"Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic"

Vicent Royo
Entre el 27 i el 29 de novembre de 2011 se celebrà a València el col·loqui Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic, organitzat pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València. Es tracta de la segona trobada que té com a tema central el “coneixement expert” –o, com diuen els francesos, expertise–, ja que hi hagué un primer encontre l’octubre de 2010 a Tolosa de Llenguadoc, aquesta ocasió amb l’atenció posada a Le besoin d’expertise. En efecte, el col·loqui forma part d’un conjunt de trobades planificades per diverses institucions i distints historiadors que té com a objectiu establir una dinàmica de discussió i de treball al voltant del tema esmentat més amunt, tot amb la intenció d’aprofundir en la coneixença sobre un aspecte que havia passat desapercebut per a la historiografia, com és la importància dels experts, els seus coneixements i la seua repercussió a la societat medieval.


Com ja succeí a Tolosa l’any passat, la reunió de València comptà amb el suport de la Université de Paris I, el Laboratoire de Médiévistique Occidentale de Paris (LAMOP), la Université de Toulouse II-Le Mirail, el centre de Recerca FRAMESPA (France Méridionale et Espagne: histoire des sociétés du Moyen Âge à l’époque contemporaine), el CSIC de Madrid (Centro de Ciencias Humanas y Sociales) i la Casa de Velázquez, institucions que estigueren ben representades per un bon nombre de membres. En total, a València s’aplegaren al voltant de quaranta persones entre professors d’universitat, investigadors dels centres de recerca i doctorands de les distintes institucions que discutiren, i molt, sobre la figura de l’expert al món medieval europeu. Perquè, si s’ha de destacar un tret per sobre de la resta és precisament la internacionalitat de la trobada.


Les sessions del col·loqui es desenvoluparen en un ambient de treball i discussió

Al col·loqui participaren i assistiren –molts no intervingueren directament amb una ponència, però sí estigueren presents a les sessions i s’integraren als debats de manera molt activa– medievalistes que han fixat la seua atenció a les societats medievals de la Corona d’Aragó, Castella i França, aspecte que serví per posar en comú les investigacions dutes a terme a una i altra banda dels Pirineus i per consolidar els lligams que tradicionalment han unit les escoles historiogràfiques d’aquests territoris. Mancà, al meu humil parer, una major presència d’historiadors italians i anglesos, la intervenció dels quals hauria contribuït a ampliar els horitzons del tema que serví de discussió i a enriquir-lo amb un ventall major de matisos. Potser en la propera trobada, que se celebrarà a Madrid el pròxim any, seria molt interessant ampliar la nòmina de participants en aquesta direcció.


Pel que fa al tema de la reunió, s’ha de dir que d’entrada crida l’atenció o, millor dir, és poc habitual. Estem acostumats a assistir a trobades, seminaris i congressos dedicats a subjectes que estan més o menys integrats en els discursos historiogràfics actuals –encara que sempre hi ha coses estranyes i estrafolàries, ben bé que ho sabem–, però crec que mai s’havia discutit sobre el “coneixement expert”, sobre els “experts” a la societat medieval. Aquest és el segon tret que sobresurt del col·loqui, la fixació de l’objecte d’estudi en un aspecte desconegut per als historiadors, un tema tan concret i alhora tan general. I sí, dic concret al mateix temps que general, cosa que pot semblar una contradicció, però les distintes sessions de la trobada demostraren que no és així. Les intervencions es dividiren en cinc blocs temàtics: mesurar el valor de la terra, calcular el preu dels grans, analitzar les activitats artesanals, conéixer els experts del comerç i estudiar el paper dels homes dedicats al servei públic. Comptat i debatut, tot l’espectre de la societat medieval, del món rural a l’urbà, passant pels agents de l’Estat i els homes de la cultura. I en tots aquests camps hi havia “experts” que oferien el seu servei a la comunitat, que tenien una formació –pràctica o teòrica– i que determinaven el valor de les coses, com també ho feien amb el seu treball, habitualment realitzat a canvi d’un salari.


Un dels directors científics, Laurent Feller, pren notes durant una de les ponències

Vet ací el tercer tret de la reunió, la dificultat per establir la definició del concepte “expert”. Les intervencions tractaren temes molt diversos –des dels coneixements agronòmics dels llauradors fins les aptituds lingüístiques dels torsimanys, o des de les destreses dels artesans fins el paper de agents fiscals dels estats–, però al final de cadascuna d’elles sorgia la pregunta que vehiculà tot el col·loqui: què és un expert? S’hi donaren moltes respostes i, com bé digueren Laurent Feller i Ana Rodríguez, la conclusió és que som al davant d’un concepte obert, de difícil definició, que varia depenent de l’activitat econòmica que s’aborde i de la condició social dels anomenats “experts”. Sorgí, fins i tot, un problema lingüístic. Com anomenar als “experts”? Als segles medievals no hi havia un terme per parlar dels especialistes en un sentit general i, després de moltes discussions, Antoni Furió suggerí que el terme més proper que podem trobar-hi és el de “perit” per definir a aquests “experts”, tenint sempre en compte que estem utilitzant un anacronisme. El mateix succeeix amb el concepte de “coneixement expert”, és a dir, el conjunt d’aptituds que tenen els “experts”. Hi ha un terme francés, expertise, que sí s’hi adapta, però, en canvi, no hi ha l’equivalent en català ni en castellà, així que ha calgut recórrer a un circumloqui per poder expressar-ho.


Imatge d’uns expertises o tècnics medievals mesurant la terra, que va aparéixer durant la ponència de Pierre Portet

Tot plegat, aquests dubtes conceptuals i terminològics són el millor testimoni de que som al davant d’un tema molt poc atès per part dels historiadors, ja que són propis de tot subjecte que encara està per descobrir i per definir. Però el camí ja s’ha iniciat i les discussions realitzades els dies passats a València, com també les que tingueren lloc a Tolosa l’any passat, han servit per fer les primeres passes al voltant d’un subjecte de recerca que contribuirà a conéixer millor els homes medievals i tot allò relacionat amb la seua vida quotidiana. Només resta esperar que les actes amb les diferents intervencions es publiquen ben aviat i que les properes trobades siguen tan fructíferes com les passades.

0 comentaris: