IMC Leeds

A l’estiu tothom viu, sentencia un acudit valencià. En efecte, la canalla corre i revola al camp i a la ciutat, vora mar i a l’ombra del pinar, mentre els avis fan les voltes de curadors i assistents domèstics i alguns encara es poden permetre el luxe –perquè això hui en dia és un luxe– de seure a poqueta nit, o ja tot just després de sopar, a la porta de casa, fent rogle amb els veïns. L’estiu, però, també és el temps dels congressos, o digueu-li com vulgueu, que reuneixen investigadors i amics, i amigues, medievalistes d’arreu d’Europa i encara de l’altra banda de l’Atlàntic i, fins i tot, de l’Orient Llunyà. Una concatenació de grans esdeveniments que, malgrat tot, semblen tenir el seu espai i el seu públic ben delimitats. El millor símil que em ve al cap és el de les fires medievals. Sí que és veritat que la ingerència dels polítics, i les disputes més personals que professionals, que també, han produït alguna situació una mica exagerada, però res que el mercat i la historiografia medieval no hagen pogut regular. I és que aquestes trobades són també això, un negoci –no sé si rendible o no–, una oportunitat de promoció turística i una excusa per a dinamitzar l’economia local.

D’entre totes les reunions científiques que escalonen l’estiu l’International Medieval Congress of Leeds (endavant, IMC) ocupa un lloc central per la seua durada, cinc dies, però sobretot la seua envergadura, enguany comptava amb vora les 1.600 comunicacions. No paga la pena insistir en el fet que el contingut científic de les intervencions era, ja sobre el paper, força desigual, però aquesta, lluny de ser una limitació, és presentada allí mateix com un gran virtut. I, en efecte, aquesta potser siga una de les lliçons més interessants que ofereix la historiografia anglesa a la resta d’Europa, la proximitat, quan no la barreja, entre l’erudició i la divulgació, entre els grans temes clàssics (renda feudal, senyoria, camperolat) i altres més heterodoxos (vestimenta, nutrició, videojocs). De manera que ara et trobes amb tota una eminència científica, i ara amb un tipus vestit d’arquer reial del segle XV, amb qui, per cert, ja havia coincidit en un altre congrés (i havia vingut a València a la recreació de la cavalcada d’Alfons el Magnànim de 1458 realitzada el 2008). D’altra banda, el congrés es presenta com un punt de trobada de professionals del medievalisme d’arreu del món, de manera que resulta més o menys fàcil establir contactes professionals –d’un altre tipus és cosa de cadascú– amb els/les col·legues.

Com sabeu els més fidels, Harca hi participava amb una sessió pròpia que podeu consultar ací i encara ací. Donada la situació personal de cadascú, al remat només hem pogut assistir-hi Vicent Royo i un servidor, per bé que Vicent Baydal ens féu arribar la seua comunicació per a ser llegida durant la sessió. Així les coses, amb puntualitat anglesa, començàrem la sessió acompanyats d’un públic reduït, entre els quals figuraven els col·legues Pere Benito i María Ángeles Romera. Del contingut de les exposicions en podeu prendre bona nota al web. Pel que fa al torn de preguntes, bona part dels assistents quedaren sorpresos davant l’exhibició de recursos del camperolat benestant valencià, enfront d'uns sectors mitjans i sobretot modestos que amb prou feines arribaven a final d’any. Una demostració de capacitat econòmica que es canalitzava també a través dels hospitals o cases d’acollida existents en tota la trama urbana del regne de València i encara de la Corona d’Aragó. Un dels assistents preguntava si en el període analitzat, la segona meitat del segle XIV i durant el segle XV, s’havia pogut documentar la presència d’almogàvers entre el camperolat valencià, per si algú en pot saber alguna cosa. Nosaltres, per la nostra banda, no en teníem cap constància.

Del bon treball dut a terme, malgrat no ser-hi tots, en dóna mostra el fet que durant la presentació de la conferència central que anava a càrrec del professor Christopher Dyer es féu menció de la nostra sessió. I és que entre el públic amb el qual havíem comptat s’hi trobava un membre del comitè organitzador que havia quedat realment impressionat amb les possibilitats que ofereix la documentació medieval i moderna valenciana.

Del congrés cal destacar la conferència central donada, com ja ha estat dit, pel professor Christopher Dyer, que versava sobre el col·lectiu dels pobres com a objecte historiogràfic, per a després fer una anàlisi de les possibilitats que ofereixen les fonts al respecte. Finalment, presentava alguns casos concrets als quals ha pogut seguir el rastre, un treball que veurà la llum en els propers mesos.

Aquest format de sessions amb tres-quatre papers sembla que serà modificat en els propers anys, concretament d’ençà el 2013. La raó del canvi no és altra que la mercantilització del sistema universitari que està tenint lloc arreu d’Europa. Segons ens digueren, ja sabeu, diuen que diuen, la universitat de Leeds ha venut els terrenys on es celebrava l’IMC –en realitat, la major part dels actes de l’IMC tenen lloc en una zona residencial per a estudiants de la universitat amb petites sales i a un hotel de luxe llogat per a l’ocasió. Per això, el 2013 l’IMC es farà al campus central de la universitat, el qual sembla no adaptar-se massa bé al model de congrés que estaven presentant ara mateix. A fi de preparar els habituals i d’orientar els estranys, mostra de la seua bona organització, ja disposen de tota la informació en el seu web. Des d’Harca no podem sinó animar-vos a participar en aquesta trobada, enriquidora en tots els vessants.