Anatomia d'un rei

Com que ja s'acosta el 9 d'octubre i farem pont al blog, us deixarem ara amb un vídeo d'una hora de duració, per si algú té una miqueta de temps lliure aquests dies per veure'l. Es tracta d'Anatomia d'un rei, el documental que el passat 12 de setembre va oferir Televisió de Catalunya sobre el procés d'obertura de la tomba de Pere el Gran, soterrat al monestir de Santes Creus, i el procés de recerca sobre les despulles del rei.

Ja parlàrem de tot açò al blog d'Harca quan es va fer l'endoscòpia de la tomba i es va poder veure que no havia estat profanada com apuntaven les fonts. Després, l'obertura de la banyera de pòrfir també va causar molt de rebombori a la premsa, i finalment parlàrem de l'obertura de la tomba de Jaume II i Blanca d'Anjou, també a Santes Creus, quan es va poder comprovar que les despulles del rei havien desaparegut en la profanació del segle XIX, i les restes de la reina també van ser estudiades. Ara, al documental podrem veure com es va desenvolupar tot el procés, des del principi fins que les despulles reials van tornar a la tomba, i una part dels resultats de la recerca.

Per comentar-lo un poc abans, cal dir en primer lloc que des del punt de vista tècnic té una gran qualitat, i es pot enquadrar al mateix nivell que altres grans produccions europees i americanes de temàtica semblant. També la recerca que mostra dóna la imatge de professionalitat que s'ha volgut donar, ja que resulta obvi que la presència de les càmeres durant tot el procés ha condicionat en molts casos una escenificació de la ciència. Monos blancs i màscares protectores ens allunyen visualment de les espoliacions “arqueològiques” d'altres temps, mentre que anàlisis del pol·len i els estudis forenses ens apropen al rigor científic. I res de tot açò no és d'estranyar, si tenim en compte que el conjunt del projecte de restauració de les tombes tenia un pressupost de 700.000 euros, i que l'objectiu del Departament de Cultura de la Generalitat del país veí tenia molt clar l'objectiu divulgatiu de tot plegat, i el mateix documental n'és una prova.

En certa manera és comprensible, ja que sí aquesta mena d'espectacles amb pàtina científica es fan actualment a Europa, per a ser un país normal cal fer-los també; fins i tot si es tracta de vincular el passat amb els projectes polítics. Altra cosa és que, tot plegat, tinga un vertader interés científic. I és que no es pot negar que la recerca tindrà resultats interessants, i que obre el camí per a futures recerques (per exemple l'estudi de les restes dels reis a Poblet, gràcies a l'ADN); però tampoc no es pot negar que la necessitat real, científica, d'obrir una tomba que no corria cap perill de pèrdua d'informació, tampoc no existia. Ni la necessitat de gastar un pressupost tan alt, mentre una gran quantitat de projectes historiogràfics i jaciments arqueològics –amb un perill de desaparició molt més greu, i amb un interés científic molt més import– romanen esperant el finançament públic. Però és evident que la repercussió mediàtica de l'obertura de la tomba intacta d'un “rei català” medieval no té res a veure amb qualsevol excavació, on només apareixen quatre pedres però que, al contrari, aporta infinitament molta més informació de períodes i societats que documentalment són desconeguts. De fet, la reconstrucció facial del monarca és la prova més evident de tot plegat, puix si bé és cert que resulta curiós veure quina cara tenia un rei medieval, no sé fins a quin punt la visió paga la pena per les despeses. Aquest és el rostre que tenia, presumptament, Pere III d'Aragó:

En qualsevol cas, també cal reconéixer que el documental només aporta una primera selecció dels resultats de la recerca. El mateix director de la producció audiovisual declara en l'entrevista posterior que es va sol·licitar els responsables del projecte que s'acceleraren aquells resultats que es podien explicar millor visualment, com ara l'estudi de les teles (riques, però austeres), el ritus funerari, o la reconstrucció facial. Un dels resultats apuntats que sembla més important és el de la possible identificació de la causa de la mort de Pere el Gran, que fins ara no restava massa clara pels documents. Encara que al documental no s'esmenta directament, la Crònica de Ramon Muntaner diu:

E con fo partit de Barcelona, que es llevà gran matí, se refredà, e ab aquell refredament venc-li cremoreta de febre [...]. E trameteren missatges a Barcelona a maestre Arnau de Vilanova, qui hi era, e d’altres metges; així aquella nit foren a ell, a Sent Climent. E maestre Arnau e los altres faeren-li fer l’aigua, al matí, e guardaren-la; e tuit dixeren que comoviment era de fredor, e que no tenia res. E aquell dia cavalcà, e venc-se’n a Vilafranca de Penedès; e con fo lla, lo mal li fo entuixegat, així que hac de la febre assats.

Després de descartar la mort per una ferida de guerra, doncs, l'aparició a l'escanner d'unes calcificacions a l'alçada dels pulmons ha permés els forenses determinar que, molt possiblement, el rei tenia tuberculosi, o alguna altra malaltia pulmonar semblant, la qual li va causar la mort prematurament als 45 anys. També sabem per les restes microscòpiques analitzades que Pere tenia paràsits intestinals, segurament pel consum de carn en mal estat, cosa no molt comuna per a un rei, però en certa manera comprensible si estàs en campanya contínua. Fins i tot, sabem que en una de les últimes ocasions que el rei va menjar degué consumir grans de pebre i raïm, la qual cosa no sembla una gran aportació a la història de l'alimentació.

Segurament en el futur coneixerem més resultats de la recerca, que per no ser espectacularment atractius, o perquè no han finalitzat encara, no apareixen al documental. En qualsevol cas, com a entreteniment és força interessant de veure: