Quan fa tres anys i quatre mesos Frederic Aparisi, Ferran Esquilache, Ivan Martínez, Vicent Royo i jo mateix vam començar la trepidant aventura del blog d'Harca, només vam posar tres requisits per participar-hi: ser medievalista, treballar sobre història valenciana i tindre menys de 35 anys. Llavors érem cinc doctorands en diferents fases d'elaboració de la tesi doctoral i, de fet, jo era l'únic que havia finalitzat el treball de recerca per a l'obtenció de la Suficiència Investigadora, puix no debades era, sóc i espere ser-ho durant molt de temps, el major de tots. En conseqüència, no resulta estrany que ara també siga el primer a obtenir el títol de doctor, amb l'esperança que, com va passar llavors, la resta d'harquians seguisquen el mateix camí en breu. Sense ells tot hauria estat més difícil, ja que, com vaig tractar de palesar en els agraïments de la tesi, m'han brindat l'excepcional possibilitat de compartir compromisos, diversions, interessos historiogràfics i una mateixa estima pel País Valencià. Em sent, per això, un vertader privilegiat.
Com també ha estat un privilegi treballar sota la supervisió del professor d'investigació de la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona Manuel Sánchez Martínez. Ell va ser qui em va obrir les portes de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i em va saber guiar per tal d'aportar un considerable conjunt de dades útils per a la historiografia política, fiscal i identitària valenciana. Així mateix, també vull donar les gràcies al professor Josep Maria Salrach pel seu suport constant i per haver estat el meu contacte permanent amb l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra, on, a l'inici de la meua carrera investigadora, vaig poder participar en uns cursos de doctorat del més alt nivell d'exigència i preparació. Ells dos, de fet, van ser qui van tancar les intervencions públiques de la lectura de la meua tesi doctoral, Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365), que va tenir lloc a l'esmentada universitat el passat 22 de juny de 2011.
Així ho podeu comprovar en els vídeos que vam enregistrar al llarg de l'extens procés de la lectura, que va durar vora tres hores i al qual van assistir una quarantena llarga de persones, a les quals també vull agrair públicament la seua presència. En primer lloc, hi trobareu la meua exposició, d'uns 25 minuts, que va ser acompanyada d'una presentació que no es pot contemplar al vídeo, però que podeu consultar ací. A continuació, s'hi poden veure les intervencions dels tres membres del tribunal de la tesi: la del secretari Pere Ortí, professor de la Universitat de Girona, que va parlar durant uns 15 minuts; la del vocal Denis Menjot, catedràtic de la Université Lyon 2, que es va estendre durant vora mitja hora; i la del president Antoni Furió, catedràtic de la Universitat de València, que es va allargar durant més d'una hora, bo i oferint-nos una veritable conferència a tall dels afers plantejats en la tesi. Tot seguit, jo mateix vaig respondre breument a algunes de les qüestions criticades o suggerides pels membres del tribunal i, en darrer lloc, van demanar la paraula els esmentats doctors Manuel Sánchez i Josep Maria Salrach. Finalment, es va procedir a l'avalució de la tesi doctoral, que, afortunadament, va rebre la màxima qualificació d'excel·lent cum laude.
Com deia, doncs, aprofite aquest post del blog d'Harca per agrair a tots els esmentats el seu suport i espere que, poc a poc, tots els harquians i tots els estudiants i doctorands que ens segueixen puguen arribar, com a mínim, a ser doctors en història. Això voldrà dir que han fet una petita-gran aportació al coneixement de les societats pretèrites i que potser, amb el temps, podran continuar en aquesta tasca, de vegades tan inclement i de vegades tan satisfactòria, que és la recerca en història medieval. És dur, però realment paga la pena.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada