Ifac 2011

Ja fa uns dies que ha acabat el període en el qual uns fan vacances, mentre la majoria fan cursos i congressos d'estiu, continuen treballant a casa, o traslladen la seua “oficina” al jaciment arqueològic. Els treballs d'excavació programats per interés científic que patrocinen museus, universitats i altres institucions públiques al període estival són prou abundants al nostre país, encara que la immensa majoria dels jaciments excavats són prehistòrics i, sobretot, d'època ibèrica o romana. Amb tot, un dels pocs jaciments datats en època medieval que té campanyes anuals d'excavació programada a casa nostra és el de la pobla d'Ifac, a Calp (la Marina), patrocinada i finançada pel Museu Arqueològic d'Alacant i la Diputació de la qual depén. I com no podia ser d'una altra manera, la campanya d'enguany s'ha desenvolupat, una vegada més, amb avanços importants en les troballes, i també amb sorpreses per a l'equip de voluntaris que hi han treballat sota la direcció de l'arqueòleg José Luis Menéndez. De fet, si per alguna cosa destaca aquest projecte, a banda de la informació científica que proporciona i, sobretot, que proporcionarà amb el temps, és el gran treball de difusió que es fa, a través de visites programades durant la campanya, mitjançant facebook i twitter, i encara més a través del blog del projecte Ifach que Menéndez escriu puntualment tots els dies, avançant les troballes de la jornada. I això ofereix als interessats, per tant, l'oportunitat de seguir dia a dia l'avanç de l'excavació.

Ifach

Al blog d'Harca ja hem parlat anteriorment de la pobla d'Ifac, fundada per Pere el Gran i impulsada per l'almirall Roger de Llúria a l'ombra del penyal, per controlar mitjançant els colons residents la costa sud del nou regne de València. Allò interessant del jaciment, però, és que la incipient vila va ser destruïda pels castellans al segle XIV, uns 60 anys després de la seua fundació, de manera que no ha sofert l'evolució urbanística de la resta de les viles de colonització fundades després de la conquesta, i a més a més ara és possible l'excavació i l'accés a la informació, cosa que no és gens fàcil en qualsevol altra pobla medieval que actualment és una ciutat habitada com Gandia o Vila-real, entre moltes altres. En qualsevol cas, abans d'entrar amb les novetats dels treballs d'enguany, serà bo recordar amb més detall i de forma amena el context històric i geogràfic del jaciment, gràcies a aquest vídeo de divulgació de fa dos anys, que explica el que se sap de la pobla a través de la documentació escrita i les excavacions de les primeres campanyes:

Seguir el procés en el blog de la pobla d'Ifach al llarg de l'estiu ha estat un plaer, i fer-vos ara aquest resum per a informar els que no ho han seguit també. Així, l'excavació començava al mes de juliol amb poques notícies i només algunes troballes a la muralla, ja que les novetats vindrien sobretot de la necròpoli, en els dies successius. En els anys anteriors ja s'havia excavat bona part del fossar de la porta de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, un total de 16 tombes amb les restes de 20 individus, entre elles una persona aparentment important per la seua centralitat. L'excavació de la resta del fossar era, per tant, un treball que aparentment semblava ràpid i rutinari. Tanmateix, en una tomba doble que ja es coneixia es va confirmar, inicialment, cap a mitjans de juliol, que hi havia dos fases d'ús de la tomba, ja que havia estat reaprofitada. De fet, ja se sabia que una de les inhumacions responia a una obertura de la tomba posterior, cosa que hipotèticament quadrava amb les dades aportades per la datació amb Carboni-14 de les campanyes dels anys anteriors, que apunten a dos fases d'aprofitament del fossar: d'una banda el període 1290-1340, coincident amb la construcció de la pobla, i una segona fase de 1350-1400, durant el període de semi-abandonament posterior a l'atac castellano-genovés de 1359. Cap al dia 20 es confirma que la primera inhumació en aparéixer és un xiquet d'uns 8-9 anys, però al dia següent, quan es passa a excavar la segona inhumació, resulta que hi ha dos cranis, i la tomba es converteix en triple.

La necròpoli a l'inici de la campanya de 2011, tal com quedà l'any anterior. Al fons els carreus de la base de la torre-campanar de l'església

El dia 31 apareix una quarta persona soterrada per sota de les altres tres, cosa que permetia aventurar als arqueòlegs en aquell moment la presència d'un panteó, i argüir hipòtesis que ho expliquen: membres d'una mateixa família? Reaprofitament de tombes per la sobreexplotació del fossar i la consegüent manca de lloc? Com deia Menéndez al blog, només futures anàlisis d'ADN i Carboni-14 ens donaran la resposta. El dilluns de la setmana següent, el dia 25, el nombre d'inhumacions de la tomba ja arribava a 7, i la cota interior d'excavació començava a baixar, mentre es confirmava l'aparició d'una nova tomba a prop, la número 22. Dimecres n'eren 8 els soterrats, i el conjunt d'ossos en aquell moment semblava ja indestriable. De fet, quan al dia següent apareixen dues perdones més, sumant-ne en total 10, l'amalgama de restes és tal que els arqueòlegs comencen a plantejar-se si es tracta d'un ossari en el qual s'han dipositat les restes d'altres tombes més antigues, amb la finalitat de ser reaprofitades. Divendres no aparegueren més restes, cosa que feia sospitar que s'havien acabat, però dissabte a última arribaria l'onzena, i la sospita que encara seguirien apareixent-ne més.

La tomba “doble”, o T-20, en el moment d'excavació de la huitena inhumació

I mentre aquesta successió de notícies a la gran toma anava produint-se, els treballs a la resta de sectors avançaven a bon ritme. El sondeig en la muralla est a la recerca de construccions d'habitat donava negatiu, ja que sota la capa de runa de l'hotel derruït als anys 80 apareixia una capa de terra agrícola i de seguida la roca mare. Mentre, front a la porta principal d'accés a la pobla apareixia un mur mitger de tapia que feia pensar els arqueòlegs que estaven davant de les primeres estances d'habitació, en ser paral·lel a altres murs trobats en la campanya de 2009. En qualsevol cas, el darrer dia d'excavacions de juliol va ser fructífer, ja que no només va aparéixer l'onzena inhumació del gran ossari, sinó que també van aparéixer les primeres restes de la porta d'entrada a la pobla, en la muralla oest, el gran objectiu de la campanya, així com les primeres restes d'una nova capella a l'església, que s'afegia a l'anomenada capella sud excavada l'any passat. Com que el cos principal del temple està adossat a la muralla, l'església no tenia la tradicional forma de creu, de manera que les dues capelles estaven una al costat de l'altra, ambdues al costat sud.

Avançat el mes d'agost arribava la notícia que el Ministeri de Medi Ambient eliminaria amb maquinària les restes que quedaven de l'hotel derruït els anys 80, cosa imprescindible per a continuar amb l'excavació de l'església. Mentrimentres, les notícies arqueològiques se centraven en la porta, on aparegueren les primeres restes de l'arc, i guixeries que demostrarien que la porta estava decorada amb una espècie d'encoixinat en l'obertura de la cara interior. També apareixia una nova estança adossada a la porta i a les estructures adés esmentades, però es mantenia la incògnita sobre la seua utilitat. I més endavant, en baixar el nivell d'excavació de la porta, va aparéixer un escaló, de manera que quedava clar que aquella porta d'accés no era apta per a carros, només per a persones i bèsties.

La porta d'accés a la pobla d'Ifac

Pel que fa a la gran tomba, que des de juliol no havia aportat novetats excepte l'aparició de la inhumació número 12 entre l'amalgama d'ossos extrets, aportava encara noves sorpreses a mitjans d'agost: l'aparició d'una altre enterrament més, en aquesta ocasió en decúbit supí, que per estar anatòmicament format pareixia ser el darrer. Però el 23 d'agost, una vegada extret aquest darrer, apareixia el soterrament 14 de l'ossari. En la resta de l'excavació, el 15 d'agost el Ministeri començava a retirar la capa de runes de l'hotel, i pareixien les primeres peces de l'església, entre elles una de les impostes del sostre de la nau principal. Ara bé, les sorpreses vindrien amb la retirada total de les restes per part de les màquines, quan va eixir a la llum el mur nord de l'església i l'Altar major, i la confirmació que els fonaments de l'hotel no havien afectat l'estructura. Pel que fa a la segona capella sud, descoberta al juliol, es confirmava el tancament i amb ell la planta completa, així com el fet que al seu interior encara estava la major part del seu propi enderroc. De fet, l'estat de conservació de tota l'església, una vegada eliminat l'hotel, és més que acceptable, d'acord amb el que podia haver patit. El 23 d'agost apareix una espècia fust octogonal de pedra, diferent a la pedra arenisca localitzada fins ara, i amb un rebaixament en forma de piqueta, amb signes de desgast o polit per aigua, de manera que s'especula amb la possibilitat que es tracte d'una pica per a aigua beneïda. El dia 25 comencen a netejar l'interior de l'església, que ha quedat alliberada de les restes de l'hotel, amb la finalitat de deixar-ho preparat per a la campanya de l'any vinent. Però encara no han acabat les sorpreses i apareix l'Altar major. Es confirma que s'ha conservat una miqueta del sòl originari, i l'absis es conserva amb un metre d'alçada. I així, una vegada completada i alliberada la planta, la pròxima campanya aportarà més dades sobre l'interior de l'església.

L'Església de la Mare de Déu dels Àngels d'Ifac, amb la seua planta completa al descobert, vista des del costat nord amb l'absis en primer pla, i al fons la porta d'entrada.

Quant a la porta d'accés, els darreres treballs anaren encaminats a documentar el front exterior, mentre que la torre de guàrdia presentava una potencia estratigràfica considerable, amb un alçat de carreus important a la base. De fet, s'ha conservat una alçada de 3 metres del total de 7 o 8 que es calcula que tindria. Per finalitzar, en el darrer dia d'excavació, quan ja s'han traslladat totes les restes recuperades als magatzems, i s'està condicionant el jaciment per a la seua conservació en els pròxims 10 mesos, encara apareix la darrera inhumació al gran ossari: el colon número 15, que s'estava fent esperar. En realitat no queda clar al blog si és definitivament l'última inhumació de la tomba, ja que la campanya va acabar eixe dia, però l'any vinent ho sabrem. En qualsevol cas amb aquesta aparició es tancava la campoanya a falta de prendre algunes cotes i dibuixar plànols. Tanmateix, com és ben sabut, l'arqueologia no acaba amb els treball d'excavació, i al llarg de la tardor i l'hibern espera als arqueòlegs una llarga faena de catalogació i estudi de les peses recuperades, especialment enguany amb la tomba múltiple, i d'interpretació de les estructures localitzades. Caldrà esperar a llegir els treballs científics que en el futur, que aportaran totes aquestes dades, per conéixer-ho tot millor, però de moment ens haurem de conformar amb açò. En qualsevol cas, hem d'agrair a José Luis Menéndez la faena de difusió que fa.