Diu Alain Guerreau, en el seu cèlebre llibre sobre la nostra professió, que tot medievalista deuria excavar alguna vegada, i tindre un control dels detalls aportats per aquesta pràctica, de manera que puga reaccionar a l'enorme potencial que representa l'arqueologia per al coneixement de l'evolució de la civilització medieval. Això, en general, és predicar en el desert, però vull aprofitar el caràcter divulgatiu del blog per a continuar parlant d'arqueologia medieval.
Fa unes setmanes vaig parlar de Madinat Ilbira aprofitant que l'equip investigador iniciava una nova campanya d'excavació al jaciment. A qui li interesse saber com avança una excavació dia a dia, ara té l'oportunitat de fer-ho a través dels relats diaris que un dels arqueòlegs que treballen a Madinat Ilbira fa en la pàgina web del projecte, des del 6 de juliol quan va començar la campanya d'enguany reconeixent el terreny a excavar, fins que aquesta acabe. En el moment de publicar aquest post la cosa no ha avançat massa encara, però segur que en unes setmanes es posarà interessant.
D'altra banda, i en el mateix sentit, a casa nostra també és interessant seguir el blog de l'encarregat principal de l'excavació de la pobla d'Ifach, José Luis Menéndez Fueyo. Ifac va ser una pobla de colonitzacio feudal fundada a finals del segle XIII, que de la mateixa manera que Madinat Ilbira per al cas andalusí, té la particularitat d'haver estat abandonada abans de fer cent anys. Així, tot i ser destruïda, les restes que queden no han patit l'evolució urbanística de qualsevol poble o ciutat que haja continuat habitat fins a l'actualitat, i això permet a més accedir-hi arqueològicament a tot el jaciment. Per contextualitzar millor el jaciment històricament, es pot dir que la pobla d'Ifach va ser fundada en 1282 per ordre de Pere el Gran, segons indica la documentació de cancelleria, amb la intenció de tindre una plaça forta que vigilara eixa zona de la costa del regne de València. Tor i això, pareix que no va tindre cap èxit fins que se'n va fer càrrec l'almirall Roger de Llúria, qui va ser el vertader impulsor a partir de 1297 com a senyor de la vila. Però allò que diferencia aquesta pobla de la resta de pobles de colonització fundades al regne de València als segles XIII i XIV és, com deia, que la seua evolució normal va quedar interrompuda, ja que va ser destruïda en 1359 per la flota de Pere el Cruel durant la guerra contra Castella i posteriorment abandonada.
Després d'atacar Barcelona i ser repel·lida, la flota castellana, amb el rei al capdavant, havia fugit a Eivissa, on va posar setge a la vila. Allí, Pere el Cruel va rebre la notícia que la flota catalanoaragonesa que els perseguia havia arribat a Mallorca, per la qual cosa va alçar el setge i es va dirigir cap a Dénia, on va esperar la flota del Cerimoniós amb la intenció de presentar batalla. Però com que els vaixells enemics no es decidien a atacar, el rei castellà va decidir destruir Ifac amb la intenció de fer reaccionar la flota catalanoaragonesa perquè acudira a defendre la vila. Aquesta va ser bombardejada amb pedres per mar, i segurament atacada per terra i incendiada, de manera que va quedar destruïda bona part de la muralla i de les cases, i va morir una gran quantitat de població. La documentació ja indicava, com les excavacions estan corroborant, que la vila va seguir encara habitada fins a finals del segle XIV, tot i que en unes condicions pèssimes d'habitatge. Les muralles no oferien una seguretat en condicions, el forn havia quedat destruït i mai es va reconstruir, de manera que els habitats d'Ifac no podien fer pa, i en conseqüència el comte de Dénia no rebia cap renda d'ell. I així és com la major part de la població que no havia mort en l'atac va anar progressivament fugint, segurament assentant-se a Calp, tot i els intents del senyor per retindre'ls mitjançant reparacions esporàdiques i amenaces directes d'ajusticiament.
Les excavacions en les diverses campanyes s'ha centrat fins ara en la muralla i en l'església de Nostra Senyora dels Àngels, aquesta última fundada per la filla de Roger de Llúria, Margarida, senyora de la vila a partir de la mort de son pare en 1305. A principis de juliol es va traure al descobert els paraments de la torre campanar (dalt), una obra de carreus que cobreix el mur de maçoneria; i fa només dos dies es va poder delimitar una estança a l'interior de l'església, tot i que fins ara es creia que era d'una sola nau rectangular (esquerra). En definitiva, el jaciment del penyal d'Ifac no ha fet més que començar, i els resultats d'ací uns anys poden ser espectaculars pel que fa a la informació que proporcionarà sobre el procés de colonització medieval en general, i el fenomen de les pobles en particular. Anirem seguint-ho, com ja fa molta gent:
Fa unes setmanes vaig parlar de Madinat Ilbira aprofitant que l'equip investigador iniciava una nova campanya d'excavació al jaciment. A qui li interesse saber com avança una excavació dia a dia, ara té l'oportunitat de fer-ho a través dels relats diaris que un dels arqueòlegs que treballen a Madinat Ilbira fa en la pàgina web del projecte, des del 6 de juliol quan va començar la campanya d'enguany reconeixent el terreny a excavar, fins que aquesta acabe. En el moment de publicar aquest post la cosa no ha avançat massa encara, però segur que en unes setmanes es posarà interessant.
D'altra banda, i en el mateix sentit, a casa nostra també és interessant seguir el blog de l'encarregat principal de l'excavació de la pobla d'Ifach, José Luis Menéndez Fueyo. Ifac va ser una pobla de colonitzacio feudal fundada a finals del segle XIII, que de la mateixa manera que Madinat Ilbira per al cas andalusí, té la particularitat d'haver estat abandonada abans de fer cent anys. Així, tot i ser destruïda, les restes que queden no han patit l'evolució urbanística de qualsevol poble o ciutat que haja continuat habitat fins a l'actualitat, i això permet a més accedir-hi arqueològicament a tot el jaciment. Per contextualitzar millor el jaciment històricament, es pot dir que la pobla d'Ifach va ser fundada en 1282 per ordre de Pere el Gran, segons indica la documentació de cancelleria, amb la intenció de tindre una plaça forta que vigilara eixa zona de la costa del regne de València. Tor i això, pareix que no va tindre cap èxit fins que se'n va fer càrrec l'almirall Roger de Llúria, qui va ser el vertader impulsor a partir de 1297 com a senyor de la vila. Però allò que diferencia aquesta pobla de la resta de pobles de colonització fundades al regne de València als segles XIII i XIV és, com deia, que la seua evolució normal va quedar interrompuda, ja que va ser destruïda en 1359 per la flota de Pere el Cruel durant la guerra contra Castella i posteriorment abandonada.
Després d'atacar Barcelona i ser repel·lida, la flota castellana, amb el rei al capdavant, havia fugit a Eivissa, on va posar setge a la vila. Allí, Pere el Cruel va rebre la notícia que la flota catalanoaragonesa que els perseguia havia arribat a Mallorca, per la qual cosa va alçar el setge i es va dirigir cap a Dénia, on va esperar la flota del Cerimoniós amb la intenció de presentar batalla. Però com que els vaixells enemics no es decidien a atacar, el rei castellà va decidir destruir Ifac amb la intenció de fer reaccionar la flota catalanoaragonesa perquè acudira a defendre la vila. Aquesta va ser bombardejada amb pedres per mar, i segurament atacada per terra i incendiada, de manera que va quedar destruïda bona part de la muralla i de les cases, i va morir una gran quantitat de població. La documentació ja indicava, com les excavacions estan corroborant, que la vila va seguir encara habitada fins a finals del segle XIV, tot i que en unes condicions pèssimes d'habitatge. Les muralles no oferien una seguretat en condicions, el forn havia quedat destruït i mai es va reconstruir, de manera que els habitats d'Ifac no podien fer pa, i en conseqüència el comte de Dénia no rebia cap renda d'ell. I així és com la major part de la població que no havia mort en l'atac va anar progressivament fugint, segurament assentant-se a Calp, tot i els intents del senyor per retindre'ls mitjançant reparacions esporàdiques i amenaces directes d'ajusticiament.
Les excavacions en les diverses campanyes s'ha centrat fins ara en la muralla i en l'església de Nostra Senyora dels Àngels, aquesta última fundada per la filla de Roger de Llúria, Margarida, senyora de la vila a partir de la mort de son pare en 1305. A principis de juliol es va traure al descobert els paraments de la torre campanar (dalt), una obra de carreus que cobreix el mur de maçoneria; i fa només dos dies es va poder delimitar una estança a l'interior de l'església, tot i que fins ara es creia que era d'una sola nau rectangular (esquerra). En definitiva, el jaciment del penyal d'Ifac no ha fet més que començar, i els resultats d'ací uns anys poden ser espectaculars pel que fa a la informació que proporcionarà sobre el procés de colonització medieval en general, i el fenomen de les pobles en particular. Anirem seguint-ho, com ja fa molta gent:
1 comentaris:
És un post interessantíssim, tant com la informació que aporta:
1)Aquestes pàgines web ens permeten resseguir una excavació, cosa que en les publicacions estampades no estan funcionant com deurien.
2) Es tracta de poder conéixer tot un jaciment, i una excavació no d'urgència i acotada com sol succeir malauradament en els centres urbans.
3) Parlem, en efecte, d'una excavació en un àmbit rural (si bé en un context particular del país com ho és la Marina), cosa també estranya en aquestes latituds.
4) I també en unes dates concretes, especialment com diu l'autor, en el primer segle de colonització, és a dir, quasi una foto fixa del període.
5) Permet no sols conéixer l'urbanisme de colonització, sinó també les condicions de vida dels primers contingents de població.
6) És un cas excepcional, amb tots els matisos de la paraula, vorem si els resultats es difonen com calen.
Publica un comentari a l'entrada