Els més fidels seguidors del blog d'Harca potser recordaran que vam començar el 2011 recordant que enguany s'acompleixen 1.300 anys de la invasió i conquesta musulmana de la península ibèrica, el 711, i per tant la data simbòlica del naixement d'Alandalús. Òbviament la societat andalusina no va nàixer eixe any de la nit al matí, però això és un altre tema. En aquell moment ja augurava que l'efemèride passaria sense pena ni gloria per a les administracions públiques i la societat en general, com ja va passar amb el IV Centenari de l'expulsió del moriscos, i caram si em vaig equivocar ni una miqueta. Encara m'atrevia a aventurar, també, no per cap art endevinatòria sinó basant-me en la meua curta experiència, que tampoc hi hauria massa repercussió al món acadèmic. Conferències ací i allà, algun col·loqui d'àmbit regional o encara menor, i poc més, la qual cosa em pareix normal, perquè la recerca sobre la formació d'Alandalús és tan minsa, i avança tan lenta, que no hi ha cap argument científic, ara per ara, que obligue a reunir especialistes en la matèria per a repetir el que tots saben ja, malgrat el simbolisme d'una xifra tan redona. Cosa diferent és la commemoració i la divulgació d'un període tan important de la nostra història com l'andalusí, incloent-hi el seu final, que deurien ser una obligació de les administracions públiques.
Perplex em vaig quedar, però, fa poc més de 15 dies, quan em vaig assabentar, per la premsa, que a la Universitat de València havia tingut lloc un congrés internacional sobre el tema. Concretament del 27 al 29 d'octubre, amb el títol “El islam cercano: 1300 años del Nacimiento de al-Andalus”. La meua perplexitat augmentà, després de les perquisicions oportunes, quan vaig saber que cap membre del Departament d'Història Medieval d'aquesta mateixa universitat sabia res d'aquest congrés, els quals s'han assabentat tots igualment per la premsa a posteriori. Com s'explica això? En realitat la Universitat no era la vertadera entitat organitzadora, que només li donava la pàtina de cientificitat cedint el nom i els locals de la Nau, sinó el Centro Cultural Islámico de Valencia, mitjançant una col·laboració amb el rectorat i la Càtedra de les Tres Religions. Un tercer grau de perplexitat, doncs, que encara augmentà en veure el programa de les conferències –ja que eren això, i no un congrés de veritat. A quins investigadors han portat els organitzadors al suposat congrés històric internacional? Un arabista de Madrid, dos catedràtics marroquins que actuaren d'estreles convidades (que no pareixen tindre massa clar què era el Xarq Alandalús, on acabava la cora de Tudmir, o què és una conquesta), un parell d'arqueòlegs valencians, per això del vincle amb la terreta, i algun que altre erudit local. Això sí, tot acompanyat d'una haima al claustre de la Universitat amb mostres d'artesania, un concert, i una excursió a Dénia. Un congrés internacional universitari en tota regla.
Inauguració de la haima i els actes al claustre de la Universitat de València en el carrer la Nau
Allò terrible de tot açò, veient els títols de les conferències i les referències de la premsa, és que ens han volgut vendre una vegada més el mite de la convivència d'Alandalús, en pro de la multiculturalitat del present. I això darrer està molt bé, la multiculturalitat, la reivindicació del passat musulmà, i el suport de les universitats en el seu vessant més social, però per a justificar-ho no cal inventar-se ni manipular el passat, i menys en una seu acadèmica. Aquest mateix Centro Cultural Islámico es va relacionar el 2008, durant el VIII Centenari del naixement de Jaume I, amb grups de secessionistes lingüístics, dels anomenats blavers, per a fer un manifest reivindicant el Mil·lenari del regne de València al 2009. Eixe any feia, en efecte, mil anys de la creació de la taifa de València durant l'ensorrament del Califat de Còrdova, però confondre una taifa amb un regne és un greu error històric. Encara ho és més considerar un rei a l'esclavó Mubarak, als diversos rais que governaren la ciutat i el seu territori al llarg de diversos segles, o fins i tot els governadors almohades. Clar que part de la culpa d'això, en el fons, la tenen tots els historiadors que han emprat la paraula “rei” per a referir-se a aquests personatges, i “regne” per a referir-se a les taifes del segle XI i les entitats de poder islàmic més o menys independents dels segles posteriors. És, una vegada més, el problema de la semàntica històrica i com anomenem els historiadors a les coses.
Javier Martí, arqueòleg i director del Museu d'Història de València, explicant a la plaça del Tossal de València les restes conservades de bab al Hanax o porta de la Culebra, al carrer Quart
No crec que hi haja mala fe en els diversos actes programats per aquest Centro Islámico, perquè segurament es creuen de veritat eixe Alandalús idealitzat de la convivència i la multiculturalitat, que en realitat mai no va existir. De fet, no són els únics musulmans occidentals actuals que ho creuen i ho defensen. A més, és cert que aquell 2008 teníem Jaume I fins i tot al plat del migdia, en aquella dèria regionalista i neoforalista del govern valencià, que ens presentava contínuament el rei com un sant i un gran monarca, sense tindre en compte en cap moment la massacre i la destrucció practicada sobre la societat andalusina. El problema ve quan fugint d'una tergiversació es cau en la contrària, i damunt s'ajunten amb grups amb una “ideologia” concreta (recordem la vella frase de la transició “antes moros que catalanes”), moltes vegades antidemocràtica, per una estranya confluència d'interessos polítics. Amb tot, el problema de fons, pel que respecta al congrés del mes passat, no són els organitzadors, que al cap i a la fi és una organització privada que pot fer el que li vinga de gust, sinó que tot això es barrege amb la Universitat, llançant missatges històrics falsos, i a sobre deixant de banda els vertaders professionals de la Història, només perquè no casen amb el missatge presentista i interessat que es vol transmetre del passat. O per altres raons que potser desconeixem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada