Thomas F. Glick, doctor Honoris Causa de la Universitat de València

El passat 14 de juny de 2010 tingué lloc al Paranimf de la Universitat de València l’acte d’investidura de Thomas F. Glick, professor de la Boston University, com a doctor Honoris Causa de la dita universitat. Amb l’apadrinament dels catedràtics d'Història Medieval Antoni Furió i Enric Guinot, i acompanyat per altres doctors de la Universitat proposats per a l’acte, l’historiador nord-americà rebé un merescut homenatge a la seua dilatada trajectòria investigadora, al mateix temps que la comunitat universitària reconeixia la importància de la seua tasca en el camp del medievalisme hispànic, en general, i valencià en particular. Format als anys seixanta del segle XX a les universitats de Harvard, Barcelona i Columbia en disciplines tan diverses com la història de la ciència i les llegües semítiques, com ressaltà el mateix professor Glick en el discurs pronunciat a l’acte d’investidura, les seues preocupacions intel·lectuals han girat durant tots aquests anys al voltant de dos eixos.

D’una banda, hi ha la història de la ciència a Espanya, amb temes com ara la introducció de la teoria de la relativitat d’Einstein entre els científics de l'estat i la introducció del darwinisme a l’àmbit acadèmic valencià, que s'ha vist plasmat en algun llibres juntament amb els professors de la Universitat de València José María López Piñero, Luís García Ballester i Peregrín Casanova, com Einstein y los españoles: ciencia y sociedad en la España de entreguerras (publicat per primera vegada a Madrid el 1986) i Darwin en España (publicat en primera instància a Barcelona el 1982 i reeditat per la Universitat de València aquest mateix any de 2010). De l’altra, hi ha la història de la tècnica, especialment a l’època medieval, que ha dut l’historiador nord-americà a abordar els temes dels regadius valencians, el paper dels molins, l’organització dels espais hidràulics, les distintes influències que hi hagué al darrere de la seua construcció i, sobretot, l’anàlisi de la conflictivitat generada per l’aprofitament de l’aigua a la societat valenciana medieval gràcies a l’escorcoll en la sèrie de Litium de la secció de la cort de Governació custodiada a l’Arxiu del Regne de València. En aquest camp, la seua producció científica ha estat ben prolífica i per no fer massa extens aquest petit homenatge a Thomas Glick només citarem dues de les principals obres: la pionera Irrigation and Society in Medieval Valencia, Cambridge, Harvard University Press, 1970 (traduïda al castellà en Regadío y sociedad en la Valencia Medieval, València, del Cenia al Segura, 1988, i reeditada el 2003 per la Biblioteca Valenciana), i pel que fa a la història medieval en general la més recent Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval, PUV, 2007, que també es la traducció d'un llibre de 1995 i que té com a objectiu explicar els avanços de l'arqueologia medieval espanyola.

A través de les seues obres, Thomas Glick ha donat compte de la complexitat de la societat valenciana medieval, la coexistència de les cultures cristiana, musulmana i jueva i la conflictivitat generada al voltant dels regadius. Amb tot, les seues investigacions han servit per conéixer amb més profunditat el passat medieval del nostre país i bona mostra de la importància de la seua obra i la seua influència en la societat valenciana és l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa del que ara donem notícia, i també en la imposició de la brusa negra que la setmana passada li féu el Tribunal de les Aigües de València.

Us deixem ara amb el vídeo de l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa del passat dilluns 14 de juny, perquè puguen fruir-lo aquells que no pogueren assistir.

Actualització: Com que al vídeo de la cerimònia sencera és molt llarg, incorporem aquest altre vídeo amb un resum i extractes dels discursos.