En obrir un registre documental moltes vegades trobem coses totalment diferents a les que cerquem. I no ho dic ja per la informació continguda sinó per les anotacions o els dibuixos fets ocasionalment pels escrivans. A tots ens ha passat i, supose que a tots, ens continua sorprenent i fent goig quan ens ho trobem. Per a mostra un botó, el full que encapçala el llibre del Consell municipal de Barcelona començat en 1354, en el qual hi ha de tot: proves, escrits nominals, dibuixos de diversos tipus (fixeu-vos-hi bé!), proverbis llatins (Flores et lignis quoddam vas fit, quod si est vacuum vel plenum ponderat equum / Ex genitrisse mea quendam puerum scio natum, qui mihi frater nec soror esse potest), etc.
Tanmateix, aquestes troballes no solen passar de l'anècdota en tant que, d'una banda, no sol ser el tipus d'informació cercada pels historiadors i, d'una altra banda, aquells investigadors als quals els podria interessar no hi solen consultar aquestes fonts. Podríem dir que és una informació "fora de lloc", marginal i de difícil compilació. Ara, però, hi ha una nova i magnífica via de compartir i tenir accés a tots aquests testimonis: internet. Per exemple, particularment no tinc cap interés historiogràfic pel full comentat, però potser algun altre investigador, des de camps d'estudi diversos, sí que n'hi té. Ja sap, doncs, on trobar-lo (en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la sèrie corresponent). El mateix succeeix amb la concreció del dia de la mort de Jaume II en 1327, que vaig trobar extemporàniament en un llibre d'albarans del mestre racional dels reis de la Corona d'Aragó i que vaig comentar ací i ací (ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Llibres d'albarans, 630, f. 184v) .
Igualment, en la mateixa sèrie però en el volum número 635, corresponent a l'any 1335, es pot trobar -segons he sabut després- la còpia d'un parell de proverbis de Guillem de Cervera (a. 1259 - c. 1290), anotats en la part interior final de la pròpia coberta del llibre. La seua transcripció fa així:
No vulles chom té pell per semblant full reprès,
no·s deu vestir la pell del lop qui lop no és.
Si tot en qui ben dich bé no faç, no garts mi,
chom val mays que·s castich per altre que per si.
no·s deu vestir la pell del lop qui lop no és.
Si tot en qui ben dich bé no faç, no garts mi,
chom val mays que·s castich per altre que per si.
Finalment, per cloure aquesta sèrie d'anotacions marginals, faré esment de la còpia d'uns altres versos trobadorescs, en aquest cas de Pèire Cardenal (c. 1180 - c. 1278), en el primer full del registre número 1475 de la Cancelleria reial del mateix Arxiu de la Corona d'Aragó, que és un volum que recull peticions fiscals realitzades entre 1375 i 1381. Segurament en cloure el registre, l'oficial reial anotà al principi del volum els següents versos (dels quals es poden trobar versions anteriors de caire més provençal):
Anno milleno tricesimo unius
Si·l paubre hom a emblat un lançol,
Si·l paubre hom a emblat un lançol,
tot jorn irà ab cap clin.
Si un rich hom a emblat moncayol,
no·s lexarà perlar a Contestí.
Lo paubre hom és pendut per una veta
e penge·l tal qui ha amblat un roçí.
Açò és dret, no pas con assaieta,
que·l rich layre penyg lo layre mesquí.
Si un rich hom a emblat moncayol,
no·s lexarà perlar a Contestí.
Lo paubre hom és pendut per una veta
e penge·l tal qui ha amblat un roçí.
Açò és dret, no pas con assaieta,
que·l rich layre penyg lo layre mesquí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada