Atenció !!!; Estimats seguidors i seguidores d'HARCA, a causa de canvis en l'agenda de les autoritats que havien d'inagurar l'exposició, aquesta tindrà lloc el dia 23 de juliol, a la mateixa hora, això és, 12:30.
El pròxim dia 23 de juliol, a les 12:30 hores, al vestíbul de l'Arxiu Històric de la ciutat, Plaça Rei Jaume I, 10. Gandia 46701, José Manuel Orengo, Alcalde de la ciutat de Gandia, Silvia Caballer Almela, Directora General del Llibre, Arxius i Biblioteques, i Carmen Pérez Garcia, Directora Gerent de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals, ens conviden a la inauguració de la mostra realitzada sobre El plet d'aigues de 1401, restaurat. Al voltant de la conservació de documents. La mostra estarà oberta al públic els mesos de juliol, agost i fins el dia 19 de setembre, en horari horari de 10 a 14 h, de dilluns a divendres.
Jaume Castillo, especialista en les disputes per aigües a la Safor ens fa una anàlisi del document:
"El llibre AB-1665 de l'Arxiu Històric de Gandia, recentment restaurat, és un document d’extraordinari valor que conté el registre d'un procés entre els regants de la vessant sud del riu d'Alcoi, encapçalats per Oliva i La Font d'en Carròs, i els regants de la Baronia de Palma, recolzats pel seu senyor el Duc de Gandia. Aquest conflicte es va desenvolupar davant la Governació de Xàtiva entre març de 1401 i octubre de 1402. El litigi es centrava en com havia de ser la infraestructura bàsica del reg de la plana baixa del riu d'Alcoi, l'assut d'en Carròs, en un moment de forta sequera. Aquest assut no era una construcció sòlida al segle XV. Era només una aturada d'aigua feta amb branques, terra i altres materials febles. Els regants que prenien l'aigua d'aquest assut, els d'Oliva, la Font d'en Carròs, part de Gandia i tots els pobles situats entre Gandia i Oliva, defenien que aquesta aturada d'aigua havia de fer-se completament sòlida, de manera que ni una gota d'aigua pogués traspassar-la.
Els regants de la baronia de Palma, que tenien un segon assut més menut per baix del d'en Carròs, defenien que la tradició els donava dret a una part de l'aigua del riu, i que mai l'assut objecte de litigi havia estat construït de forma tan consistent, sempre havia estat poc ferm i havia deixat passar part del cabal del riu.
El llibre conté tot el procediment judicial des de la denúncia inicial fins a la carta enviada per Arnau de Vilarnau, lloctinent de Governador, al rei, demanant que la cancelleria reial es pronuncie sobre quin tribunal es competent en l’afer, davant les queixes dels síndics de les parts. Destaquen especialment els escrits emprats per les dues parts per defensar els seus drets, redactats amb precisió i plens de referències a la tradició i a la història del conflicte, i l'aportació d'un bon grapat de testimonis, tant d'una part com de l'altra, tant musulmans com cristians, que ens transporten amb les seues declaracions al món rural medieval valencià, amb una vivesa i una riquesa extraordinàries.
La participació dels senyors feudals és també fonamental en el procés. El Duc de Gandia, Alfons el Vell, es troba en una situació delicada, ja que una part de la seua senyoria participa dels interessos d'Oliva i la Font, mentre que la pròpia vila de Gandia, beneficiaria subsidiària de l'assut de Palma, la Baronia de Palma, i els regants gandians de la vessant nord del riu d'Alcoi, estan en contra de les pretensions dels regants del sud. Ramon de Riusec, senyor d'Oliva té una posició més senzilla, i encapçala els interessos del seus vassalls. Amb tot, un dels darrers actes del juí es una carta enviada por ambdós senyors als síndics i procuradors dels seus respectius territoris, demanant-los que deixen de pledejar sobre aquest afer, ja que ambdós senyors pensen reunir-se i trobar una solució.
Sembla que la fi de la sequera, i per tant de la urgència per obtenir aigua de rec, assossegà els ànims i feu que els aldarulls esdevinguts al voltant de l'assut, que van arribar fins i tot a les armes i a l'agressió física, com es palesa en les actes del juí, s'apaivagaren i tot tornes a la normalitat... si més no fins la següent sequera."
"El llibre AB-1665 de l'Arxiu Històric de Gandia, recentment restaurat, és un document d’extraordinari valor que conté el registre d'un procés entre els regants de la vessant sud del riu d'Alcoi, encapçalats per Oliva i La Font d'en Carròs, i els regants de la Baronia de Palma, recolzats pel seu senyor el Duc de Gandia. Aquest conflicte es va desenvolupar davant la Governació de Xàtiva entre març de 1401 i octubre de 1402. El litigi es centrava en com havia de ser la infraestructura bàsica del reg de la plana baixa del riu d'Alcoi, l'assut d'en Carròs, en un moment de forta sequera. Aquest assut no era una construcció sòlida al segle XV. Era només una aturada d'aigua feta amb branques, terra i altres materials febles. Els regants que prenien l'aigua d'aquest assut, els d'Oliva, la Font d'en Carròs, part de Gandia i tots els pobles situats entre Gandia i Oliva, defenien que aquesta aturada d'aigua havia de fer-se completament sòlida, de manera que ni una gota d'aigua pogués traspassar-la.
Els regants de la baronia de Palma, que tenien un segon assut més menut per baix del d'en Carròs, defenien que la tradició els donava dret a una part de l'aigua del riu, i que mai l'assut objecte de litigi havia estat construït de forma tan consistent, sempre havia estat poc ferm i havia deixat passar part del cabal del riu.El llibre conté tot el procediment judicial des de la denúncia inicial fins a la carta enviada per Arnau de Vilarnau, lloctinent de Governador, al rei, demanant que la cancelleria reial es pronuncie sobre quin tribunal es competent en l’afer, davant les queixes dels síndics de les parts. Destaquen especialment els escrits emprats per les dues parts per defensar els seus drets, redactats amb precisió i plens de referències a la tradició i a la història del conflicte, i l'aportació d'un bon grapat de testimonis, tant d'una part com de l'altra, tant musulmans com cristians, que ens transporten amb les seues declaracions al món rural medieval valencià, amb una vivesa i una riquesa extraordinàries.
La participació dels senyors feudals és també fonamental en el procés. El Duc de Gandia, Alfons el Vell, es troba en una situació delicada, ja que una part de la seua senyoria participa dels interessos d'Oliva i la Font, mentre que la pròpia vila de Gandia, beneficiaria subsidiària de l'assut de Palma, la Baronia de Palma, i els regants gandians de la vessant nord del riu d'Alcoi, estan en contra de les pretensions dels regants del sud. Ramon de Riusec, senyor d'Oliva té una posició més senzilla, i encapçala els interessos del seus vassalls. Amb tot, un dels darrers actes del juí es una carta enviada por ambdós senyors als síndics i procuradors dels seus respectius territoris, demanant-los que deixen de pledejar sobre aquest afer, ja que ambdós senyors pensen reunir-se i trobar una solució.
Sembla que la fi de la sequera, i per tant de la urgència per obtenir aigua de rec, assossegà els ànims i feu que els aldarulls esdevinguts al voltant de l'assut, que van arribar fins i tot a les armes i a l'agressió física, com es palesa en les actes del juí, s'apaivagaren i tot tornes a la normalitat... si més no fins la següent sequera."
Vegeu aquestes qüestions desenvolupades en Jaume Castillo: Els conflictes de l'aigua a la Safor medieval, Gandia : CEIC Alfons el Vell, 1997.
1 comentaris:
Molt interessant... I no l'editen ja que estan?
Publica un comentari a l'entrada