament acceptades actualment pels medievalistes sobre la funció dels castells andalusins o sobre l'organització social de les ciutats, les alqueries i els rafals. La segona part integra perfectament, d'una forma quasi novel·lada, els fets de la conquesta i la colonització de Xàtiva en una explicació més ampla sobre el procés d'expansió feudal. Així, els tradicionals “repobladors” passen ara a ser colons amb la finalitat d'explotar el territori desposseït als seus anteriors propietaris, amb la implantació d'un nou ordre agrari típicament feudal. Finalment, l'organització municipal de la nova vila cristiana, la de la moreria i la del call formen la tercera part del llibre, en la qual les institucions, els tributs reials i municipals o la complexa coexistència interreligiosa formen el conjunt d'un bon relat.

Per tot plegat, en conseqüència, el lector té ara al seu abast una obra completament rigorosa des del punt de vista científic, però amb un llenguatge clar i entenedor per al públic no especialitzat. D'aquesta manera, els autors acompleixen la funció social més important de tot historiador: la divulgació; i així, a partir d'ara, els xativins i qualsevol persona interessada poden conéíxer aquest període tan convuls, però apassionant, que és, al cap i a la fi, el nostre origen com a poble.

La presentació del llibre, divendres 23 de gener a la Casa de la Cultura de Xàtiva, va estar a càrrec de l'editor, Antoni López, i de l'historiador Ferran Garcia-Oliver. Aquest darrer, mestre dels autors en el Departament d'Històra Medieval de la Universitat de València, i a qui està dedicat el llibre, va lloar l'obra i aquesta nova fornada de medievalistes valencians. A més, va voler destacar que l'Any Jaume I ha estat profitós pel que fa a les publicacions, i en conseqüència l'herència que aquesta commemoració deixa per al futur.


D'esquerra a dreta Frederic Aparisi, Vicent Royo, Ferran Garcia-Oliver, Noelia Rangel i Antoni López

3 comentaris:

Fonter ha dit...

Us acabe de descobrir, em sembla una iniciativa magnífica. Espere anar llegint-vos deseguit.
Com ja li he comentat a Frederic, crec que caldria repassar la grafia del terme "Harca", que Francesc Ferrer Pastor va defensar tota la vida com "arca".

Vent d Cabylia ha dit...

Hola Fonter. Emili Casanova opina el mateix i molt abans Martí Gadea, però tots ells fan argumentacions raonades que relacionen "fer arca" amb les arques com a baguls. Ferrer Pastor remet a les arques municipals que contenien els diners, sense prova documental alguna, mentre que Casanova segueix Martí Gadea, que digué que venia d'un "costum" dels estudiants valencians del segle XVIII de transportar pedres en una arca per tal de llançar-se-les.

Tanmateix, el mot es documenta ja en època documents medievals valencians i com a crit de guerra d'un grup de gent ("harca, harca, harca!"), per la qual cosa l'origen que oferí Martí Gadea és ben dubtós. De fet, a altres zones de la península, com Andalusia (amb "h" aspirada), Galícia o Aragó també ha arribat als nostres dies amb el sentit de grup en moviment, tumult de gent corrent o de xurma.

Per això, allò més probable és que siga un arabisme introduït en les llengües romàniques peninsulars de l'àrab "haraka", és a dir, "moviment", el mateix origen etimològic, per exemple, dels mots emprats per a denominar les tropes tribals o irregulars magribines durant el segle XX: "harka" al Marroc i "harki" a l'Algèria.

250109boscarro ha dit...

Rahana no és la Llosa de Ranes. És Roglà. Francesc Esteve va publicar un article amb referències a la documentació que així ho confirma en el llibret de festes de l'any 2001.

Toni Cucarella