Arran del recent post d'Ivan Martínez sobre la baixada d'inversió pública en investigació m'ha vingut al cap la cita de Max Horkheimer que encapçala la pàgina web de Comrade Louis Proyect, programador informàtic a la Columbia University i activista polític de pensament marxista. La cita pot aplicar-se a la manca de recursos amb les quals comptem els investigadors, però també -i sobretot- a la manca d'ambició crítica, la mesquinesa, l'endropiment i el seguidisme que dominen en moltes ocasions l'activitat intel·lectual:
A revolutionary career does not lead to banquets and honorary titles, interesting research and professorial wages. It leads to misery, disgrace, ingratitude, prison and a voyage into the unknown, illuminated by only an almost superhuman belief.Precisa.
1 comentaris:
… que emboca al que descrivia Weber (Wissenschaft als Beruf) fa un seglet: «Per ventura creieu que aguantareu, any rere any, que us passe damunt una mediocritat rere una altra, sense amargar-se per endins i sense corrompre-us?».
Ja ens advertia Darwin que (diari del Beagle):
«Arribat el nostre viatge a la fi, ara puc resumir breument els avantatges i els desavantatges, els dolors i els plaers, de la nostra circumnavegació del món. Si algú em demanara consell a l'hora d'encetar un viatge llarg, només podria contestar-li si el possedira una afecció pregona per cap branca del saber, que fóra susceptible de ser augmentada per aqueix mitjà a soles. Sens dubte hom pot sentir satisfet amb escreix pel simple fet de contemplar països distints i les moltes races de la humanitat, però amb aquestes satisfaccions´, guanyades en el moment, no contrapesen allò roí. Cal esperar la collita, per molt llunyana que siga, quan cap fruit serà collit, quan cap bé serà verificat. Bona cosa d'allò que es perdrà és prou evident, com ara la companyia de tots els bons amics, i la vista dels llocs als quals són lligats tan íntimament tots els bons records. Tanmateix, aquestes pèrdues són, en el moment, compensades en part pel deler inexhaurible d'anticipar el retorn tan llargament abellit. Si, com diu el poeta, la vida és com un somni, ben segur estic que en un viatge aquestes són les visions que ajuden més bé a passar la llarga nit.»
I reblava Josep Pla (El quadern gris):
«Després d’aquests cinc anys passats a la Universitat, em sembla que el que hom sol dir-ne rutinàriament: que s’hi perd el temps i que en sortir-ne és quan s’ha de començar de treballar i sobretot quan s’ha d’oblidar el que s’hi ha après, és absolutament secundari. Al meu entendre, el pitjor efecte de l’establiment és la falsificació que produeix en la sensibilitat, en la intel·ligència i en el caràcter. Tendeix a fer veure les coses no tal com realment són, sinó a través d’un cartó superposat. No és un esforç per passar del simple al complex -com la vida exigeix- per tal d’arribar a una certa visió humana quintaessenciada. És un esforç per simplificar a través de la trampa sistemàtica. L’establiment fa veure les coses en petit, amb miopia, afavoreix la pensada, el truc, l’astúcia, l’habilitat, la tendència a convertir l’atrabiliari en norma de la vida. A la Universitat, saber compta ben poc: el principal és aprovar. He passat cinc anys de la vida en una facultat de Dret: no he sentit mai parlar, ni per medecina, de Justícia. La paraula mateixa, no l’he sentida mai pronunciar. Hauria estat probablement desplaçada en un ambient que pretén crear murris, més que persones d’un cert equilibri humà. Així, l’establiment docent dóna armes fortes als febles i esguerrats morals, als petits ambiciosos, als nyeu-nyeus desenfrenats, als fanàtics, als pedants. S’hi aprenen totes les arts de la simulació i de la traveta, de l’adulació i de l’habilitat. No s’hi lluita mai amb noblesa i claredat. Els temperaments forts, la Universitat els ofega, els corromp.»
Que no siga per cites... (cap ni una marxista, per cert; este marxista teu sona molt cristià, dels tirats de berenar als lleons).
Publica un comentari a l'entrada