Vaja per davant que una sola vida humana és més valuosa que qualsevol monument de pedra, i que el tema d’aquest post no significa que lamentem més la destrucció del patrimoni que la de qualsevol persona. Però les guerres són així, i acaben amb tot: amb les persones (les d’ambdós bàndols), amb els edificis, amb les ciutats i amb el seus monuments. Exemples en podem trobar en qualsevol guerra de qualsevol territori i moment històric, tot i que és evident que des del segle XX les guerres han estat molt més destructives en tots els sentits. A tots ens poden vindre a la ment ciutats arrasades pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, de França primer i d’Alemanya després. Si parlem de monuments concrets, a tots ens ve a la memòria la biblioteca de Sarajevo arrasada per un incendi durant la Guerra dels Balcans, a principis dels anys 90, que és com dir despús-ahir.
|
Biblioteca de Sarajevo destruïda per un incendi el 1992 |
Però encara tenim exemples més recents, de guerres que ni tan sols han acabat. Una d’elles és la Guerra civil de Síria. Mentre milers de persones morien (i moren) dia a dia en les ciutats del Pròxim Orient, totes les televisions del món van mostrar en abril de 2013 el minaret destruït de la Gran Mesquita d’Alepo. Generalment és coneguda com la Mesquita Omeia de la ciutat, perquè originàriament fou construïda pels omeies al segle VIII sobre un temple romà i basílica bizantina. Però al segle XIII fou destruïda per un incendi i es va reconstruir completament, afegint-s’hi un gran minaret de 45 metres d’alçada. Rehabilitada el 2005, fins a la guerra lluïa un aspecte esplèndid, i rebia milers de turistes cada dia quan no estava plena de gent resant. Però fa poc més d’un any els combats que es desenvolupaven a la rodalia de la mesquita van provocar que el minaret s’ensorrara sobre ell mateix en un tres i no res. A dia de hui encara no està clar quin dels dos bàndols va ser el causant, però això tant se val, perquè la pèrdua és monumental. Ens ho conten en aquest vídeo.
|
La mesquita d’Alepo abans i després de la destrucció del minaret |
Mesos després, un altre episodi de la guerra civil de Síria, relacionat amb un monument històric medieval, era notícia a tots els mitjans. Al mes de març d’enguany les forces governamentals recuperaren el control de Crac dels Cavallers, un castell construït al segle XII per l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (sobre restes anteriors), i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2006 pel fet de ser un dels castells croats millor conservats. De fet, era un dels majors centres turístics del país fora d’una ciutat. Abans de recuperar-lo, però, fou bombardejat, ja que un grup dels anomenats insurgents l’havia estat emprant com a base d’operacions militars des de 2012. Quan la premsa internacional va arribar-hi, darrere de l’exercit, no solament va poder comprovar els desperfectes causats per les bombes del govern, sinó també l’estat en el que l’havien deixat els soldats del bàndol contrari, que s’hi havia refugiat abans. Diversos danys s’han produït a les muralles, degut als atacs de morter i de diverses armes automàtiques. De fet, tot això va provocar que Crac dels Cavallers fóra inclòs el 2013 al registre de Patrimoni de la Humanitat en perill. En aquest vídeo es poden veure amb més detall els desperfectes.
|
Bombardeig de Crac del Cavallers |
|
Soldats a les runes del castell |
|
Un mur de Crac dels Cavallers abans i després de la guerra |
2 comentaris:
Està molt bé el comentari i és molt oportú. Només discrepe de l'observació que al segle XX hàgem estat més destructius que no abans. Em sembla que precisament a l'edat mitjana els índex de mortalitat per la guerra contínua(un modus vivendi)i les destruccions totals de pobles i collites (recordem la Safor, el 1364)eren realment terribles. Alguns, com Steven Pinker parlen d'un progressiu declivi de la violència al llarg d ela història.
Estic d'acord amb Jesús en què la mortalitat del segle XX i XXI podrien no ser per força superiors a les de segles passat, sobretot si parlem sobre percentatge de morts respecte a la població total i no amb el seu nombre absolut. Amb tot, a mi em sembla que el que l'article indicava era més bé una major capacitat destructiva dels enginys bèl·lics i armamentístics actuals respecte als medievals o moderns. Tot i que el vertader drama de la guerra són les baixes humanes, crec que és probable que la destrucció d'elements històrics provocada durant l'últim segle haja estat molt superior a la del mil·lenni anterior.
Publica un comentari a l'entrada