Per aquells que vagen a estudiar a Florència, els recomanaria que visitaren la biblioteca de l'Istituto germanico d'història de l'art (en la versió alemanya Max Planck-Kunsthistorisches Institut in Florenz), bo i que es requereix d'una carta de recomanació per a la consulta dels seus fons. Al marge d'això, la biblioteca és ben amable, amb l'aspecte del mobiliari de principis del segle XX, ben lluny de l'ambient artificial quasi assèptic, blavós i blanquinós, per exemple, que inunda les dels campus de la Universitat de València. Fet i fet, hi ha llibres i prestatgeries en tots els despatxos del personal i pots endinsar-t'hi tranquil·lament a prendre el volum que t'interessa. A més a més, compta amb un pati típic toscà i jardins per passejar i entrar en un estat d'isolament absolut. Ara bé, forma part d'un centre de recerca i d'estudi potent dins la història de l'art, amb uns projectes d'investigació del tot interessants. En un dels seus darrers, s'ha procedit a la transcripció, digitalització i estudi dels milers de documents conservats sobre l'obra del duomo de Siena; o d'ací poc encetaran un projecte gegantí que tracta d'analitzar les corrents d'estils i d'innovacions tècniques en les manifestacions artístiques des del segle IV fins al segle XVI en l'Occident europeu i Àsia.
Per obrir boca, us mostrem una de les iniciatives més colpidores que s'ha desenvolupat en aquest institut: the CENOBIUM Project (acrònim de Cultural Electronic Network Online: Binding up Interoperable Usable Multimedia). Es tracta d'una eina, d'entrada, amb un gran potencial per eixamplar els nostres coneixements i, sens dubte, d'un gran impacte didàctic; per mitjà d'una pàgina web i descarregant-se en un instant el programa LightTable, es veu de forma tridimensional (realitzat amb la superposició de centenars de fotografies) gran part dels capitells del claustre del monestir de Sant'Orso d'Aosta o el claustre de Monreale a Sicília, es pot aprofundir en els detalls, cosa que no permet una simple diapositiva, és manipulable i és possible contemplar l'objecte des de qualsevol punt de vista o, alterant la lluminositat, s'observen mil i un matisos de l'obra en si.
És un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va adquirir un sentit molt concret, el de tirar-se pedres entre bàndols de jóvens, però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. Anys després de fundar el nostre blog hem sabut que les grafies correctes són, molt probablement, arca i fer arca, com expliquem en aquest post. En qualsevol cas, l'esperit de l'expressió és el que ens aplega ací a un grup de quatre investigadors valencians dedicats a la història medieval: fer, junts, coses relacionades amb les nostres recerques; fer, tots plegats, una mica d'aldarull. Entre aquestes activitats hi és, també, el present blog, amb el qual volem difondre a la societat la història medieval.
Qui som
Si vols conéixer el nostre vessant més seriós i acadèmic no deixes de visitar el nostre web principal: Harca.org. Però si en tens prou amb tres línies en un to distés, com correspon al format d'un blog, continua llegint ací. En el Grup Harca som:
Frederic Aparisi Romero
Prototip de pixaví, els seus raonaments voregen el surrealisme més enrevessat en una simple conversa amb coca-cola light; cosa només explicable per la seua condició d'investigador, per tantes hores de conservatori i perquè sols a ell se li acut nadar de matinada. Però també és cert que de les bogeries a vegades ixen bones idees, i amb el seu esperit emprenedor és el principal impulsor de les iniciatives d'Harca. En aquests moments tracta de cercar camperols en la vila amb més cavallers per metre quadrat de l'antic regne, en expressió del seu director de tesi.
Vicent Baydal Sala
El més veterà, nascut 17 anys després de la independència d'Algèria, diu que prové de la Marina, però el seu valencià capitalí esmussa, el qual encara manté irreductible i incorruptible. Com a autor de Vent d Cabylia, és un dels membres més actius del bloguerisme valencià, mentre que en l'àmbit professional és un especialista en eixa cosa àrida de la fiscalitat medieval. Per això mateix, és lògic que tracte d'escapar en mil i un temes que no hi tenen res a veure, on demostra un alt (i repel·lent) nivell d'erudició.
Ferran Esquilache Martí
Nat amb anuncis de cigonya davant del paritori, posseeix unes formes i costums de rector de poble, al qual només li manca cendra en la sotana preconciliar. Barreja, en aquest cas, de Ponent i Llevant, té uns gestos que reflecteixen l'escepticisme de la terra que estudia. La seua passió per l'horta desborda allò suportable quan segresta algú que l'acompanye a hortejar, i és potser l'únic herètic del grup que ha gosat endinsar-se en la història altmedieval. Nomenat oficialment sequier d'Harca, és el delegat de mapes i orientació als viatges.
Totes les entrades del blog d'Harca estan signades pel seu autor, i a ell correspon exclusivament l'autoria i la responsabilitat dels continguts i de les opinions expressades en elles. Només els posts signats com a Grup Harca són producte del consens de tots.
Aquest blog, i tot el web d'Harca.org, està sota una llicència de Creative Commons, segons la qual podeu copiar i distribuir lliurement els continguts, sempre que n'especifiqueu l'origen, no els modifiqueu, i no els empreu amb una finalitat comercial.
A més, els harquers ens comprometem a escriure cada dilluns i dijous al nostre blog. Però vosaltres, lectors, us heu de comprometre a deixar-nos comentaris, perquè la comunicació i el debat són la base de la ciència. Mireu com ja ens en deixen:
A banda del blog i la col·laboració historiogràfica, una de les principals accions d’Harca com a grup és la de les entrevistes que enregistrem a diversos historiadors medievalistes. Podeu veure el conjunt de posts sobre el tema ací, o un recull ds tots els vídeos al nostre web.
Els autors convidats
Tot i que som els membres del grup qui mantenim el blog d'Harca, de tant en tant convidem algún jove investigador a escriure en ell i a participar de la divulgació de la història medieval. Podeu veure ací els posts dels autors que han participat fins ara.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada