Na Blanca d'Anjou tingué deu fills dels 13 als 27 anys...
Darrerament hem parlat al blog d'Harca de dos temes que entronquen cronològicament i temàticament de forma tangencial: la croada castellano-aragonesa contra al-Mariyya (Almeria) i al-Yazirat al-Hadra (Algesires), d'una banda, i la mort de la reina Blanca, de l'altra. La primera tingué lloc entre agost de 1309 i febrer de 1310, mentre que la segona es produí en octubre de 1310. I enmig que hi hagué? Un embaràs: el desé i darrer embaràs de Blanca d'Anjou, que fou el que li provocà la mort a la primerenca edat de 27 anys. A més a més, la qüestió és que si resseguim el que diu la bibliografia existent sobre l'itinerari de la reina, trobem que suposadament passà el Nadal de 1309 al palau reial de València, tramesa des d'Almeria per la seua delicada salut. Això és almenys el que diu Francesc Miquel, autor d'una petita biografia de la susdita reina Blanca.
Si això fóra així, a no ser que la consort tinguera un amant -cosa que dubtem-, l'engendrament de la darrera filla, Violant, només s'hauria pogut produir quan els monarques es trobaren a València, després que s'alçara el setge d'Almeria, és a dir, no abans del 18 de febrer de 1310, que fou el primer dia en què es documenta el rei signant documents a la capital valenciana (ací hi ha l'itinerari reial en línia, cortesia del CSIC de Saragossa). Amb molta fogositat i punteria podem igualment suposar que la reina quedà embarassada durant aquells primers dies, però, fins i tot així, Violant hagué de ser prematura a la força, havent nascut l'11 d'octubre de 1310. Eixa dada, en la qual ningú havia parat compte, podria ser important a l'hora de fer els estudis mèdics sobre les causes de la mort de Blanca d'Anjou.
Tanmateix, Miquel no aportà cap referència arxivística de la seua afirmació sobre la presència de la reina a València a finals de 1309, sinó que es limità a explicar-ho com un fet. Però això no concorda en absolut amb el que es pot inferir del parell de registres que s'han conservat de la cancelleria de Blanca, que expedeixen documents ininterrompudament a Almeria fins a la tornada de l'expedició en febrer al regne valencià. Potser aquell autor llegí alguna carta que explicava l'anada prèvia de la reina, mentre el seu canceller romania a terres nassarites? Tot és possible, però resulta difícil de creure i més bé sembla alguna errada d'anotació pròpia, potser confonent 1310 amb 1308, quan, efectivament, els monarques passaren el Nadal a València. Amb tot, fins i tot així -una qüestió que roman per esclarir per part dels documentalistes que s'estan encarregant de documentar la seua vida arran de l'obertura de la sepultura-, el tema de l'engendrament de la darrera filla de Blanca d'Anjou té la seua morbositat. Si els reis van estar junts durant tota la campanya almeriense i Violant no nasqué de forma prematura, el més probable és que fóra engendrada durant la segona meitat del mes de gener de 1310 (o a tot estirar durant els primers dies de febrer, en funció del període menstrual de la consort). Aquell període de temps, però, representà una autèntica calamitat per a l'exèrcit cristià.
La darrera setmana de desembre s'havia oferit la pau a l'emir nassarita en vista que ni els castellans a Algesires ni els aragonesos a Almeria tenien ja recursos suficients per a continuar el setge, al temps que l'emir magrebí de Fes estava concentrant reforços a Ceuta per a ajudar al seu parent de Granada. El 5 de gener, part de la infanteria de Jaume II, sense rebre la soldada i amb severes carències alimentàries, abandonaren la host per tal de córrer Berja i Nijar, tot prenent bestiar i musulmans per a vendre'ls al millor postor. Durant les dos setmanes següents, amb les activitats d'atac totalment paralitzades (ni funcionaven els fonèvols, ni ningú pujava a les bastides, ni es feien caves sota les muralles), el rei esperava desassossegadament les notícies que havia d'enviar el seu emissari al campament castellà, Pere Boïl, qui havia d'informar del que faria definitivament Ferran IV amb el seu propi setge. Mentrimentres, el 21 de gener els prohoms de Lorca informaven que per allí no paraven de passar peons que desertaven de la host. Finalment, el dia 23 es rebé la notícia que els castellans abandonaven Algesires i Jaume II decidí fer el mateix amb el front oriental, bo i preparant la retirada fins que el dia 29 realitzà el seu darrer sojorn davant les muralles d'Almeria...
...això és el que ha quedat d'ella
Si això fóra així, a no ser que la consort tinguera un amant -cosa que dubtem-, l'engendrament de la darrera filla, Violant, només s'hauria pogut produir quan els monarques es trobaren a València, després que s'alçara el setge d'Almeria, és a dir, no abans del 18 de febrer de 1310, que fou el primer dia en què es documenta el rei signant documents a la capital valenciana (ací hi ha l'itinerari reial en línia, cortesia del CSIC de Saragossa). Amb molta fogositat i punteria podem igualment suposar que la reina quedà embarassada durant aquells primers dies, però, fins i tot així, Violant hagué de ser prematura a la força, havent nascut l'11 d'octubre de 1310. Eixa dada, en la qual ningú havia parat compte, podria ser important a l'hora de fer els estudis mèdics sobre les causes de la mort de Blanca d'Anjou.
Tanmateix, Miquel no aportà cap referència arxivística de la seua afirmació sobre la presència de la reina a València a finals de 1309, sinó que es limità a explicar-ho com un fet. Però això no concorda en absolut amb el que es pot inferir del parell de registres que s'han conservat de la cancelleria de Blanca, que expedeixen documents ininterrompudament a Almeria fins a la tornada de l'expedició en febrer al regne valencià. Potser aquell autor llegí alguna carta que explicava l'anada prèvia de la reina, mentre el seu canceller romania a terres nassarites? Tot és possible, però resulta difícil de creure i més bé sembla alguna errada d'anotació pròpia, potser confonent 1310 amb 1308, quan, efectivament, els monarques passaren el Nadal a València. Amb tot, fins i tot així -una qüestió que roman per esclarir per part dels documentalistes que s'estan encarregant de documentar la seua vida arran de l'obertura de la sepultura-, el tema de l'engendrament de la darrera filla de Blanca d'Anjou té la seua morbositat. Si els reis van estar junts durant tota la campanya almeriense i Violant no nasqué de forma prematura, el més probable és que fóra engendrada durant la segona meitat del mes de gener de 1310 (o a tot estirar durant els primers dies de febrer, en funció del període menstrual de la consort). Aquell període de temps, però, representà una autèntica calamitat per a l'exèrcit cristià.
La darrera setmana de desembre s'havia oferit la pau a l'emir nassarita en vista que ni els castellans a Algesires ni els aragonesos a Almeria tenien ja recursos suficients per a continuar el setge, al temps que l'emir magrebí de Fes estava concentrant reforços a Ceuta per a ajudar al seu parent de Granada. El 5 de gener, part de la infanteria de Jaume II, sense rebre la soldada i amb severes carències alimentàries, abandonaren la host per tal de córrer Berja i Nijar, tot prenent bestiar i musulmans per a vendre'ls al millor postor. Durant les dos setmanes següents, amb les activitats d'atac totalment paralitzades (ni funcionaven els fonèvols, ni ningú pujava a les bastides, ni es feien caves sota les muralles), el rei esperava desassossegadament les notícies que havia d'enviar el seu emissari al campament castellà, Pere Boïl, qui havia d'informar del que faria definitivament Ferran IV amb el seu propi setge. Mentrimentres, el 21 de gener els prohoms de Lorca informaven que per allí no paraven de passar peons que desertaven de la host. Finalment, el dia 23 es rebé la notícia que els castellans abandonaven Algesires i Jaume II decidí fer el mateix amb el front oriental, bo i preparant la retirada fins que el dia 29 realitzà el seu darrer sojorn davant les muralles d'Almeria...
I, en eixes, segurament deixà embarassada la seua dona Blanca d'Anjou. Fins i tot, si l'engendrament es va produir al mateix campament, podem suposar on va ser exactament: el més probable és que fóra en una de les tendes principals del rei, que curiosament provenien de Fes, ja que el vescomte de Castellnou les havia enviades de forma expressa per al palenc aragonés poc abans: I gran tenda redona obrada, regal de l'emir mariní Abu l-Rabi, i una altra, també de factura nord-africana, comprada per manament del senyor rey a la pròpia capital marroquina. Potser és filar massa prim i la trobada carnal tingué lloc ja de tornada, per exemple a Alacant, on passaren els primers deu dies de febrer. Siga com siga, a l'espera que la investigació en marxa aclarisca una miqueta les coses, no podem negar que la cosa, si més no, té el seu punt entretingut.
...això és el que ha quedat d'ella
3 comentaris:
Si la nutrició i la salut de la reina Blanca haguera sigut la d'una dona occidental d'este segle, la data de la concepció d'una criatura parida l'11 d'octubre seria el 17 o 18 de gener.
Pel que he llegit ací, les dones multípares (les que han dut a terme més de 6 embarasos) tenen un risc important de parts prematurs.
Jo crec que és més probable que la filla fóra prematura
Gràcies per l'aportació, Silvia. Per això és important saber si la reina i el rei estigueren junts o separats entre el 25 de desembre de 1309 i el 17 de febrer de 1310. En el segon cas la criatura hagué de ser, per força, prematura. En cas que, pel contrari, estigueren junts tot el temps, supose que mai no podrem saber si el part fou prematur o no (ja veurem, també, què se'n pot extraure de l'estudi mèdic).
Una altra qüestió que apunta Silvia força interessant és la de la nutrició, i la salut, de la reina. Aquest és un camp, el de la nutrició, i en general el de l'alimentació força interessant a l'hora de compendre millor els esdeveniments però marginat i menyspreat per la historiografia peninsular.
No sols del pa mengen les persones, menys encara les de l'edat mitjana.
Publica un comentari a l'entrada