Ara que estem a la meitat del seu recorregut és un bon moment per a fer una valoració de com va aquest Any Borja. D'entrada he de dir que la meua impressió no és bona, gens bona. Sense anar més lluny, què direu si us conte que s'ha volgut vendre la idea que Alejandro Sanz havia inclòs Gandia en la seua gira gràcies a la publicitat i la importància de l'AB (que no ave)! No dubte del saber musical d'en Sanz, però sí del seu coneixment de la història valenciana. A més, el concert és va fer ahir, dimecres, laborable (i hui també), tot i que, a ben segur, serà l'acte quex concentre més públic de tot l'any, ad maiorem malicsiam dels culturetes i psoeudo-culturetes locals, que res tenien a veure amb l'organització de l'esdeveniment.
La controvèrsia, però, no ha sorgit amb el concert de Sanz, de l'èxit del qual tothom es felicita. La polèmica sorgí fa unes setmanes amb l'espectacle del compositor valencià Carles Santos. La proposta consistia en l'acomiadament de Francesc de Borja (endavant, FB) de la família ducal i de les riqueses terrenals i el seu peregrinar espiritual cap a la vida religiosa amb el seu ingrés en la Companyia de Jesús. s'iniciava al Palau ducal i feia un recorregut pel centre històric per a acabar en la plaça del Prado (prat me sona massa artificial, què us dirè). Certament era un acte modern, avantguardista, però també car, i pitjor encara, difícil d'entendre. A mi no em va desagradar a més, va donar feina a uns 500 músics de la comarca, però entenc que per a la major part de la població resultarà un acte desconcertant per bé que cridaner.
La qüestió, i ahí va la meua crítica, és que repleguem la palla i tirem el gra, i mai millor dit, perquè ompliren el carrer de taronges, robes i altres objectes per escenificar la deixa del món material. L'espectacle, que ho torne a dir, no va estar tan malament, costà, segons las Provincias : "El macro espectáculo de calle que ofreció el sábado en Gandia el músico de Vinarós Carles Santos bajo el título 'El cant del Duc' costó más de 92.000 euros. De esta cifra, 62.000 euros se corresponden al concierto, vestuario y caballos y 30.000 al texto y a las partituras, realizadas ex profeso para la ciudad". Per cert, casualitat o no el texto era de mossèn Piera. Què hi farem?
I mentrestant, o mingüail que diuen a Cadis, el castell de Bairen es cau a trossos devorat per la brossa i les excavadores del Ministeri picant els fonaments per a fer la nacional més ampla. Xeic, que no diu res el CEIC! No vaig a dir tot el que podrien donar de sí les restes de la fortificació iberoromanoandalusinofeudal (no, no és alemany), però està clar que els que manen a Gandia no estan plens de seny.
2 comentaris:
Aixó pasa arreu de tot el país, no és un consol xo weno... A vore si vos lleveu a Orengo and company de damunt pronte o es carregaran tot el que queda a Gandia, sino que liu diguen als Romaguera.
Com ben han apuntat, és qüestió de política i de fotografies banals que mai passaran a la història. Fixa't la contradicció, és més important aquesta parafernàlia present que la del passat. En tot cas, una crítica molt picant i constructiva.
que n'aprenguin!
Publica un comentari a l'entrada