Jornades de cultura i festa al Maestrat

Vicent Royo
Aquest darrer cap de setmana distints esdeveniments han omplert de cultura i de festa alguns dels pobles del Maestrat i han servit, al mateix temps, per donar un aire diferent a tots i cadascun dels racons de la comarca. D’una banda, entre l’1 i el 3 d’octubre han tingut lloc a Rossell les XII Jornades d’Estudi del Maestrat (Història, arts, tradicions i natura) que organitza el Centre d’Estudis del Maestrat, mentre que, de l’altra, els dies 2 i 3 d’octubre la vila de Traiguera féu un viatge enrere en el temps i es traslladà a l’època de l’Imperi gràcies a la celebració de la V Fira Romana Thiar Julia. Cert és que a aquestes terres resulta ben complicat promoure actes d’aquesta mena, fonamentalment a causa de la manca de finançament econòmic, que no de voluntat. Ben al contrari, si no fora per l’esforç de determinades institucions i, sobretot, per la col·laboració de tota la gent que s’hi implica, el Maestrat viuria d’esquenes al seu passat.


Des de 1978 se celebra cada anys la trobada que promou el Centre d’Estudis del Maestrat i que serveix per aplegar a tots els estudiosos que treballen temes relatius a la comarca. La institució fa una funció indispensable al Maestrat per promoure les investigacions de distinta mena i, sobretot, per fer arribar a la gent la història, la cultura, l’art i les tradicions de la terra. En aquest sentit, la interdisciplinarietat de les jornades serveix perquè historiadors, historiadors de l’art i filòlegs posen en comú els seus treballs i perquè, al remat, es consoliden llaços necessaris de col·laboració entre les distintes disciplines per assolir un millor coneixement del nostre passat i la nostra llengua. Les tres ponències de les jornades d’enguany, realitzades per Àlvar Monferrer i Monfort –doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona–, Miquel Àngel Pradilla –doctor en Filologia Catalana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans– i Vicente Doménech Querol –professor i llicenciat en Història–, en són una bona mostra. Així mateix, les jornades serviren també per presentar els llibres que s’han publicat en els últims dos anys en relació al Maestrat. Perquè, a banda de convertir-se en lloc de trobada de veterans i altres joves que comencen a investigar sobre el Maestrat, aquesta és la principal funció de les trobades que organitza el Centre, és a dir, donar a conéixer als veïns de Rossell i a la gent dels altres pobles que s’hi apropà una part de la seua història, una part del seu passat. Sense aquesta difusió la nostra tasca perdria tot el seu sentit.


Es tracta d’una tasca que, en la seua mesura, també compleix la Fira Romana que s’organitza a Traiguera des de 2005, però ara ja sense la pàtina “científica” de les jornades del Centre. Ben al contrari, al llarg del cap de setmana els carrers de l’antiga vila medieval canviaren la seua fesomia pels ornaments propis de l’època romana i els seus habitants visqueren uns dies de festa i de goig immersos plenament en els temps dels Cèsars. Les mostres d’artesania de l’època, els espectacles de volateria i les representacions del Grup los Ganxos transportaren els visitants als moments de la vida quotidiana dels seus avantpassats romans i, el que és més important, serviren per implicar bona part de la població en l’organització i el muntatge de la fira. Perquè, si hi ha una cosa que crida l’atenció a l’espectador foraster és la gran implicació de la major part dels veïns de Traiguera per participar-hi i perquè la fira tire endavant. Sense la seua col·laboració la celebració d’aquest esdeveniment seria impossible. I la intenció no és altra que rebre al foraster, als veïns dels pobles del voltant i altres de més llunyans, i fer-lo participar de la festa, tot sobre el rerefons d’un escenari històric fidel a les característiques de l’època que evoca.

Amb tot, el darrer cap de setmana ha servit perquè el Maestrat, deprimit i immòbil als ulls del viatger, haja pogut testimoniar la seua vitalitat i la força de la seua història. Es tracta, tanmateix, de mostres esporàdiques que tant de bo foren més habituals. Tot i les dificultats econòmiques que poden sorgir, calen més iniciatives d’aquesta mena i, sobretot, una major coordinació entre els distints centres i associacions de la comarca per organitzar actes d’aquest tipus i perquè no torne a produir-se la situació del darrer cap de setmana, quan coincidiren els dos esdeveniments comentats fins ací. Cert és que no hi havia problema per assistir a ambdues celebracions, però calia decidir entre un i altre perquè era impossible estar als dos llocs a l’hora. I açò no fa més que llevar força a la dinàmica de les poques iniciatives que hi ha al Maestrat. Caldrà, doncs, seguir treballant per millorar aquests aspectes i, sobretot, per no perdre l’empenta de la gent i tot allò que s’ha aconseguit fins ara.

1 comentaris:

ivan_marq ha dit...

Aprofitant el tour comarcal:
El passat dimarts, dia 5 d’octubre, a l’Arxiu Municipal d’Alzira tingué lloc una conferència de la professora de la Universitat de València Josepa Cortés al voltant de l’Aureum Opus o Llibre de privilegis d’Alzira, una de les copies més vistoses d’aquests cartularis que recollien els solemnes documents concedits per la monarquia a la capital valenciana i a altres viles del regne.
Aquest dijous, dia 7, el dr. Rafael Narbona farà el mateix sobre el compromís de Casp, del que comencen les commemoracions del sisé centenari, a les 20.00 h. en la sala d’actes de l’arxiu alzireny.