La participació dels becaris del departament d’història medieval de la Universitat de València en el I Foro Hispalense de Jóvenes Medievalistas ens serveix com a excusa per a recuperar l’estil cronístic que va caracteritzar els posts d’Harca durant aquell 2008 o Any Jaume I. En aquest sentit, haureu d’esperar una mica més per a una valoració final del II Seminari de Joves Investigadors. El I Foro Hispalense ha estat organitzat pels doctorands del Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas de la Universidad de Sevilla. En ell han participat els becaris del departament d’Història Medieval de l’UV, Noèlia Rangel, Salvador Ferrando i el també harquer Vicent Royo, i els becaris del CSIC de Barcelona Ivan Armenteros i Albert Martí.
A les 6 del matí, quan el sol encara no havia eixit, eixim des de la facultat. Per davant, més de set hores de carretera segons totes les guies i gps. Després de dinar, marxem cap al seminari que tindrà lloc al saló de Graus de la facultat, en el vell edifici de la Tabacalera. La sessió, presidida per la catedràtica Mercedes Borrero, està dedicada al món rural amb la intervenció de Noèlia, Vicent i jo, que havia d’obrir el seminari. A la fi de la xarrada de Vicent, s’inicia un debat, intens i sincer, on participen no només els doctorands sinó també els professors que, per cert, també hi assisteixen! Es tracten diversos assumptes, però domina les qüestions referides a les fonts i sobretot al voltant del concepte d’elits rurals. És de justícia assenyalar els comentaris d’Hipolito Rafael Olivas, Maria Antoni Carmona, Antonio Collantes i l’esmentada Mercedes Borrero. Reflexions sinceres,suggerents i, sobretot, molt constructives, fetes des del respecte i la consideració, i no des de la prepotència i el menyspreament. En acabar, prenem unes cerveses amb alguns dels professors, sopem en un típic bar de tapes que és just darrere del nostre hostal. La conversa és força distesa i passem una bona estona.
El divendres amaneix sorprenentment fred, desdejunem en un bar que és darrere de l’hostal i per un mòdic preu de 2,80 prenem un té amb unes torrades d’oli amb pernil. Carmen Benítez ens replega i marxem a la plaça de San Francisco on ens hem de reunir amb la resta. Tots hem quedat una mica abans per a no fer tard a la cita amb Antonio Collantes, professor titular acabat de jubilar, qui ens farà una visita guiada pel cas històric de la ciutat. Per la vesprada reprenem el seminari amb una sessió més de caire urbà amb les xarrades de Salvador, Ivan i Albert. De nou, el debat s’allarga fins a les 8,30. Tractem temes diversos sobre l’endeutament de les viles de senyoriu i la relació d’aquestes amb llur senyor. Ivan i Salvador ens presenten les taules de dades que fan servir en la seua recerca. Una vegada concloem, Jesús Garcia ens fa una volta pel barri on viu, el de Triana.
El dissabte tot serà a corre-cuita, potser massa. Deixem l’hostal i anem a comprar alguns dolços per a casa, visitem la catedral, entrar i eixir, i se n’anem cap a la facultat. Avui, dissabte, toca debat col•lectiu sobre fonts i metodologia. Els sènior hi són presents, com durant tot el seminari. Parlem del paper dels testimonis a propòsit dels protocols notarials, de pergamins i, com no, de prosopografia i xarxes socials (NO del facebook ni del tuenti). Després dels pertinents comiats, eixim de Sevilla cap a la una. El balanç és força positiu, hom està content i satisfet amb el treball dut a terme, contents amb el tracte rebut. Finalment, arribem a València a les 8,30.
És un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va adquirir un sentit molt concret, el de tirar-se pedres entre bàndols de jóvens, però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. Anys després de fundar el nostre blog hem sabut que les grafies correctes són, molt probablement, arca i fer arca, com expliquem en aquest post. En qualsevol cas, l'esperit de l'expressió és el que ens aplega ací a un grup de quatre investigadors valencians dedicats a la història medieval: fer, junts, coses relacionades amb les nostres recerques; fer, tots plegats, una mica d'aldarull. Entre aquestes activitats hi és, també, el present blog, amb el qual volem difondre a la societat la història medieval.
Qui som
Si vols conéixer el nostre vessant més seriós i acadèmic no deixes de visitar el nostre web principal: Harca.org. Però si en tens prou amb tres línies en un to distés, com correspon al format d'un blog, continua llegint ací. En el Grup Harca som:
Frederic Aparisi Romero
Prototip de pixaví, els seus raonaments voregen el surrealisme més enrevessat en una simple conversa amb coca-cola light; cosa només explicable per la seua condició d'investigador, per tantes hores de conservatori i perquè sols a ell se li acut nadar de matinada. Però també és cert que de les bogeries a vegades ixen bones idees, i amb el seu esperit emprenedor és el principal impulsor de les iniciatives d'Harca. En aquests moments tracta de cercar camperols en la vila amb més cavallers per metre quadrat de l'antic regne, en expressió del seu director de tesi.
Vicent Baydal Sala
El més veterà, nascut 17 anys després de la independència d'Algèria, diu que prové de la Marina, però el seu valencià capitalí esmussa, el qual encara manté irreductible i incorruptible. Com a autor de Vent d Cabylia, és un dels membres més actius del bloguerisme valencià, mentre que en l'àmbit professional és un especialista en eixa cosa àrida de la fiscalitat medieval. Per això mateix, és lògic que tracte d'escapar en mil i un temes que no hi tenen res a veure, on demostra un alt (i repel·lent) nivell d'erudició.
Ferran Esquilache Martí
Nat amb anuncis de cigonya davant del paritori, posseeix unes formes i costums de rector de poble, al qual només li manca cendra en la sotana preconciliar. Barreja, en aquest cas, de Ponent i Llevant, té uns gestos que reflecteixen l'escepticisme de la terra que estudia. La seua passió per l'horta desborda allò suportable quan segresta algú que l'acompanye a hortejar, i és potser l'únic herètic del grup que ha gosat endinsar-se en la història altmedieval. Nomenat oficialment sequier d'Harca, és el delegat de mapes i orientació als viatges.
Totes les entrades del blog d'Harca estan signades pel seu autor, i a ell correspon exclusivament l'autoria i la responsabilitat dels continguts i de les opinions expressades en elles. Només els posts signats com a Grup Harca són producte del consens de tots.
Aquest blog, i tot el web d'Harca.org, està sota una llicència de Creative Commons, segons la qual podeu copiar i distribuir lliurement els continguts, sempre que n'especifiqueu l'origen, no els modifiqueu, i no els empreu amb una finalitat comercial.
A més, els harquers ens comprometem a escriure cada dilluns i dijous al nostre blog. Però vosaltres, lectors, us heu de comprometre a deixar-nos comentaris, perquè la comunicació i el debat són la base de la ciència. Mireu com ja ens en deixen:
A banda del blog i la col·laboració historiogràfica, una de les principals accions d’Harca com a grup és la de les entrevistes que enregistrem a diversos historiadors medievalistes. Podeu veure el conjunt de posts sobre el tema ací, o un recull ds tots els vídeos al nostre web.
Els autors convidats
Tot i que som els membres del grup qui mantenim el blog d'Harca, de tant en tant convidem algún jove investigador a escriure en ell i a participar de la divulgació de la història medieval. Podeu veure ací els posts dels autors que han participat fins ara.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada