Durant la darrera trobada de joves investigadors que tingué lloc a la ciutat d’Anvers, vam aprofitar per a entrevistar el professor Bas van Bavel, de la universitat d’Utrecht.
Van Bavel pertany a un grup d’historiadors, juntament amb Erik Thoen, Tim Soens, Eric Vanhaute i altres, que han atret sobre si l’atenció dels investigadors internacionals gràcies a la seu metodologia, als nous plantejaments i la reformulació de vells problemes. Per dir-ho amb altres paraules, si als 70 i 80 miràvem cap a França i Itàlia, dels 90 ençà mirem cap a l’Europa atlàntica i, en els darrers deu anys, especialment cap als Països Baixos. No es tracta tant d’una renovació historiogràfica de portes endins, sinó més aviat de la internacionalització d’una recerca. La clau de volta d’aquest èxit, doncs, passa, abans que res, per oferir un producte de qualitat que ha sabut connectar amb les línies historiogràfiques prèvies. De fet, el propi Bas van Bavel en parla d’això a l’entrevista. Qui anava a dir fa vint anys que hi tornaríem de nou sobre la transició al capitalisme?
Com deia abans, però, som al davant d’un equip que treballa amb un projecte historiogràfic comú, per damunt de les fronteres i de les limitacions administratives, fent dels Països Baixos una realitat si més no historiogràfica. Prengueu la pròpia presència de van Bavel a la trobada com un bon exemple. Per descomptat, aquesta internacionalització passa per adoptar la llengua dominant del nostre temps, per bé que les circumstàncies pròpies els permeten tindre coneixements d’alemany i francès. Això no suposa, ni de lluny, la renuncia o la marginació de la llengua pròpia com a vehicle de comunicació científica. Es tracta d’establir contextos, nivells de difusió. Tot plegat explica per què una universitat relativament petita com la d’Utrecht, amb menys estudiants que la Universitat de València, fou elegida com a seu del Congrés Internacional d’Història Econòmica
Pense que a casa nostra deuríem aprendre moltes coses d’aquesta gent, però això són figues d’un altre paner. Deixem-ho, llavors, per a un altre moment, un altre post potser. No vull concloure sense agrair de nou l’amabilitat del professor van Bavel per sotmetre’s a les nostres preguntes aquell dia de bon de matí, encara amb el café acabat de beure. Per a nosaltres l’entrevista resultà força enriquidora. Esperem que a vosaltres també us vinga de gust.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada