Com sabeu, el passat mes d’octubre va tenir lloc a València el col·loqui Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic, del que ja parlàrem ací en el seu moment. Durant eixos dies de frenètica activitat científica hi hagué temps també per poder conversar amb molts dels assistents, i parlar amb alguns d’ells de manera més detinguda. En aquesta ocasió, tinguérem l’oportunitat de compartir una bona estona amb Pascual Martínez Sopena, professor del Departamento de Historia Antigua y Medieval de la Universidad de Valladolid. I la veritat és que resultà molt enriquidor escoltar les paraules d’un investigador ben conscient de la tasca que du a terme i de quina ha de ser la projecció del seu treball, del treball dels historiadors en generals, cap a la societat.
Al llarg de la conversa parlàrem de la monarquia, de la noblesa, de l’església i de les relacions entre senyors i camperols, d’antroponímia i del camí de Santiago com a eix vertebrador del nord de la península Ibèrica en tots els sentits –social, polític i econòmic–, però, a banda dels temes que li proposàrem, hi hagué tres elements que vehicularen el discurs del nostre entrevistat. D’una banda, la necessitat de treballar de manera conjunta per posar en comú coneixements i experiències, tot amb la finalitat d’ajudar-nos els uns als altres i fer més productiva la sempre àrdua tasca de l’investigador. Només amb el treball conjunt és possible plantejar focus d’estudi més amples i oferir visions més completes dels fenòmens que experimenta la societat. Perquè, en efecte, aquest és el segon element que ressaltà Martínez Sopena: estudiar el passat medieval sí, però estudiar el passat de la societat medieval. I això, com digué ell mateix, es pot fer des del punt de vista de la política, l’economia i la cultura, entre molts altres, però sense perdre mai el referent social i les repercussions que els distints fenòmens tenen en el conjunt de la societat. I és aquesta l’única forma d’aconseguir arribar a la societat.
Vet ací el tercer element a ressaltar del discurs de Sopena: la incidència de la tasca de l’historiador en la societat actual. Lluny dels paradigmes esbossats de manera tradicional, aquells de comprendre millor el passat per poder trobar una explicació al present i oferir respostes per al futur, Martínez Sopena digué una frase contundent, alhora que ben ajustada a la realitat. Posant per escrit les seues pròpies paraules, digué: “la función del historiador es la de amueblar cabezas”. És a dir, la feina de l’historiador ha de ser proporcionar ferramentes i eines als joves per poder adquirir una capacitat crítica que els ajude a prendre decisions, tant en el plànol individual com en el col·lectiu. Només així el nostre treball tindrà algun sentit.
Sense més, deixo la paraula al professor Pascual Martínez Sopena, perquè ningú millor que ell podrà explicar-vos tot açò que he intentat resumir ací. Gaudiu de l’entrevista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada