"When the Moors ruled in Europe"

Vicent Baydal
Comentàvem en el darrer post el salt qualitatiu que signifiquen les noves tecnologies en la producció i la difusió del coneixement. Això també passa, evidentment, a nivell de divulgació i, en eixe sentit, a la xarxa comencen a trobar-se nombrosos documentals d'història de lliure accés, entre els quals predominen aclaparadorament els d'àmbit anglosaxó, com els que es poden trobar als webs Top documentary films o Documentary Storm. The best documentaries on the net. Entre els disponibles ara per ara hi ha alguns relatius a l'edat mitjana, com The black death, The knights Templar, The saint and the hanged man -sobre la testificació de la resurrecció d'un penjat com a conseqüència d'un suposat miracle-, Kublai Khan's lost fleet, The Crusades -que insisteix fins a la sacietat en el leitmotiv holy war vs. yihad- o The strangest viking, que segueix la hipòtesi segons la qual el famós víking que envaí Anglaterra, Ivar Ragnarsson -el personatge que interpreta Michael Douglas amb el nom canviat a Els víkings-, deuria el seu malnom, "el Sense ossos", al fet que patira d'osteogènesi imperfecta.

Imatge de The strangest viking, en què es recrea la figura d'Ivar el Sense ossos
amb osteogènesi imperfecta, la mateixa malaltia que pateix l'actor que apareix alçat damunt de l'escut

Però entre tots ells en destaca un altre que fa referència directa a la història medieval de la península Ibèrica, When the Moors ruled in Europe, produït per la BBC4 i presentat per l'especialista en història antiga Bettany Hughes. Es tracta d'un ràpid recorregut a la història d'Alandalús centrat eminentment en els aspectes culturals més cridaners i en el qual participen alguns dels autors més coneguts de l'arabisme espanyol -bàsicament de l'Espanya castellanoparlant. Així, Antonio Fernández-Puertas explica les raons de l'harmonicitat de l'Alhambra, Julio Samsó i María Ángeles Gallego incideixen en els aspectes científics, Lauro Olmo i Antonio Vallejo parlen de les excavacions que dirigeixen a Recópolis i Medina Azahara, Pedro Chalmeta disserta sobre la propietat de la terra al món andalusí, Eduardo Manzano comenta el procés d'islamització i arabització -que compara amb la romanització- i Antonio Almagro fa una breu exposició sobre l'arquitectura mudèjar a partir de l'exemple de l'alcàsser de Sevilla.

En línies generals, el documental és agradós de mirar i pot representar una introducció bàsica a la temàtica andalusí que atraga l'interés d'adolescents i joves. Ara bé, a l'hora de traçar una visió del significat històric d'Alandalús en la història europea i ibèrica desconec qui els va assessorar però en quedaren ben lluïts. D'una banda, Amalia Zomeño explica raonablement l'ús polític que va fer el franquisme d'aquell període en presentar-lo com un continuum històric que no afectava l'essència hispànica immemorial, però, d'una altra banda, els autors del documental són capaços d'exposar conjuntament les opinions d'Emilio González Ferrín, que nega la invasió islàmica i afirma l'europeïtat dels andalusins, i de Serafín Fanjul, conegut pel seu rebuig de tot allò que representa Alandalús per a la història ibèrica. Per acabar-ho d'adobar, a més a més, s'hi dóna crèdit a les afirmacions de la duquesa de Medina Sidonia, segons la qual Guzmán el Bo era musulmà nascut a Amèrica...

Unes "petites" i inexplicables incongruències que llancen a perdre la trama argumental del documental, tot i que, encara que siga per curiositat i per la resta del metratge, paga la pena veure.


17 comentaris:

Jesús ha dit...

Curiós que quan Pedro Chalmeta parla en anglés li posen subtítols... en anglés. I que Gusmà «el Bo» siga 'the greatest hero of Christian Spain', celebrat en ciutats, pobles i viles arreu d'Espanya. I als moros i cristians d'Alcoi també, pel que sembla. Potser ningú no tingué temps d'explicar-los que els moros i cristians es fa, en realitat, per a tindre excuses per a tirar petards.
La BBC4 ja va fer una altra sèrie documental sobre l'Europa islàmica, presentat per Rageh Omaar, periodista d'internacional que estigué, per exemple, a Somàlia.

Vicent Baydal ha dit...

Sí, això de les festes de moros i cristians i d'Alonso Pérez de Guzmán també em va cridar l'atenció. Es van fer un bon cacau (potser els va assessorar Xavi Castillo...) De fet, a trossos em recordava la mirada orientalista dels llibres de viatges del segle XIX.

Gonzalo P. ha dit...

Yo creo que no es tan descabellado juntar a Ferrín y a Fanjul en el mismo documental. Al fin y al cabo...

Por otro lado, la facilidad con la que hacía ciencia la Duquesa Roja era impagable.

Anís del moro ha dit...

Yo creo que no le falta razón a Gonzalo: F&F demuestran que continúa habiendo un Al-Andalus indigesto o intragable en el sentido más fisiológico del término (صعب الاستساغة), que sigue dando mucho juego.

De lo mejorcito del documental en mi opinión: "Si yo no fuera arabista..." (Fanjul dixit, minuto 1:39).

Vicent Baydal ha dit...

Bé, la qüestió sobretot és la barreja que en fan. Passen de dir que la conquesta cristiana va ser una "guerra civil entre espanyols" a posar a Fanjul tirant pestes del món andalusí. Però bé, supose que qui no està molt informat, tampoc se n'assabenta massa de la diferència, i açò queda com a curiositat per als que sabem més o menys de quin peu coixeja cadascú...

Anís del moro ha dit...

Bueno, para ser justos, en el documental ni Ferrín expone sus vistosas teorías (como aquella de que el 11-M fue un atentado de ETA "sin duda") ni Fanjul echa verdaderamente pestes del mundo andalusí (aunque una imagen -una expresión facial- vale más que mil palabras), y es una lástima, creo yo, porque, ya que aparecen, podían haber dado más juego, como decía en mi comentario anterior. Ferrín se limita a hablar de los incivilizados que vinieron del desierto a purificar el islam (¿no era todo realpolitik, como comentan en otra parte del documental?) y Fanjul a decir que Al-Andalus no forma parte de nuestra historia y que los españoles no tienen nada de moros (es su forma de responder a lo que Hughes le pregunta: si los españoles están orgullosos o avergonzados de dicho pasado). Como Vicent, dudo mucho que a partir de ahí el público en general llegue a comprender hasta qué punto ha resurgido el nacionalarabismo en torno a Al-Andalus en los últimos años.

Jesús ha dit...

Vaja, Abu Ilyás, em deixes bocabadat: dec ser un ingenu irremediable. Només coneixia Ferrín pel seu llibre sobre l'Alcorà i les seues intervencions escadusseres dins SEEA-L. Però, no m'estranya gens que hi haja qui l'assote! Xe, quin pardal! I quina paradeta la del departament de Sevilla! L'amor de la conspiració «à la Münchausen», tret identitari de moltes maneres de fer política – o més aïna de no fer-ne cap – als països àrabs, sembla que contagia alguns arabistes, fins i tot alguns dels qui u, ingènuament, es pensava més assenyats, ni que fóra per dedicar-se a les ciències «dures» i quantificables. Confesse que en l'àmbit de les «conspiranoies» algaraviades, la meua preferida deu ser esta.

Per cert, i ja sense cap relació directa amb el post, fa anys em parlaren d'un llibre d'un autor sirià (?) que parlava del complex de la «conspiració» dins la cultura política àrab contemporània (?). Com que me'n parlaren a Tunísia, no pot ser més recent que dels darrers 7 anys. Algú sabria donar-me'n cap pista?

Vicent, en «Harca» admeteu «peticions de l'afició»? Potser un de vosaltres podria escriure res sobre este llibre? (per no allunyar-se gaire de la «via andalusina»). Entranyable, dins la notícia que la Dolores García Oliver siga «hereva de l'esperit del seu besoncle Miguel Asín Palacios. Jo hauria volgut escriure'n alguna coseta però crec que no trobaré temps ni ocasió.

Anís del moro ha dit...

A mí, de tanto quedarme boquiabierto ya me cuesta cerrar la boca, y así me pasa, que se me llena de moscas... Al assot de García Sanjuán (y no es menor el que se da el propio interesado, creo yo, entrando en lo personal —si no en lo temperalmental— en lugar de limitarse a contraargumentar) hay que añadir, por cierto, el plácet de Fierro; ambos inocuos, por cierto, si se tiene en cuenta que la Fundación Tres Culturas (Junta de Andalucía) ha puesto a Ferrín al frente de su cátedra Al-Andalus de la Fundación Tres Culturas (y al frente de ésta la portada de su polémico ensayo), que no digo yo que sea como poner a Fanjul de director de Casa Árabe, pero...

Sobre conspiraciones, dentro de poco aparecerá este libro de Matthew Gray. No se me ocurre quién puede ser el autor sirio; lo cierto es que se ha escrito mucho al respecto.

Jesús ha dit...

Fuig, home, fuig! No dónes idees que encara t'escoltaran i, en acabant, busca qui t'ha pegat... «Beneïda Santa Anna, patrona d'ací,/ si no ens empares anem a morir! / Per favor vingueu ací / que tenim molta faena...»

Gràcies per la referència al llibre de Gray: de ben segur que ha tingut molta faena, l'angelet...

Jesús ha dit...

Per cert, el vincle del 'plàcet' de Maribel Fierro no porta enlloc...

Jesús ha dit...

Doncs perdó per la insistència però ja és cabuderia: seguix portant-me enlloc, el vincle. Que no podries deixar la referència concreta? Ja miraria de buscar-la. Gràcies de bestreta.

Anís del moro ha dit...

Maribel Fierro, "Al-Andalus en el pensamiento fascista español. La revolución islámica en Occidente de Ignacio Olagüe", Al-Andalus/España. Historiografías en contraste. Siglos XVII-XXI (ed. Manuela Marín), Casa de Velázquez, 2009, p. 325-50 (p. 333).

Anís del moro ha dit...

Mejor aún: esto. Creo que se trata del mismo artículo: "Es un alivio que la crítica que Alejandro García Sanjuán ha hecho del derroche de ignorancia de que hace gala ese libro y de sus caducas referencias bibliográficas me exima ahora del esfuerzo de tener que dedicarle más espacio" (p. 10).

Jesús ha dit...

Fa tota la traça. Pilleta...

Vicent Baydal ha dit...

Volen que els pose alguna cosa? Una cerveseta, uns cacaus? Facen, facen... :D

Moltes gràcies per la quantitat d'informacions i enllaços als dos, que als que no ens hi dediquem tan a sovint com voldríem ens vénen realment bé per a tractar de resseguir les traces de la qüestió (i de les qüestions). D'altra banda, Jesús, alguns membres d'Harca vam comentar en petit comité i en el seu moment la notícia del suposat Cantar àrab. Desconec si algú s'animarà a parlar-ne. Per demanar que no quede.

Gonzalo P. ha dit...

Ya he podido verlo con detenimiento. Efectivamente, quien no sepa de qué va el tema ni se entera. Lo terrible es que les den pábulo.

Frederic Aparisi Romero ha dit...

Això és aixina