Així de contundent es mostrà la Investigadora Científica de l'Instituto de Historia del CSIC, Ana Rodríguez López, quan li formulàrem la tradicional pregunta sobre la funció social dels historiadors: Por primera vez, de una forma abierta y clara, hay que defender el hecho de que las humanidades deben existir; es realmente la primera vez que, a mi modo de ver, hay una ofensiva extraordinariamente fuerte contra los saberes aparentemente no útiles. Fou el moment culminant de l'entrevista que mantinguérem el passat octubre, en ocasió del col·loqui Coneixement expert i valor de les coses. Peritatge tècnic i econòmic, organitzat pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València. Però, com també és habitual en les entrevistes d'Harca, no només parlàrem d'això, de la important funció que acompleix la història com a formadora de consciències amb potents criteris analítics, sinó també d'algunes de les principals preocupacions historiogràfiques del convidat en qüestió.
Així, la conversa va transcórrer parlant de tres dels temes en què més ha incidit Ana Rodríguez. D'una banda, la història política en general i del poder reial en concret, que, com ella mateixa ens va explicar, ha experimentat una important renovació en les dues darreres dècades, especialment de la mà de l'antropologia històrica, encara que no exclusivament, segons han explicat alguns altres autors que també han reflexionat sobre la qüestió, com ara Carme Batlle i Joan Busqueta, José Manuel Nieto o Miguel-Ángel Ladero. D'una altra banda, també vam parlar de les cròniques règies o, millor, com ens va precisar l'entrevistada, de la historiografia de l'entorn de la cúria reial, així com de les precaucions metodològiques i hermenèutiques que hem de tenir en compte a l'hora d'analitzar aquests textos. I, finalment, també hi hagué una part destinada a la història de les dones entesa com a història del gènere, que, al seu torn, a ulls de la pròpia Ana Rodríguez, és totalment indestriable de la història social en el seu conjunt, una perspectiva que de vegades s'oblida. Sense més preàmbul, doncs, ací teniu l'entrevista:
2 comentaris:
Fa goig sentir l'Ana Rodríguez reivindicar, sense nomenar-lo, el mètodes filològic i codicològics com a fonament del seu treball. Farien bé molts historiadors que treballen a partir de textos d'escoltar-se-la en eixe punt. No passa sovint.
I tant que fa goig. El seny i les coses ben fetes sempre fan goig!
Publica un comentari a l'entrada