L'oratge (de desembre de 1474)

Ja vam parlar fa uns mesos al blog d'Harca d'alguns dels aspectes de la pràctica notarial, observables en treballar de prop amb els llibres de protocols i notals que s'han conservat d'aquests garants de la fides publica. Hui em limitaré a fer esment i donar prova d'un altre dels fenòmens relacionats amb els registres dels notaris, el dels apunts que alguns d'ells feien de manera marginal al gruix dels instruments que hi anaven anotant. En conseqüència, atesa la seua distribució aleatòria i el seu contingut divers, és pràcticament impossible seguir cap metodologia per tal d'estudiar-los, de forma que únicament es pot procedir per l'acumulació d'aquest tipus de textos. En el cas valencià, segurament el millor coneixedor d'eixos apunts siga l'historiador i filòleg Vicent Josep Escartí, que els ha resseguit arran dels seus estudis sobre la literatura memorialística al País Valencià entre els segles XIV i XIX. De fet, els considera una forma de dietarística embrionària, en tant que són conseqüència de l'activitat de notaris i escrivans que realitzaven notes per tal de recordar de manera privada determinats fets que els semblaven interessants o importants, per raons molt diverses.

Una bona mostra són els apunts que indiquem a continuació, realitzats pel notari titular de l'escrivania del Consell municipal de València, Jaume Eiximeno, en iniciar un dels seus llibres de protocols. En concret, hi anotà l'oratge que va fer a la capital valenciana durant els dotze dies anteriors a la festa de Nadal, del 13 al 24 de desembre de 1474. Així, podem saber que plogué quatre jorns diferents, no massa, excepte el 15 de desembre, que plogué tot lo dia. Pel que fa a les jornades amb sol, el notari considerà que aquestes constituïen un dia bell, dient en ocasions que hi va fer un bell sol i emprant també una altra expressió de la qual -si l'hem transcrita bé- desconeixem el significat: un sol ab dents i un dia clar ab dents. Quin sentit tindrien aquestes dents? Fos quin fos, el que sabem del cert és que, efectivament, les notes d'aquell tipus constituïen un estat embrionari de la memorialística, que posteriorment, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVI, fou desenvolupada amb major profusió, dedicant-hi fins i tot llibres específics per a registrar les memòries dels fets i successos jutjats com a interessants. Només resta ací que mostrar-vos les anotacions de 1474 en qüestió, per tal que pugueu saber quin oratge va fer durant alguns dies d'aquell desembre a la ciutat de València:

 AMV, Protocols notarials, Jaume Eximeno, 8-7 (Any 1475)

Dimecres, a XIII de deembre, féu sol de matí, a migjorn plogué hun poch, e aprés vent e núvol, e tota la nit plogué. 

Dijous, a XIIII del dit, plogué de matí suau, plovent e no plovent, emperò sempre núvol.

Divendres, a XV, plogué tot lo dia.

Disabte, a XVI, començà bell dia, ab sol tot lo dia.

Digmenge, a XVII, tot lo dia sol mol seré.

Dilluns, a XVIII, començà clar e tèrbol, e aprés se anuvolà, e al vespre, hora del seny, plogué hun poch.

Dimarts, a XVIIII, començà lo dia núvol, e aprés féu bell sol.

Dimecres, a XX, lo dia començà ab sol ab dents.

Dijous, a XXI, dia de Sent Thomàs, lo dia clar ab dents.

Divendres, a XXII, lo dia bell, axí entreverat.

Disabte, a XXIII, lo dia bell, part ab núvols.

Digmenge, a XXIIII, idem ut ad proximum.