La banyera del rei Pere

Ferran Esquilache
L'any vinent es commemorarà oficialment el 850 aniversari de la fundació del monestir de Santes Creus, situat a la comarca catalana de l'Alt Camp. I amb aquest motiu, dimecres es va presentar públicament el projecte de restauració de les tombes de Pere el Gran i Jaume II, el qual portarà endavant el Museu d'Història de Catalunya. Allò que més ha cridat l'atenció és el fet que les restes embalsamades del rei Pere estan encara intactes a l'interior de la seua tomba, perquè aquesta no ha sigut mai oberta ni espoliada, com sí ho han estat les tombes de Jaume II, a la vora mateixa de l'altra, o les de la resta de reis que hi ha inhumats a Poblet. Per això, el projecte inclou l'obertura de la tomba i l'estudi, per primera vegada, del cos in situ i el ritus funerari d'un rei medieval de la Corona d'Aragó. De fet, de moment ja s'ha realitzat una endoscòpia a la tomba i s'han pogut veure les restes del rei, prou ben conservades després de 724 anys.

Aspecte actual de les despulles de Pere el Gran, entre les quals s'aprecia perfectament el cap, potser cobert amb un casquet

Del vessant més anecdòtic s'ha destacat el fet que, gràcies a l'estudi de l'ADN de Pere III d'Aragó, per fi es podran distingir les despulles momificades de la resta de reis soterrats a Poblet, barrejades al segle XIX durant l'espoli de les seues tombes. Almenys les d'Alfons el Franc com a fill i, sobretot, les restes de Jaume I com a pare, que són les que més interés han despertat sempre. De fet, l'any passat ja es va parlar de futurs estudis sobre la mòmia del rei Jaume, que ara seran més fàcils de fer. En qualsevol cas, aquesta classe d'estudis no aporten dades massa rellevants des del punt de vista historiogràfic i segurament malbaraten recursos que podrien finançar recerques més profitoses. Però ja que es fan, perquè aquestes coses agraden a la gent, també és cert que amb les dades ben emprades, i combinades amb les fonts documentals, poden ajudar a comprendre millor la societat medieval. Mai se sap el que la informació personal sobre un rei pot aportar al coneixement de la societat que governava, com ara saber per què va morir, amb totes les implicacions polítiques, econòmiques, ideològiques i, en definitiva, socials, que pot tindre un fet així.

La tomba de Pere el Gran a Santes Creus, amb una “banyera” de pòrfir

Pel que fa a la tomba en sí, resulta interessant pel fet que la base és en realitat una banyera de pòrfir, una pedra que en època antiga estava relacionada amb els emperadors romans pel seu color púrpura. En realitat aquesta no és la tomba original del rei, sinó que la va construir Jaume II per al seu pare, basant-se en les tombes dels papes de l'època que reaprofitaven antigues banyeres romanes de pòrfir, i amb un clar estil sicilià en en el conjunt. Un aspecte que segurament el mateix Jaume havia pogut comprovar mentre va regnar a l'illa i, de fet, els materials es van portar des de Palerm, tot i que la banyera deu ser una peça antiga d'importació oriental. En definitiva, allò més interessant des del punt de vist històric potser no és la part artística del monument, de la qual ja se n'ocuparan els historiadors de l'art, sinó el “programa polític” que Jaume II va voler representar a través de la tomba de son pare: la banyera romana, els lleons que la sustenten, el gòtic acabat d'introduir a la Corona d'Aragó... Eren moltes coses les que canviaven en la concepció de la monarquia feudal a partir d'aquest rei.

Pere el Gran lluitant contra el rei de França

Finalment, pel que fa a altres dades, potser és interessant veure el reportatge que en va fer TVC, incloent-hi una entrevista amb la coordinadora general del projecte Marina Miquel. El vídeo conté algunes errades no massa importants, potser a excepció de l'oblit del regnat d'Alfons el Franc en l'arbre genealògic familiar. Altra cosa és la insistència en anomenar el rei com a Pere II, seguint el numeral dels comtes de Barcelona, però això ja no és culpa dels periodistes...



Podeu llegir més sobre el tema i veure el vídeo de l'endoscòpia ací, una foto de la tomba en alta resolució ací, i més fotos de tot plegat també ací.

10 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

En la foto d'alta resolució es pot veure l'anomenada "pedra de Girona", calcària nummulítica, plena de fòssils.

Anònim ha dit...

Quina manera de malbaratar diners públics, i més en temps de crisi. No hi ha res millor per finançar? alguna recerca vertaderament productiva, per exemple?

Vent d Cabylia ha dit...

Totalment d'acord. Ho comentàvem l'altre dia alguns dels harquians. Ni en temps de crisi ni en temps normals, pocs diners es destinen a la recerca com per a destinar-ne bona cosa a estos afers "cabdals" (a major glòria de la nació, és clar). Però bé, els catalans es gasten els diners en unes coses, els valencians en altres, els espanyols en altres, etc.

Jose ha dit...

Supongo que tenéis razón, pero por lo menos ahora sabremos qué cara tenia, porqué creo que también harán una reconstrucción facial. Y más adelante puede que con Jaime I, si lo identifican, sepamos su aspecto igualmente. Puestos a gastar, no hay mal que por bien no venga, si a alguien le interesa el careto de los reyes.

Enhorabuena por el blog. Saludos

Ferran Esquilache ha dit...

Bé, jo ja ho apuntava al post inicial, però per respondre un poc, en efecte crec que és malbaratar recursos, sempre tan escassos. Tanmateix, també deia que ja que igualment es fa, les dades que s'obtinguen poden servir per a alguna cosa si són ben emprades i contextualitzades. Això si no és que es queden en coses com la reconstrucció facial o la identificació de les restes de Jaume I per l'ADN, és clar, encara que serà això l'únic que eixirà a la premsa.

Gràcies a tu per llegir-nos Jose. Salutacions.

Ferran Esquilache ha dit...

Pareix ser que lo de Jaume I de moment no es farà. Desgraciadament si no es fa no és per una qüestió d'estalviar recursos com apuntàvem ací, sinó per altres qüestions encara més alienes a la ciència.

Salvador Ferrando ha dit...

Acabe de veure a les notícies que compten amb un pressupost de 750.000 euros per al projecte. Quants estudis de qualitat es podrien fer amb aquesta quantitat de diners? Encara que com diu Ferran també poden ser profitoses les dades que s'obtinguen de l'estudi, i com bé sabeu d'aquestes coses moltes vegades es fan estudis paral·lels que d'altra manera no s'hagueren dut a terme.

un escèptic més... ha dit...

Hola,

Des del web Patrimoni.gencat ens volem posar en contacte amb tu per donar-te a conèixer el portal i els seus continguts: agenda, monogràfics, una televisió online, escapades, notícies, fotografies panoràmiques, descobertes, jocs, eines 2.0... El patrimoni català com mai l’has vist!

http://www.patrimoni.gencat.cat

Et volem presentar també el blog dels pat.escèptics per si els vols enllaçar des del teu blog o fer-ne esment en un post. Vols conèixer la cara més divertida i irreverent del portal?

http://elpatrimoninoemdiures.blogspot.com

Gràcies per fer créixer el patrimoni català amb nosaltres!

Anònim ha dit...

"Altra cosa és la insistència en anomenar el rei com a Pere II..." Jo no sé quina mena d'historiadors sou vosaltres però la numeració que dieu "dels comtes de Barcelona" va ser la seguida per l'Arxiu reial ja a l'Edat mitjana i per Pere el Cerimoniós que signava Pere terç. De fet, en aquest Arxiu reial hi havia un apartat que s'anomenava "Jacobus et Petri II" (crec que no m'equivoco en la grafia), és a dir, documents de l'època de Jaume I i el seu fill Pere el Gran.

Grup Harca ha dit...

Som de la classe d'historiadors crítics i que intenta fer avançar la seua ciència. Per molt que Pere el Cerimoniós signara "Pere terç", ell era Pere IV d'Aragó, Pere III de Barcelona i Pere II de València i de Mallorca, i en qüestió de numeració de monarques sempre ha de manar el regne amb més antiguitat i preeminència en la intitulació reial, en aquest cas Aragó. Per què, sinó, li diem "Carles V" a "Carles I de Castella, Aragó, València, etc."? Perquè Alemanya tenia preeminència en la seua pròpia intitulació.

En relació amb això, el fet que a Catalunya bona part de la historiografia anomene els reis per la numeració exclusivament catalana és una pura qüestió de nacionalisme vuit-centista, molt relacionada amb la creació del concepte "confederació catalanoaragonesa" (la idea que no es podia tolerar que Catalunya no apareguera en la intitulació de la Corona). Però això és fruit d'una òptica extremadament particularista que actua com si només existira Catalunya. Com anem a entendre'ns els historiadors que ens dediquem a la Corona d'Aragó si cadascú empra una numeració? Per exemple, uns Pere IV, els altres Pere III i els altres Pere II. La forma és aplicant la regla universal que acabem de dir: mana el regne preeminent en la intitulació reial.

De fet, això és el que es fa, també a Catalunya, per a l'edat moderna (tothom diu Felip V, no Felip IV de Catalunya). És allò racional i útil per a tots. En aquest sentit, la història depèn de les anàlisis modernes, no del que deien els personatges històrics en la seua època. Per molt que Franco signara "caudillo de España", no pretendràs que avui en dia l'anomenem així...