I (i, confiem, no les últimes) Jornades Multidisciplinàries de Joves Medievalistes

Els passats 25 i 26 de febrer van tindre lloc les I Jornades Multidisciplinàries de Joves Medievalistes en la Universitat de València, en què van participar els doctorands d'Història Medieval, d'Història de l'Art i Filologia Catalana i Hispànica. Com el seu propi nom indica, van tractar de servir de trobada entre distintes disciplines i recerques que s'estan duent a terme al voltant de la societat medieval per part dels joves investigadors valencians.
En aquest encontre, el punt en comú va ser les anàlisis de fonts i les reflexions sobre diverses metodologies d'estudi, sovint no tant diferents entre els diferents especialistes, que a un mateix temps poden permetre albirar noves possibilitats d'acarament dels temes que estan desenvolupant. Òbviament, Harca no va restar alié.

Des d'un punt de vista organitzatiu, llevat d'alguns contratemps, les jornades van reeixir, fins i tot van ser convalidables per crèdits de lliure elecció per a l'alumnat, a més de comptar amb el suport de tots aquells departaments, senyaladament del d'Història de l'Art i del deganat de la Facultat de Geografia i Història. No van decebre moltes de les intervencions, atés que bona part d'aquestes versaven sobre els treballs d'investigació dels programes de doctorat, ni tampoc alguns dels col·loquis, de vegades dinàmics, que van seguir a les sessions. De la mateixa manera, es va incloure un apartat per a l'exposició i discussions de pòsters, i, a més a més, s'ha mantingut en format blog un seguiment de les jornades, també des de les xarxes socials, o es troba tramitant-se la publicació dels treballs presentats.

Ara bé, caldria una reflexió global amb la finalitat d'aprofundir amb els objectius d'aquesta trobada, en especial envers el seu vessant científic. Potser, un format que s'aproxime als tallers d'història o de taula redona, que permetera donar major protagonisme a l'intercanvi d'opinions, hauria de ser assajat. Igualment, seria interessant que en un futur es tractaren problemes semblants, tractats des de diversos àmbits, que dotara de major coherència i d'un intercanvi més fructífer a les jornades. En última instància, fóra interessant eixamplar els contactes amb la investigació que s'està donant en l'àmbit català, que parteixen de problemàtiques semblants.
El més punyent, això no obstant, va més enllà d'aquestes qüestions: si només seran unes jornades més o tindran una continuat. No hauria de recaure quasi tot el pes mercé a esforços merament voluntaristes i voluntariosos dels participants. Si hi ha hagut una generació de doctorands i becaris interessats en la societat medieval en els últims anys, és degut, entre molts altres factors, a què els plans d'estudis anteriors, malgrat les seues deficiències, propiciaven una certa especialització. Però, darrerament, les tendències no caminen cap ací, no sols pel retall de crèdits i plans mal consensuats; els màsters d'especialització han de competir amb d'altres com els de secundària. Això i, sobretot, una carrera investigadora que més enllà del títol de doctor es veu tèrbola no dibuixen un panorama desitjable.
Necessàriament, trobades com aquestes, que permeten eixamplar la investigació, haurien d'estar en l'agenda prioritària del personal docent i investigador, ja que aquesta primera tasca s'enfronta a nous canvis i el futur passa per la potenciació de la recerca, la qual pot sustentar grups d'investigació de major entitat.