Ja estem en ple estiu i l'activitat acadèmica està pràcticament parada, excepte en l'àmbit dels congressos i cursos d'estiu. La setmana vinent parlarem al blog del congrés de Leeds d'enguany, en el qual, com ja sabeu, Harca ha organitzat una sessió. Però mentre preparem els darrers posts de juliol, abans de tancar a l'agost per vacances, volem oferir-vos dos llargs documentals perquè aprofiteu el temps de descans (qui tinga vacances). Això és, dos produccions sobre la figura del rei Jaume I, per a recordar que ara a finals d'aquest mes s'acompliran 735 anys de la seua mort, a Alzira el 1276.
El primer, realitzat per la Televisió Valenciana, es va estrenar a Canal 9 el dos de febrer de 2008 per a commemorar el 800 aniversari del naixement del rei, el 1208. Dirigit per Josep Vicent Montesinos, com la majoria dels documentals històrics d'aquesta televisió en els darrers anys, i amb guió de Joan Llobell i Ramón de Soto, aquesta producció ens presenta una visió de la figura del rei al llarg de la seua vida, centrant-se sobretot en la conquesta de València, de la mà d'un presentador i de diversos historiadors i experts, visitant a més els escenaris claus per al monarca. Cal destacar la presència d'Antoni Furió, José Luis Villacañas, Jesús Huget, Enric Guinot, Eduard Mira, i Ruiz Domenec, entre d'altres; i pel que fa als llocs visitats, apareixen Montpeller, Muret, el castell de Montzó, el MNAC de Barcelona, el castell d'Alcanyís, Morella, la torre d'Espioca, la Seu de València, el museu de l'Ajuntament de València, Xàtiva, Biar, l'església de Sant Joan de l'Hospital a València, el Palau de la Generalitat, Alzira, i el monestir de Poblet, tot i que alguns llocs estan desaprofitats.
En general podem veure un documental de qualitat i entretingut des del punt de vista divulgatiu. Però des del punt de vista historiogràfic és un poc fluix de contingut, amb una visió massa mítica del rei, i un tractament molt clàssic dels processos de conquesta feudal d'Alandalús. És l'etern problema de la cessió de la divulgació històrica als periodistes. A més, hi ha algunes errades mínimes, com ara el mapa de la ciutat de València al segle XIII, o el fet de confondre l'illa de Sardenya amb la Cerdanya en el testament de Jaume I. Finalment, per acabar amb les crítiques, cal destacar alguna frase de les entrevistes, com ara que parlant de Jaume I s'afirme que el fet de nàixer de l'encontre “de un matrimonio fracasado marca mucho la vida de las personas. Los niños que nacen de esos fenómenos son muy particulares, están señalados por el destino.” És al que ens porta la “història de les mentalitats”. En qualsevol cas, paga la pena veure'l, així que fruïu-lo:
El segon documental, produït per la Televisió de Catalunya, es va estrenar a TV3 l'onze de setembre del mateix any, per la diada nacional del país veí. En aquest cas, al contrari del que sol ser habitual en els documentals d'història, el conductor no és un periodista ni un historiador, sinó un polític: l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Amb això s'ha volgut donar una visió més política i actual, com es veu especialment al principi i al final, o en l'entrevista a la llavors presidenta del Consell Insular de Mallorca, Francina Armengol. Tot i que no es deixa de banda en cap moment l'anàlisi històrica de la figura del monarca, de la mà d'historiadors de prestigi com Mª Teresa Ferrer, Antoni Riera, Ernest Belenguer, Stefano Cingolani i, sobretot, Antoni Furió, entre d'altres, a més de visitar també llocs emblemàtics de la vida del rei com ara el castell de Montsó, el Consell de Cent de Barcelona, la platja de Cambrils i el castell de Tamarit des d'on va partir l'estol a la conquesta de Mallorca, el Puig, o el monestir de Poblet. De fet, cal destacar que es tracta la figura del rei des d'un punt de vista actual, sense amagar els punts negatius de les conquestes i massacres, i sense enaltir tampoc massa els fets èpics. En definitiva, un documental menys visual, sense tant d'efecte especial com l'altre, però prou bo des del punt de vista historiogràfic, i curiós pel que fa a la visió que li dóna la presència de Maragall. Fruïu-lo igualment:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada