Arran de l’estada feta a Perpinyà el darrer estiu, tinguérem l’ocasió d’entrevistar Aymat Catafau, maître de conferences a la Université de Perpignan-Via Domitia. La xerrada, una de les moltes que compartírem sota la rigorosa xafogor de l’estiu rossellonès, serví per repassar els temes que han vertebrat la trajectòria científica d’un investigador que, lluny de viure reclòs en els preceptes propis del mètode històric, compagina el seu treball amb un bon grapat de col·legues arqueòlegs i, el que és més important, sap fer arribar a la gent els resultats de la seua investigació. Bon coneixedor del passat medieval de Perpinyà, en particular, i del Rosselló, en general, les respostes que ens oferí posen de manifest la vigència dels estudis referits a l’organització del territori –prenent com a element de reflexió les sagreres als segles centrals de l’Edat Mitjana–, així com també la necessitat d’establir lligams entre historiadors, historiadors de l’art i arqueòlegs per comprendre millor els temps medievals. En paraules del propi Catafau, ara és impensable per a ell emprendre qualsevol estudi històric sense atendre l’entorn, el territori, és a dir, sense tenir en compte les relacions que s’estableixen entre els habitants d’una vila i el paisatge que els envolta. I, en aquest sentit, el magne projecte d’Archéologie d’une montagne brûlée: Massif de Ròdes, Pyrénnees-orientalesn’és un bon exemple, con tindreu ocasió d’escoltar. Per últim, no us perdeu tampoc les reflexions que fa sobre la funció de l’historiador un home, un amic, que és plenament conscient del temps en el que viu i de les necessitats de la societat actual. Sap ben bé el que diu. Sense més, gaudiu de l’entrevista, paga la pena.
P. D.: Espere que aquestes paraules i l’entrevista que segueix siguen, almenys, una modesta compensació per l’acollida i el tracte rebut des del passat juliol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada