El tapís de Bayeux

L'any 1066 els normands invadiren i conqueriren Anglaterra, encapçalats pel futur Guillem el Conqueridor, donant una passa més en els primers segles de l'expansió europea medieval. La formació d'Europa, li va dir Robert Bartlett. Però del que parlarem hui és d'un objecte elaborat al mateix segle XI per a commemorar l'expansió, amb una clara finalitat propagandística: el tapís de Bayeux. També és conegut, subsidiàriament, sobretot a França, amb el nom de tapiç de la reina Matilde, ja que diu la llegenda que va ser la mateixa reina, esposa de Guillem el Conqueridor, qui el va brodar junt a les seues dames de companyia. Però tot sembla indicar que es va confeccionar entre 1077 i 1082 en algun taller del sud d'Anglaterra, probablement a Canterbury, sota la direcció d'Odó, arquebisbe de Bayeux i germanastre del rei, el qual apareix retratat al tapís en dues ocasions.

El tapís en el seu emplaçament actual, el Musée de la Tapisserie, del Centre Guillaume le Conquérant de la ciutat de Beyeux, on s'aprecia la seua extraordinària mida.

Tot i el nom de tapís, no ho és en realitat. Es tracta d'un llenç de lli de mig metre d'alçada i 70 de longitud, dividit en 9 fragments de longitud variable, sobre el qual s'han brodat les figures amb fils de llana tintada amb 4 colors base (roig, groc, blau i verd) que es combinen amb 8 tonalitats de tints vegetals, com ara la galda o l'indi. A més, hi ha dos puntades de brodat: punt de tronc (stem stitch) per al contorn de les figures, i punt de couchure o de Bayeux per al reblit. De fet, com es pot veure el propi tapís ha donat nom a aquesta classe de puntada. En total, 28 escenes en les quals apareixen 626 personatges, 202 cavalls i mules, 55 gossos, 505 animals i bèsties, 37 edificis o fortaleses, i 41 vaixells. I cadascuna de les escenes acompanyada d'una breu frase en llatí que narra o explica la història.

Dos detalls de les figures brodades, on s'aprecien les puntades i els colors

Pel que fa a la manufactura, mitjançant un llenç brodat, segurament amb la finalitat de ser penjat a la Catedral de Bayeux, cal dir que s'emmarca en tota una tradició romànica de tapissos penjats als murs de les esglésies. De fet, encara que se n'han conservat molt pocs, hi ha altres composicions semblants, com ara per exemple el Tapís de la Creació que es conserva a la Catedral de Girona. Però no s'ha conservat cap altre llenç com el de Bayeux per les seues dimensions, ni tampoc per la composició de les escenes al llarg de la tela, cosa que ha portat algú a comparar-lo amb un còmic. Aquesta comparació potser és exagerada, perquè recorda molt més a la composició de la columna trajana a Roma, com a antecedent, que no devia ser desconeguda a l'Europa del segle XI.

Tapís de la Creació de Girona

Columna Trajana a Roma

Quant a la composició de l'obra, narra bàsicament els antecedents i la invasió normanda d'Anglaterra el 1066. La història comença el 1064 amb el viatge de Harold a Normandia per a jurar davant el duc que el reconeix com pretendent al tron d'Anglaterra, quan haja mort Guillem el Confessor que no tenia hereus directes. Però a la mort d'aquest, el 1066, Harold no respecta el jurament i es proclama rei. Davant la traïció, Guillem convoca un exercit i es disposa a invadir l'illa per a reclamar el seu dret al tron, cosa que implica tota una sèrie de preparatius com ara la construcció de vaixells i armes. A l'arribada a Anglaterra els normands munten un campament i celebren un festí. Finalment es produeix la batalla de Hastings, en la qual vencen els normands sobre els saxons, i mor Harold, cosa que permet Guillem proclamar-se rei d'Anglaterra, inaugurant la dinastia normanda en l'illa i guanyant-se el sobrenom del Conqueridor.

Un locutor de la BBC ens conta la història i ens ensenya tot el tapís amb més detall:

Per cert, un detall curiós és que apareix també el cometa Halley, que es va apropar a la Terra el 1066.

El cometa Halley al tapís de Bayeux

A internet existeixen moltes imatges soltes del tapís, però és difícil trobar una fotografia completa. Crec que la millor manera de veure'l de prop és en aquesta pàgina escena per escena. Però una manera ràpida de veure'l, amb detall, a banda del vídeo que ja hem vist, a més a més de forma divertida i molt treballada, és el següent vídeo amb les escenes animades.

Finalment, per a acabar el post, veurem un vídeo de la BBC sobre la batalla de Hastings, amb la qualitat que caracteritza els documentals d'aquesta cadena de TV, narrada pel mateix Robert Bartlett adés esmentat.