Carmelina Sánchez-Cutillas

El proper dissabte 22 de febrer farà 5 anys de la mort de Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero. Aquesta autora és coneguda pel seu vessant poètic i literari, i especialment per la novel·la Matèria de Bretanya, que la va convertir en una de les escriptores més importants de la literatura valenciana de postguerra, i en general del segle XX. El que no sap la majoria de la gent és que Carmelina també era historiadora, i a més medievalista. També és cert que no va destacar especialment en aquest camp (com la major part de la seua generació, d’altra banda) però en el medievalisme valencià coneixem tan mal els nostres antecedents historiogràfics, i n’hi ha tan poques dones, que paga la pena fer cinc cèntims sobre la seua biografia i la seua obra historiogràfica.

Carmelina Sánchez-Cutillas, pocs anys abans de la seua mort

Tot i que nascuda a Madrid el 1927, va viure la major part de la seua vida a Altea (la Marina), on hi residia també el seu avi matern Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), jutge municipal, folklorista i historiador valencià. Un home, per la seu banda, igualment interessant, que va arribar a ser degà del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, i un dels signants de les Normes de Castelló de 1932. Sens dubte, va ser ell qui va transmetre a la seua neta l’interès per la historia valenciana, i per això aquella jove Carmen Sánchez degué estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València.

L'avi Francesc

Després de treballar en la secció de Cultura del diari Levante, fou entre finals dels 50 i principis dels 70 quan es van publicar les poques obres d’història medieval que va produir Sánchez-Cutillas. Fou autora de diversos llibres i articles, com ara “Don Jaime el Conquistador en Alicante” (1957), que tracta sobre els fets del rei en l’actual demarcació provincial, i especialment sobre les relacions diplomàtiques amb Castella. De fet, sembla que Carmelina era una gran admiradora de Jaume I. També va publicar “Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València” (1967), en el qual estudia i transcriu diversa documentació, i “Notas sobre la estancia del infante don Pedro de Portugal en la corte del rey don Jaime I de Aragón” (1969). Com veiem, només pels títols ja s’hi pot apreciar que es va interessar especialment per la monarquia i per la història política dels primers segles després de la conquesta, com era molt habitual en la seua època. Però tampoc no es pot dir que en fóra cap especialista.

Més tard va publicar un treball dins del VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó de 1967, sobre “La fàbrica vella, dita de murs i valls” (1970). I, finalment, es va interessar per la poesia medieval en la comunicació que va presentar al I Congrés d’Història del País Valencià, titulada “Jaume Gassull, poeta satíric valencià del segle XV” (1971). Com tots sabeu Gassull és l’autor de La brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossén Fenollar, una obra satírica de finals del segle XV.

Després de l’estudi sobre Gassull ja no s’hi dedicaria més a la Història, i es va abocar a la seua passió: la literatura. Però cal destacar encara la influència de l’edat mitjana en la seua obra poètica i narrativa. Per exemple, el títol de Matèria de Bretanya fa referència a les llegendes medievals del cicle artúric, un conjunt d’obres que la protagonista de la novel·la trobava a sa casa. I encara més, un article en forma de carta fictícia publicat el 1981 a la revista Cairell, titulat “A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra”, un presumpte text medieval del que Sánchez-Cutillas afirma ser la simple transcriptora, el qual atribueix a sor Isabel de Villena, la coneguda autora del Vita Christi.

Sor Isabel de Villena entregant la seua obra a les monges del convent de la Trinitat de València, del qual era abadessa

Des de 1981 ja mai no tornaria a publicar res, per culpa del seu desencant amb l’escàs èxit dels seus darrers poemaris, segons declararia alguns anys més tard. Amb tot, ens deixava una obra poc extensa però intensa. Evidentment, Carmelina Sánchez-Cutillas no passarà a la història com a historiadora, però tampoc no li cal. L'amor pel seu país i per la seua història, així com la qualitat de la seua obra literària i especialment de la seua deliciosa Matèria de Bretanya, justifiquen de sobres aquest petit recordatori en un blog sobre Història Medieval.

Per acabar, en aquest vídeo podeu veure l’autora a la Biblioteca Pública de València, en 2007, parlant dels seues orígens a Altea i de la seua obra.