De botins, tresors i ciència arqueològica. El cas del conjunt numismàtic d'Arsuf

Ferran Esquilache
Llisc en la pàgina web Arqueología Medieval, que sempre ens manté informats de les novetats que apareixen a la premsa sobre aquest camp, que s'ha descobert un “botí” d'or en una fortalesa del temps de les Croades, a Israel/Palestina. La notícia em sembla interessant, perquè qualsevol troballa numismàtica sempre aporta informació important sobre les relacions socials del passat, ja que l'objectiu real de les monedes no és comerciar, encara que no ho parega, sinó pagar tributs. Es tracta d'una troballa de 108 monedes d'or, probablement encunyades a Egipte durant el Califat fatimí (909-1171), que s'han trobat dins d'una gerreta en l'excavació arqueològica de la fortalesa d'Arsuf, junt al mar, a pocs quilòmetres de Tel Aviv. Amb tot, segons els arqueòlegs, sembla que s'amagaren uns 200 anys després, cap a 1265, quan el castell estava en mans dels Hospitalers i un exercit musulmà el prengué després de 40 dies de setge. Podeu veure el context arqueològic de l'excavació i les declaracions de l'arqueòleg responsable de la Universitat de Tel Aviv, Oren Tal, en aquest vídeo:


Amb tot, quede estupefacte en arribar al darrer paràgraf de la notícia reproduïda en Arqueología Medieval, que diu:
«Las monedas son de gran valor, pero ponerles un precio no es tarea fácil: Algunas de estas monedas se han vendido anteriormente por cantidades que van desde los 3.000 a los 5.000 dólares, por lo que el hallazgo total podría alcanzar un valor cercano al medio millón de dólares».

És clar que no resulta fàcil calcular el valor econòmic actual de la troballa, però quina necessitat n'hi ha? És que les van a vendre? No té cap sentit parlar sobre el valor econòmic d'una troballa arqueològica, per molt d'or que siga, com no el tindria parlar-ne del valor d'una pedra qualsevol.

Faig una recerca ràpida amb el nostre amic Google, i trobe que la notícia no ha tingut cap ressò entre la premsa generalista espanyola (tot i la sucosa combinació or i croades), però veig que en els periòdics digitals i blogs en els que apareix es repeteixen les mateixes redaccions, i que n'hi ha bàsicament dos fonts originals de la notícia. Una és l'Agència Reuters, en la que es parla bàsicament de les qüestions arqueològiques que ja he comentat, i una altra de la cadena de notícies nord-americana Fox News, que és de la que parteix la qüestió del valor econòmic de la troballa. En realitat, sembla que havia estat el diari israelià Haarezt qui havia calculat un valor de 100.000 dòlars per al conjunt numismàtic, i preguntat l'arqueòleg responsable de l'excavació pels periodistes de la Fox va explicar que cada dinar se sol vendre en el mercat actual per una quantitat que varia entre els 3.000 i els 5.000 dòlars cadascun, de manera que valor del conjunt de monedes localitzades podria arribar a ser de mig milió de dòlars. És curiós com una simple pregunta, i una resposta aparentment innocent, poden arribar a crear tal despropòsit informatiu, perquè allò que han destacat la resta de mitjans que han copiat la notícia ha estat això, sense explicar el context en el que s'havia creat la informació. Ningú vendrà les monedes a cap particular, i fins i tot sembla que ja n'hi ha dos museus que se les disputen, un a Jerusalem i un altre a Tel Aviv. Però tota aquesta història ens ha de fer reflexionar.

Les monedes abans i després de la restauració

Els arqueòlegs es queixen contínuament que la societat continua veient-los com uns caça-tresors, com uns Indiana Jones a la recerca de la relíquia, que han transmés novel·les i pel·lícules, però també moltes vegades els mitjans de comunicació. Casos com aquest en són la prova, en els que no solament s'ha posat un valor econòmic a una troballa, sinó que fins i tot els museus se la disputen, com si competiren també en un mercat de relíquies a veure qui la té més grossa i brillant (de fet, recordem que Indiana Jones buscava els tresors per encàrrec del museu). En part és per culpa d'aquesta visió del patrimoni com a objectes comercialitzables que continuen havent furtius, la grana lacra de l'Arqueologia. Tanmateix, d'altra banda, també cal fer una mica d'autocrítica i reconéixer una certa culpa. Sempre és injust generalitzar, però també n'hi ha arqueòlegs massa obsessionats amb l'objecte, el tant esmentat fetitxe, quan en realitat sabem que un carbó o un tros de ceràmica en un estrat concret pot aportar molta més informació històrica que 108 monedes d'or, per molt que brillen.

En qualsevol cas, deixant de banda les reflexions d'estiu i les excavacions a Palestina, nosaltres seguim atents a les novetats que es desprenen de les excavacions arqueològiques a casa nostra. Ara mateixa podem seguir dia a dia, com en anteriors anys, l'excavació de la pobla medieval d'Ifac, a Calp, gràcies als resums i notícies que ens proporciona l'arqueòleg José Luis Menéndez Fueyo en el blog del projecte. I parlant de monedes, precisament fa pocs dies s'ha trobat un croat d'Alfons el Benigne en aquest jaciment. Enguany, a més, s'ha incorporat el facebook, de manera que encara estem millor assabentats dels detalls en les xarxes socials. Que vaja tot molt bé.