L'anomenat gual de Jacob és l'únic pas natural que existeix sobre el riu Jordà entre les fonts del seu naixement i el llac de Tiberíades, de manera que és de pas obligat en el camí de Damasc a Jerusalem. En conseqüència, a mitjans del segle XII aquest era un lloc de frontera entre els territoris dominats per Saladí i el regne franc de Jerusalem, i controlar-lo significava controlar aquest camí i l'entrada a territori enemic, per la qual cosa el rei Balduí IV decidí, convençut pels Templers, construir una fortalesa el 1178: el castell de Chastellet. La proximitat del gual de Jacob a Damasc, a només un dia de distància, va alertar de seguida Saladí, però en aquell moment estava de campanya sufocant una rebel·lió interna, per la qual cosa va oferir els francs 60.000 dinars d'or (altres diuen que 100.000) si aturaven la construcció; però aquests es van negar. Així, quan Saladí es va presentar, per fi, el 23 d'agost de 1179 al capdavant del seu exercit, el castell estava força avançat però encara en construcció. Hi havia només el primer anell de muralla, de 10 metres d'alçada, i una sola torre.
La vall del Jordà vista des de les restes de Chastellet
Saladí va posar setge al castell i va llançar una pluja de fletxes a sobre, mentre alhora una colla de sapadors iniciava la construcció d'un túnel en direcció a la fortalesa, que havia d'arribar a la muralla. Una vegada acabat, van encendre un foc a dins, però el túnel no va col·lapsar, de manera que l'exercit musulmà es va veure obligat a apagar-lo sota una pluja de fletxes franques, els quals se n'havien adonat de l'estratègia. De fet, diuen les cròniques que Saladí arribà a oferir una moneda d'or a cada voluntari que portara pells de cabra plenes d'aigua des del riu fins al túnel. Una vegada extingit el foc, els sapadors van aprofundir el túnel i van encendre un altre foc, i en aquesta ocasió van tindre èxit, de manera que la muralla es va ensorrar, i els intentes de resistència franca van fracassar. Només 6 dies després de l'inici del setge, l'exercit musulmà va penetrar a l'interior i va prendre el castell. En definitiva, segons els recomptes de les cròniques, haurien mort 700 francs a la batalla i 800 més van ser fets presoners, els qual haurien estat assassinats posteriorment. En total 1.500 morts entre cavallers, bàsicament templers, escuders, soldats, i personal relacionat amb la construcció, des de mestres d'obres fins a peons, els cosos dels quals haurien estat llançats a l'interior d'un pou. Tot i que això li va eixir mal a Saladí, perquè amb aquest fet potser ocasionà una malaltia entre les seues tropes i haurien mort, entre molts d'altres, fins a 10 dels seus capitans o emirs. En qualsevol cas, potser ni van ser tants els morts a la batalla, ni van ser assassinats tots els presoners, ja que van portar-ne alguns a Damasc com a esclaus, però sí és cert que Saladí va ordenar derruir el castell pedra a pedra i abandonar-lo. Mentrimentres, al rei Balduí va enviar reforços, però quan hi eren a prop i van conéixer el destí de la fortalesa van donar mitja volta i se'n van tornar cap a Tiberíades.
Vista de les restes del castell de Chastellet o d'Ateret
Fins ací el relat històric conegut per les fonts escrites. Aproximadament des de l'any 2007 un equip d'arqueòlegs israelians han estat excavant les restes de la fortalesa, que ells anomenen d'Ateret, dirigits per Ronnie Ellenblum de la Universitat de Jerusalem. Tot i que aquest arqueòleg proposava no fa molt de temps estranyes teories sobre la formació als estats croats d'una societat mixta de francs i cristians indígenes de la zona, basant-se en interpretacions un poc forçades de les seues excavacions, les dades objectives d'aquesta recerca sobre el gual de Jacob són interessants, si bé potser encara una mica anecdòtiques, almenys pel que han donat a conéixer fins ara a través del web del projecte: Vadum Iacob Research Project.
Plànol de castell de Chastellet i detall d'un mur, de pedra picada i amb encoixinats
Fins ara s'han trobat els cosos de cinc membres de la guarnició que van morir durant l'atac, ja que el pou on suposadament van ser llançats els cosos de tots els morts no ha aparegut encara, tot i l'interés dels investigadors. Aquests cosos, que no van ser soterrats i simplement va restar amuntegats després de la batalla, presenten múltiples ferides de punta de fletxa, les quals han aparegut in situ dins dels esquelets i al seu voltant. Algun cas també presenta ferides d'objectes contundents al crani, com per exemple una destral. Pel que fa a les restes arqueozoològiques, s'han trobat deu esquelets articulats d'èquids, dels quals tres eren cavalls, a més de sis mules i un ase, els darrers dels quals pertanyien a les obres de construcció del castell perquè presentaven lesions d'haver treballat en faenes dures durant molt de temps. Tots ells foren morts durant l'atac per la pluja de fletxes, ja que encara presentaven les ferides, i s'han trobat amuntegats a sota de la runa d'una volta per aresta que va ser enderrocada per l'exercit de Saladí. Entre els cosos d'animals també hi havia restes de porcs, igualment articulats i morts per les puntes de fletxa, que òbviament no van ser aprofitats per l'exercit musulmà com a aliment. De fet, un dels porcs va aparéixer encara entre les restes d'una construcció de fusta, que possiblement fóra la seua pròpia porcatera. A banda d'això, també han aparegut ossos calcinats i desarticulats de cabra, ovella, vaca, porc i pollastre, que sí foren consumits pels obrers i els soldats de la guarnició del castell. D'altra banda, han aparegut també algunes restes d'armes, sobretot puntes de fletxa com a conseqüència de la pluja que l'exercit atacant va llançar sobre la fortalesa i que degueren matar els animals i una bona part de la gent; però també una maça, alguna daga, etc., tot i que molts menys del que cabria esperar, ja que segons interpreten els arqueòlegs els soldats degueren batre la zona a la recerca d'armes, que s'emportaren. De fet, les cròniques diuen que Saladí s'emportà totes les armadures que va trobar, la qual cosa deu ser veritat perquè de moment no n'ha aparegut cap. D'altra banda, el que sí ha aparegut en abundància són ferramentes de construcció, com ara pics, pales i aixades.
Recreació d'un templer mort i a sota l'excavació d'un cos real, en el qual ha aparegut una arma dins la boca. Fotografies de Matt Trecartin i Arcadia
Inici de la volta ensorrada on han aparegut algunes restes
Tot açò ho podeu veure als vídeos en anglés que ofereixen al web del projecte i que no es poden enllaçar. El que sí podeu veure són alguns fragments del documental que sobre tot açò acaba d'estrenar la cadena National Geografic sobre la fi dels Templers, "Last Stand of the Templars", que informa àmpliament de les excavacions. Òbviament, però, es tracta d'un treball de divulgació i, a sobre, tracta dels templers, una de les icones del “medievalisme” literari i televisiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada