III Curs d'especialització d'història medieval

Del 10 al 13 d’aquest mes ha tingut lloc el III Curso de Especialización de Historia Medieval. Enguany el tema monografic era Conflito y consenso en la sociedad medieval, siglos XIII-XV. El curs esta finançat per la fundació Jaume II i sota la direcció científica del professor Rafael Narbona. En aquesta edició han participat 29 alumnes de diverses universitats dels Països Catalans, altres de l’estat espanyol i encara italians.

(En la foto: Ni són tots els que estan, ni estan tots els que són)

El sopar de gala amb el qual s’inaugurà el curs ha experimentat una notable millora respecte edicions anteriors. Després de diversos entrants, un plat principal de salmó amb verdures i fruites, acompanyades d’un caldo blanc, d’una qualitat més que acceptable. Els alumnes, ja aquesta primera nit¸ isqueren fins a les 6 de la matinada, si bé és cert que algunes tornaren més contentes que altres.
Dijous inicià les sessions de treball el mateix Rafael Narbona, en una sala sense aire condicionat. Mitjançant ventalls tradicionals ferem front a la intensa basca que dins aquells murs hi havia, una gesta gens menyspreable. Narbona féu una presentació dels Llibres del justícia de València, i a més interrogà l’alumnat local. Crouzet-Pavan resultà infumable, tot i parlar de la violència entre els joves. El dinar de catering que com cada any ens serveix Catering Salva fou de qualitat bastant mediocre, si bé és cert que en els últims dos dies, el menú millorà molt. De vesprada intervingué Enric Guinot per donar algunes pinzellades sobre la conflictivitat derivada dels usos de l’aigua. Les fotografies i el powerpoint que s'havia preparat, tot i l'escassa atenció d'alguns i algunes, queden en aquest resum en un segon lloc. De nou hem de parlar d'un nou atemptat a la llibretat i una mancança absoluta d'actitud democràtica, i no pense en el País Basc. La seua intervenció, com en el títol s’indicava, fou en llengua catalana, la qual cosa provocà l’enuig d’alguns dels assistents. Aquells que es queixaren, casualitat o no, provenien d’universitats espanyoles on hi ha una sola llengua oficial. Açò ja és una qüestió de supèrbia!. No sols els professor Guinot jugava a casa, no sols el seu títol estava en català al programa, amb la qual cosa el que et trobaràs, és el fet que eren 4 persones les que es queixaren front a 25 que no, i que eren 8 front a 21 les que no entenien el català-valencià-balear. Tot plegat, some things never change.
Divendres, amb un poc de retard, Martine Charageat, de la Universitat de Bordeaux, inicià el treball amb una xerrada sobre conflictes entre conjugues a l’Aragó baixmedieval. Cal destacar el seu llenguatge totalment fora de lloc, amb expressions com “tíos que quieren lío” i altres. Malgrat tot, s’ha d’assenyalar el seu coneixement de les fonts i la seua expossició ben organitzada. En el moment de l’esmorzar hi va haver una visita guiada al monestir, feta per l’arqueòleg de les excavacions, la qual acabà de trencar els horaris. La intervenció d’Andrea Zorzi, de la Universitat de Florència, sobre els conflictes dels comuni italians fou acurtada per acabar a les 14.30. La seua recerca descansa sobre una important diversitat de fonts que pot oferir interessants possibilitats per a una història comparada amb el cas del País Valencià. En la nit de divendres, una volteta tranquila, alguna amb el Coco-loco i uns pocs que es mantingueren a l’anonimat.

Dissabte, Maria Asenjo, de la Complutense, bé, no en podem parlar massa. Després Enrique Cruselles ens parlava de la violència i la conflictivitat interna del món mercantil relacionada amb els negocis, amenitzat amb un powerpoint força interessant, currat amb diverses fotografies i organigrames. Una exposició ben esquematitzada, amb pauses en la locució que serveixen per a cridar l’atenció d’un públic no massa entregat, un cop més en la lluna. Cruselles fa un ús freqüent de les interrogatives com a forma d’expossició. A la fi, gairebé 2.30 seguides, vullgues que no esgota. No paga la pena dir que Enrique Cruselles se’n dugué el premi Yunque. Per a la vesprada, amb retard, José Cabezuelo, Alicante, vaya cante!!! Per la nit, tot per l’aire, l’arribada de l’ulema de València sacsejà els ànims exaltats del jovent del curs. Una guerrejar nocturn que quedava reflexat en els rostres al dia següent. Hi havia qui estava més blanc que Ete moribund.
Diumenge parlava Paulino Iradiel sobre la conflictivitat artesanal. De nou, Iradiel demostrà la validesa de les velles pràctiques discursives, car que si no t'interessa el tema, doncs no fas més que fer sorolls, mirar el mòbil i xarrar. El trellat en les persones que bonic és, Maedeu. Pablo Perez, qui fou company de promoció de Rafael Narbona, tancà el curs amb una lliçò magistral i renovada sobre les Germanies valencianes.

Al remat i tot plegat, un curs on la festa nocturna i el treball historiogràfic es disputen l'atenció del jovent. Són les preferències d'aquesta joventut les que donen o no la validesa al curs. Car, hi ha qui no ix en tot l'any i espera Valldigna per a desmadrar-se. La resta d'historiadors i dores, o millor, aspirants a ser-ho, continuarem amb la nostra vida social. Ara bé, existeix un historiador o dora sense vida social? Pense que no. En Efecte, no pot existir una cosa sense l'altra.