Construir castells medievals al segle XXI: Guédelon i Ozark

L'arqueologia experimental és una metodologia relativament recent que ha estat molt poc practicada, sobretot per les despeses que genera; i segons com, no assegura uns resultats correctes sempre. Ben conegut és el camp d'experimentació arqueològica de l'Esquerda, que ha intentat recrear el cultiu medieval del cereal amb la intenció de calcular els rendiments del gra, encara que els resultats no han estat del tot encertats, ja que presenta un rendiment massa elevat per al període medieval. Tanmateix, això no vol dir que l'arqueologia experimental no siga una metodologia que aporte informació, i aquest és el cas de la història de la construcció. A dia de hui s'estan alçant del no res dos castells medievals (no sé si més), en els quals s'intenta estudiar el procés de construcció seguint les tècniques conegudes del segle XIII i amb les mateixes ferramentes que emprava aquella gent. Es tracta del castell de Guédelon, a la Borgonya francesa, i el castell d'Ozark, ni més ni menys que al bell mig de l'estat d'Arkansas, als Estats Units.

El castell d'Ozark tal com presumptament serà el 2030

L'origen de tot plegat està en l'arquitecte Michel Guyot, quan després de restaurar tres castells va decidir que volia crear-ne un de nou amb el seu propi estil, i el va començar a construir el 1997 en el departament de Yonne, a la Borgonya; molt a prop del Château de Saint-Fargeau del qual és propietari i restaurador. Prompte va aconseguir el més important, finançament privat, i a continuació va reunir un equip d'historiadors, arquitectes i obrers experimentats, amb els quals va iniciar el projecte. Actualment 50 persones hi treballen, dels quals 32 ho fan directament a l'obra repartits en 11 oficis antics.

Dotze anys després de l'inici, Guédelon és ara un camp d'arqueologia experimental, una mena de laboratori a l'aire lliure en el qual es recreen el procés de construcció i organització d'un lloc tal com podia haver existit al primer terç del segle XIII. Així, contràriament a la metodologia “normal” que busca identificar i analitzar els edificis existents, l'arqueologia experimental utilitza un procés invers. L'edifici s'ha construït de zero per arribar al final de l'experimentació a uns resultats convincents. Més o menys, per entendre'ns, podem dir que Guédelon és un lloc d'excavació en sentit invers. Per això, els responsables expliquen que no han volgut fer una arquitectura artística, copiant els exemples més bells que hi ha d'aquest període concret, sinó precisament els més comuns i nombrosos. Clar que també cal pensar en la funcionalitat de l'edifici quan acabe la construcció, que serà fonamentalment turístic, és clar.

El castell de Guédelon en l'actualitat

La veritat és que les fotografies i els vídeos que ens ofereixen al seu web recorden extraordinàriament a les imatges medievals que ens han arribat sobre els diversos oficis i eines relacionats amb la construcció: picapedrers, fusters, grues, etc., i permeten entendre molts dels processos constructius que difícilment veiem en una obra acabada. Tot i que, al meu parer, molt més important que això (que òbviament interessa als historiadors de l'art i de l'arquitectura) és poder experimentar en primera persona com es fa el treball des del punt de vista de l'obrer: quin esforç físic suposa, o quina capacitat tècnica hi cal, la qual cosa servirà per millorar la comprensió de la informació que aporten els documents escrits de les obres medievals sobre salaris, organització del treball, etc.

L'altre castell del qual parlava, Ozark, n'és una conseqüència del primer, quan el 2008 una parella de francesos va vendre a Guyot 50 acres de terra a Arkansas amb la mateixa finalitat. Certament resultarà molt estrany veure un castell francés del segle XIII als Estats Units, però tots sabem que la població d'aquest país ha estat sempre plural socialment, ideològicament i culturalment, de manera que és normal esperar qualsevol cosa d'allí. En aquest cas, la construcció està molt menys avançada, ja que va ser obert al públic per primera vegada aquest mes de maig, una vegada acabades les primeres tasques més necessàries. Però ja es comença a veure el perfil que s'hauria de convertir en castell cap al 2030, tot i que de moment, aparentment i pel que ens indiquen a la pàgina web, no presenta un projecte tan científic com el cas francés.

En definitiva, es tracta de dos exemples ben interessants pel que fa a la construcció medieval, que de segur quan tot plegat es traduïsca en treballs científics publicats significarà un gran avanç en el coneixement històric. En qualsevol cas, els webs aporten per ara una informació modesta però recomanable, sobretot per als interessants en el tema. I qui vulga, per descomptat, són visitables ambdós i en dia de treball. En el cas americà esperen atraure 150.000 visitants l'any, i més els val si no volen un castell a mitges.