"Conflits armés et violence guerrière au Moyen Âge". Péninsule Ibérique et Maghreb

Entre els dies 8 i 12 de novembre de 2010 tingué lloc a Lisboa l’Atelier d’Études Médiévales Ibériques, organitzat per la Casa de Velázquez de Madrid i la Universidade Nova de Lisboa, que en aquesta ocasió versà sobre Conflits armés et violence guerrière au Moyen Âge. Péninsule Ibérique et Maghreb. El dit taller s’insereix dins de l’ample programa de seminaris, col·loquis i altres trobades científiques que des de fa alguns anys organitza la Casa de Velázquez de Madrid, sota la direcció de Daniel Baloup. En ell participaren set professors de la Universidade de Coimbra, la Université de Poitiers, la Université de Toulouse II, la Universidad de Valladolid, la Universitat de València i la Université de Paris I, i un total de tretze doctors i doctorands del CSIC de Madrid i de les universitats de Toulouse II, Paris I, Poitiers, Rio de Janeiro, Valladolid, Extremadura, Lisboa i València.

La diversa procedència dels participants aportà múltiples punts de vista d’un tema, el de la guerra i els conflictes armats, que, malgrat ser un objecte de recerca amb una llarga tradició historiogràfica, està en constant revisió i gaudeix d’una renovació periòdica, com posaren de manifest les distintes intervencions. En aquest sentit, l’anàlisi de les cròniques reials, dels registres de les cancelleries, dels protocols notarials, dels textos literaris i dels vestigis arqueològics permet l’historiador, l’arqueòleg i el filòleg aproximar-se a un tema, el de la guerra a l’Edat Mitjana, des de diversos punts de vista i proporcionar una nova visió al recer dels nous preceptes historiogràfics. De nou, aquest taller ha donat bona mostra de la necessitat de treballar i estudiar un tema des de diversos àmbits per comprendre millor el funcionament de la societat medieval. I la desitjada multidisciplinarietat que hem evocat en altres ocasions es féu ben patent als treballs en grup que proposà l’organització. Perquè aquest és un dels principals avantatges que ofereix a l’investigador aquest tipus d’activitats.

En efecte, a banda de les conferències i de les comunicacions tradicionals, al llarg del taller hi hagué sessions de treball en grup on professors, doctors i doctorands discutiren sobre un tema determinat –en aquest cas, la guerra–, les distintes concepcions teòriques, les múltiples aproximacions metodològiques i les dificultats que existeixen en relació a les fonts. Es creen, així, espais de diàleg i d’intercanvi d’idees i d’informació que contribueixen a millorar la formació no solament dels joves doctorands, sinó també dels més veterans i experts, disposats a aprendre de les noves generacions i a ajudar-los en la seua investigació.

Calen, per tant, més iniciatives d’aquesta mena, que fomenten la interacció entre els investigadors i ajuden a establir lligams entre les distintes disciplines. Si no és així, i no em cansaré de reivindicar-ho, l’historiador, el filòleg i l’arqueòleg corren el perill de tancar-se en el seu propi món i no veure res més enllà dels documents, les obres literàries, les pedres i els vestigis de ceràmica. I així és ben difícil arribar a entendre les societats del passat.