Tornem amb la monarquia: l'ADN dels reis privatius d'Aragó

A hores d'ara tots coneguem l'estudi de les restes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou, del qual al blog d'Harca n'hem parlat profusament, i l'hem criticat també. De fet, la premsa n'ha fet molta difusió a tot l'Estat en els moments puntuals que els responsables del projecte han donat a conéixer noves dades. El que no pareix que sàpiga molta gent és que paral·lelament a l'estudi de les tombes reials de Santes Creus -abans fins i tot-, a l'Aragó també s'estava fent un estudi semblant sobre els seus reis privatius: Ramir I, Sanxo I, Pere I, Alfons I el Bataller i Ramir II el Monjo. Ara fa tot just un mes els responsables del projecte lliuraven l'informe final de la investigació, i les restes dels dos darrers reis esmentats van retornar als seus respectius sarcòfags de l'església de San Pedro el Viejo d'Osca, enmig d'una cerimònia amb representants institucionals que intentava compensar les crítiques rebudes per la forma com van eixir d'Osca.

En efecte, segons informa la premsa, al juny de 2008 els arqueòlegs van extraure dels seus sarcòfags les caixes de metacrilat en les quals es van guardar les despulles reials fa 26 anys, en una actuació anterior, i van viatjar cap a Saragossa al maleter d'un cotxe. Allí, antropòlegs i forenses de la Universitat han estudiat les seues despulles, junt a les de la resta de reis exhumades del panteó reial del monestir de Sant Joan de la Penya, i el conjunt d'ossos barrejats de diverses persones trobats al sarcòfag de la comtessa Sanxa al monestir de les Benedictines de Jaca. Mentrestant, en aquest anys s'ha restaurat l'església d'Osca esmentada, inclosa la capella on estan els sarcòfags, que ha matisat la restauració de 1985, tot plegat a iniciativa del Gobierno de Aragón i cofinançat per Ibercaja. En el següent vídeo del govern podem veure un resum de presentació del projecte:

I, ¿quins resultats s'han obtingut de l'examen forense, la “virtòpsia”, l'anàlisi de l'ADN, les probes de Carboni 14 i la resta de proves científiques? En primer lloc es confirma, diuen, la identitat de Ramir II, soterrat sol al seu sarcòfag. L'ADN sembla suggerir la identificació de Ramir I, barrejat amb les restes de 40 persones més al panteó reial de Sant Joan de la Penya, dels quals la majoria tenen relació familiar i alguns eren molt alts (1'80 m.). I pareix ser que Alfons el Bataller també estava al seu lloc, junt a dos individus més, tot i que hi ha dubtes sobre quin és el rei d'entre tots tres cosos. El conjunt d'ossos del sarcòfag de la comtessa Sanxa pertanyen a 9 persones, entre les quals estan les filles de Ramir I (és a dir, la mateixa Sanxa i les seues germanes Urraca i Teressa), i també la seua avia i mare del rei, Sanxa d'Aibar, de la qual es desconeixia el lloc d'inhumació.

De fet, afirmen que l'estudi portarà a replantejar-se el paper de la dona en l'organització de la monarquia, però no expliquen com, i conclouen que la dieta dels reis incloïa un alt consum de carn, que s'incrementà amb els segles. D'altra banda, també ens informen que Alfons el Bataller tenia una musculatura molt desenvolupada, de guerrer, perquè feia molt d'exercici físic; mentre que Ramir II el Monjo era tot el contrari, tenia reuma, i una desviació de la columna, cosa que confirma l'apel·latiu que li donaven els seus contemporanis: “el curvo”. Encara que cal dir que aquesta informació sobre la musculatura dels dos reis ja se sabia de l'anàlisi de 1985. Finalment, per acabar, com no podia ser menys, la presentació va acompanyada de la corresponent reconstrucció facial d'un dels reis, Ramir II.

Reconstrucció facial de Ramir II. Cal dir que encara no té un acabat visual tan espectacular com la de Pere el Gran en el cas de l'estudi català.

Necessàriament aquest resum de les conclusions no fa justícia a la complexitat de les anàlisis realitzades a les restes mil·lenàries, i ens demostra que les tècniques d'ADN han avançat molt des dels anys 80 quan es van estudiar també les restes. Igualment, també és cert que les minses dades aportades a la premsa i presentades ací no són tots els resultats obtinguts, i només el temps i les publicacions científiques ens permetran albirar la qualitat i la importància dels mateixos. Ara bé, la pregunta que es desprèn ràpidament és la de sempre: calia? Paga la pena els diners invertits? No cal posar en dubte la cientificitat del projecte i dels seus responsables, ni molts menys. Tampoc es tracta de menysprear l'aportació d'una informació històrica nova que sempre enriquirà d'alguna manera el coneixement científic de la societat medieval. Però és evident que els resultats, almenys pel que sabem de moment, són d'una qualitat i quantitat molt més inferior als que podrien aportar totes les prospeccions i excavacions arqueològiques al llarg i ample d'Aragó que es podrien finançar amb els diners gastats en aquest projecte. És a dir, allò mateix que vam dir ací al blog en el seu moment sobre els estudis de Pere el Gran i Blanca d'Anjou.

Que Alfons el Bataller tenia una musculatura desenvolupada i Ramir II tot el contrari es una informació evident, i a més ja la sabíem des de 1985. Que els reis estan soterrats al lloc on se suposava que estaven soterrats tampoc és cap novetat. I que els reis menjaven molta carn o que Ramir II tenia reuma no sembla que vaja a aportar massa a la història de l'alimentació o a la de la salut. Al remat, doncs, què ha portat al govern aragonés a promoure de nou l'exhumació de les restes reials i a cofinançar, junt a una caixa d'estalvis, les anàlisis científiques a les despulles reials? Fixem-nos en aquest vídeo proporcionat pel mateix govern, amb imatges de la inhumació oficial el passat mes de juny:

Acte oficial amb discursos a l'església, processó pel claustre amb les autoritats (de segona fila, això sí), i la senyera cobrint les restes reials. Fixem-nos que no solament no és el senyal d'aquells reis del segle XI, tot i l'encabotament d'alguns historiadors aragonesos per interessos polítics, sinó que tampoc és la bandera oficial de la comunitat autònoma d'Aragó, perquè no porta l'escut. Ara veiem aquest altre vídeo, on els màxim responsables de Cultura de l'anterior govern socialista d'Aragó expliquen les raons del projecte:

“El gobierno de Aragón ha sido el impulsor de este proyecto, porqué para nosotros es muy importante tanto des del punto de vista histórico como desde el punto de vista social y político”. “Es muy importante para Aragón y su gobierno conocer con precisión los restos de su monarquía propia”. És a dir, el poder actual (govern autonòmic) autopromocionant-se a través de l'exposició del poder del passat (monarquia). Però sobretot es tracta d'un joc de política, regionalisme i, per què no dir-ho, autoafirmació dins de l'eterna relació d'admiració/enveja o amor/odi dels aragonesos amb Catalunya (erem un regne abans que ells, les quatre barres són nostres, etc.). Més o menys com ací a València, vaja. En definitiva, també, raons paregudes a les que van impulsar el govern català a convertir la simple restauració de les tombes de Santes Creus en un espectacle a major glòria de la Nació catalana a costa del pressupost del Departament de Cultura. Només cal recordar que durant el retorn de Pere el Gran a la seua banyera hi va haver la mateixa parafernàlia institucional que ara veiem en el cas aragonés. També els 750.000 euros de diners públics gastats, en total, al projecte de restauració de les tombes reials, i el desplegament informatiu que es va fer (amb continues referències a “Pere II” i als “reis catalans”, com si foren només d'ells), d'entre el qual destaca el documental Anatomia d'un rei. Total perquè, al remat, la gent només es quede amb la reconstrucció facial i que es tenyien els cabells; és a dir, amb l'ham llançat a la premsa per a assegurar-se la divulgació del projecte.

Esperem que, en el futur, les dades extretes per ambdues recerques ens aporten un avanç tan important en el coneixement històric de la societat medieval que ens tapen la boca als que critiquem que, des del punt de vista historiogràfic, no val la pena les despeses generades. El temps ho dirà.