Time Team, Sota Terra i Arqueomanía: la difusió de l'arqueologia

El 1994, el Channel 4 britànic va engegar un nou programa de televisió sobre Arqueologia: Time Team. Bàsicament consisteix en un equip d'arqueòlegs fixos que a cada programa elegeixen un jaciment arqueològic i es plantegen unes incògnites que han de resoldre mitjançant una excavació arqueològica que ha de durar 3 dies. Només en 3 dies. A més, hi ha un presentador, en aquest cas l'actor Tony Robinson, que va explicant el procés amb paraules senzilles. Emés setmanalment en prime time els diumenges a la nit, el format va tindre tant d'èxit entre el gran públic que a hores d'ara encara s'emet, i enguany va per la temporada 19, amb quasi el mateix èxit que el primer dia. En principi la idea és bona: difusió de la història i difusió de la metodologia científica de treball, d'una manera que s'allunya dels documentals de tota la vida, perquè fa l'espectador partícip del procés de recerca d'una forma afable. En realitat és un típic reality show però aplicat a una disciplina científica. Si voleu veure algun exemple, a YouTube n'hi ha episodis per parts, ja que els 256 programes fets fins ara estan disponibles a la seua pàgina web però només es poden visualitzar des del Regne Unit.

L'equip de Time Team

El 2009 el programa va fer el salt oceànic i el canal PBS dels Estats Units va començar a emetre Time Team America, mentre que més a prop de nosaltres ha estat TV3 el canal que va començar a emetre el 2010 un programa amb el mateix format, denominat Sota Terra. En aquest darrer cas, el presentador és l'actor Fermí Fernàndez, i el director de l'equip d'arqueòlegs és Eudald Carbonell, que és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili però que és més conegut pel seu treball al jaciment d'Atapuerca. Apareixen també un seguit d'arqueòlegs fixos que ja anireu coneixent en veure el programa, i a més a més en la major part de les ocasiones tenen l'ajuda d'historiadors locals que ja han estudiat abans el jaciment parcialment, i que òbviament indiquen el que cal fer. A l'igual que en el cas del programa original britànic, els períodes tocats en els diversos capítols van des de la prehistòria a l'actualitat (fins al punt que arribaren a excavar un abocador dels anys 80 del segle XX). Entre ells, per descomptat, trobem diversos capítols dedicats a temes medievals, dels quals us n'oferim ací una selecció des de la seua pròpia pàgina web. La resta, si us interessen, també estan disponibles.

El primer capítol de 2010 va estar dedicat al que anomenaren "l'origen de la Reconquesta" (sic), i més concretament al guerrer fronterer Arnau Mir de Tost, per a la qual cosa van anar fins al castell d'Àger, a la Noguera. Si no coneixeu qui és el personatge, potser els lectors habituals d'Harca el recordareu perquè va aparéixer fa unes setmanes en el post que vaig dedicar a la conquesta de Barbastre de 1064, com un dels magnats o senyors que controlaven la zona. La incògnita a resoldre serà saber si abans del castell d'Àger construit per Anau Mir ja existia una fortalesa andalusina, i si la vall estava poblada en aquell moment per musulmans o per cristians de frontera.

Un altre dels capítols de la primera temporada va ser el dedicat a l'anomenada Domus del Pi, la qual és qualificada per a vendre-ho com "la casa més antiga de Catalunya". En principi sembla tractar-se d'un centre de producció alt-medieval emplaçat en la vall de Sau, a Osona, que fins i tot podria haver estat carolingi segons les hipòtesis inicials a comprovar, tot i que la documentació escrita no l'esmenta fins a finals del segle XII. Els resultats de les proves de Carboni 14, òbviament obtingudes mesos després d'haver enregistrar el programa, portaran sorpreses.

De la temporada d'enguany podem veure el capítol dedicat a la ciutat de Balaguer, en el qual es proposen comprovar si en època andalusina va ser una de les ciutats més grans de la Marca Superior d'al-Andalus. Per a fer-ho buscaran cases a banda i banda de la muralla, i també tombes musulmanes per a comprovar la mida de la necròpoli andalusina.

I finalment un dels darrers emesos sobre l'edat mitjana és el dedicat a Santa Maria de Vallsanta, un monestir femení de monges cistercenques del segle XIII emplaçat a Guimerà, comarca d'Urgell. Més concretament està dedicat a la seua primera abadessa, Agnès de Guimerà, i un dels objectius serà trobar la tomba d'aquesta monja, així com intentar saber per què l'església és més menuda del que inicialment es va dissenyar.

Fins ací m'he limitat a donar la informació justa perquè pugueu veure'ls sense estar condicionats i extragueu les vostres pròpies conclusions. Ara bé, tots necessiten comentaris i crítiques, algunes serioses, de les quals només diré les que em semblen més grosses. La contextualització històrica donada al programa d'Arnau Mir és deplorable, amb tanta reconquesta per tot arreu i el tractament del personatge com un heroi i croat. A més, les conclusions sobre la població són més que dubtoses, ja que no es data la tomba. Els resultats obtinguts a la domus del Pi no tenen ni cap ni peus, malgrat que el plantejament inicial era molt interessant, tot i que cal reconeixer que es va fer un gran treball en la muralla. Amb el programa sobre Balaguer tenim un cas paregut al d'Arnau Mir, en el platejament de la contextualització històrica, el qual només es salva, en part, gràcies a les intervencions de la directora del museu local; i òbviament no es resol el problema plantejat perquè en 3 dies no es poden fer miracles. Finalment, el programa dedicat al monestir parteix d'un plantejament absurd, per dedicar-lo exclusivament a localitzar la tomba d'un personatge concret que no pot aportar res per si sola. I tot això deixant de banda qüestions secundàries i generals del programa, com ara l'excessiva teatralització dels guions, o el fet de voler fer-nos passar per directe coses que estan clarament preparades. A vegades, fins i tot, “massa preparades”, segons la rumorologia.

Qüestió diferent és el tractament que es dóna a l'Arqueologia en general a tot el programa. En realitat, allà on s'ha emés el format s'ha repetit el mateix debat entre els arqueòlegs locals, ja que hi ha qui defensa que és una manera de difondre què és l'arqueologia, la seua metodologia, i trencar amb el tòpic caça-relíquies d'Indiana Jones; mentres que per a altres és una banalització grollera de la metodologia científica. En qualsevol cas no deixa indiferent els professionals. Jo, una pregunta que em faig és si també es podria fer un reality així sobre Biologia, posem per cas, o Física. Això, és clar, són materies serioses. Tot i això, personalment pense que la idea en si és bona, però que hi ha coses que no s'han fet bé. Des del programa original britànic hi ha diversos errors de concepció que venen marcats per les necessitats televisives, però que malbaraten el resultat des del punt de vista científic, dels quals el principal és, sens dubte, el fet de limitar l'excavació a 3 dies. Òbviament és un programa de televisió, i amb un pressupost limitat, per la qual cosa no es poden plantejar excavacions de mesos, com deuria ser; però una excavació d'una o dues setmanes, segons el cas concret, també es podria condensar en una hora de programa. No fer-ho, suposa presentar unes actuacions molt superficials, i uns resultats molt provisionals, que quasi sempre es presenten com a definitius, i després passa el que passa. De fet, és obvi que no tot es fa en 3 dies, perquè quan arriben al lloc hi ha hagut necessàriament un procés de documentació i planificació amb els historiadors locals que no s'ensenya. Fins i tot les actuacions amb georadars han hagut de fer-se abans, tot i que no es diga.

Un altre aspecte que veig millorable és el fet que n'hi haja un únic director de l'equip per a tots els períodes històrics, ja que al meu parer deuria haver-hi un director diferent per a cada capítol, depenent del període històric. De fet, en el cas britànic també n'hi ha un sol director, però ocasionalment apareix un co-director quan es tracta de jaciments del Bronze o d'època romana. No sembla que n'hi haja cap dubte sobre la solvència del doctor Carbonell en l'àmbit prehistòric del qual és expert, però crec que el tractament que s'ha fet dels jaciments medievals excavats deixa molt que desitjar; i encara que òbviament no ha fet ell els diàlegs representats, ni ha programat l'excavació realment, sí és qui dóna la cara i apareix com a director científic als crèdits del programa. En realitat, ací tenim la vella polèmica sobre si els arqueòlegs són o no són historiadors (incomprensiblement, alguns diuen que no ho són). Una cosa són les excavacions d'urgència en jaciments urbans, on apareixen restes de tots els períodes i la finalitat de les quals és documentar les troballes abans que siguen destruïdes; i una altra cosa molt diferent és una excavació programada que es realitza amb un objectiu científic concret, per a la qual no val qualsevol arqueòleg. Cal ser expert en el període, cal ser historiador, i no només un tècnic d'excavació.

Per acabar, cal dir que encara hi ha en antena un darrer programa sobre Arqueologia que també es diferencia del típic documental, però que no presenta el mateix format que Time Team, o Sota Terra. Es tracta d'Arqueomanía, emès per La 2 de Televisió Espanyola els diumenges al migdia fins fa uns mesos, quan va acabar la primera temporada. També trobem un presentador alié al món acadèmic, en aquest cas l'empresari i ex-ministre del govern espanyol Manuel Pimentel, però ací no s'excava res en directe, sinó que es fan reportatges sobre jaciments que ja estan en marxa, i s'entrevista els responsables. També es visiten els laboratoris, en els quals actualment es fa tant de treball o més que a peu de jaciment. Sens dubte, es tracta d'un programa que des del punt de vista comercial és molt menys atractiu, però que des del punt de vista científic és molt més correcte i adequat. Personalment, m'agrada molt més aquest segon format i, encara que, amb seguretat, no resistiria un prime time, per al forà de la història que de veritat està interessat resulta igualment atractiu, i permet un acostament de la societat a l'arqueologia més correcte i real.

Pimentel entrevistant el director del Museu de Medina Azahara en un dels reportatges

En el post sobre Umar ibn Hafsun i Bobastro ja vau poder veure un menut reportatge d'aquest programa, però si esteu interessats en veure els 13 programes de la primera temporada podeu fer-ho a la seua pàgina web. En qualsevol cas, més o menys recomanables, fruïu dels 3 programes esmentats tant com pugueu, que no tots els dies es parla d'Història a la televisió.