Llisc en la pàgina web Arqueología Medieval, que sempre ens manté informats de les novetats que apareixen a la premsa sobre aquest camp, que s'ha descobert un “botí” d'or en una fortalesa del temps de les Croades, a Israel/Palestina. La notícia em sembla interessant, perquè qualsevol troballa numismàtica sempre aporta informació important sobre les relacions socials del passat, ja que l'objectiu real de les monedes no és comerciar, encara que no ho parega, sinó pagar tributs. Es tracta d'una troballa de 108 monedes d'or, probablement encunyades a Egipte durant el Califat fatimí (909-1171), que s'han trobat dins d'una gerreta en l'excavació arqueològica de la fortalesa d'Arsuf, junt al mar, a pocs quilòmetres de Tel Aviv. Amb tot, segons els arqueòlegs, sembla que s'amagaren uns 200 anys després, cap a 1265, quan el castell estava en mans dels Hospitalers i un exercit musulmà el prengué després de 40 dies de setge. Podeu veure el context arqueològic de l'excavació i les declaracions de l'arqueòleg responsable de la Universitat de Tel Aviv, Oren Tal, en aquest vídeo:
Amb tot, quede estupefacte en arribar al darrer paràgraf de la notícia reproduïda en Arqueología Medieval, que diu:
«Las monedas son de gran valor, pero ponerles un precio no es tarea fácil: Algunas de estas monedas se han vendido anteriormente por cantidades que van desde los 3.000 a los 5.000 dólares, por lo que el hallazgo total podría alcanzar un valor cercano al medio millón de dólares».
És clar que no resulta fàcil calcular el valor econòmic actual de la troballa, però quina necessitat n'hi ha? És que les van a vendre? No té cap sentit parlar sobre el valor econòmic d'una troballa arqueològica, per molt d'or que siga, com no el tindria parlar-ne del valor d'una pedra qualsevol.
Faig una recerca ràpida amb el nostre amic Google, i trobe que la notícia no ha tingut cap ressò entre la premsa generalista espanyola (tot i la sucosa combinació or i croades), però veig que en els periòdics digitals i blogs en els que apareix es repeteixen les mateixes redaccions, i que n'hi ha bàsicament dos fonts originals de la notícia. Una és l'Agència Reuters, en la que es parla bàsicament de les qüestions arqueològiques que ja he comentat, i una altra de la cadena de notícies nord-americana Fox News, que és de la que parteix la qüestió del valor econòmic de la troballa. En realitat, sembla que havia estat el diari israelià Haarezt qui havia calculat un valor de 100.000 dòlars per al conjunt numismàtic, i preguntat l'arqueòleg responsable de l'excavació pels periodistes de la Fox va explicar que cada dinar se sol vendre en el mercat actual per una quantitat que varia entre els 3.000 i els 5.000 dòlars cadascun, de manera que valor del conjunt de monedes localitzades podria arribar a ser de mig milió de dòlars. És curiós com una simple pregunta, i una resposta aparentment innocent, poden arribar a crear tal despropòsit informatiu, perquè allò que han destacat la resta de mitjans que han copiat la notícia ha estat això, sense explicar el context en el que s'havia creat la informació. Ningú vendrà les monedes a cap particular, i fins i tot sembla que ja n'hi ha dos museus que se les disputen, un a Jerusalem i un altre a Tel Aviv. Però tota aquesta història ens ha de fer reflexionar.
Les monedes abans i després de la restauració
Els arqueòlegs es queixen contínuament que la societat continua veient-los com uns caça-tresors, com uns Indiana Jones a la recerca de la relíquia, que han transmés novel·les i pel·lícules, però també moltes vegades els mitjans de comunicació. Casos com aquest en són la prova, en els que no solament s'ha posat un valor econòmic a una troballa, sinó que fins i tot els museus se la disputen, com si competiren també en un mercat de relíquies a veure qui la té més grossa i brillant (de fet, recordem que Indiana Jones buscava els tresors per encàrrec del museu). En part és per culpa d'aquesta visió del patrimoni com a objectes comercialitzables que continuen havent furtius, la grana lacra de l'Arqueologia. Tanmateix, d'altra banda, també cal fer una mica d'autocrítica i reconéixer una certa culpa. Sempre és injust generalitzar, però també n'hi ha arqueòlegs massa obsessionats amb l'objecte, el tant esmentat fetitxe, quan en realitat sabem que un carbó o un tros de ceràmica en un estrat concret pot aportar molta més informació històrica que 108 monedes d'or, per molt que brillen.
En qualsevol cas, deixant de banda les reflexions d'estiu i les excavacions a Palestina, nosaltres seguim atents a les novetats que es desprenen de les excavacions arqueològiques a casa nostra. Ara mateixa podem seguir dia a dia, com en anteriors anys, l'excavació de la pobla medieval d'Ifac, a Calp, gràcies als resums i notícies que ens proporciona l'arqueòleg José Luis Menéndez Fueyo en el blog del projecte. I parlant de monedes, precisament fa pocs dies s'ha trobat un croat d'Alfons el Benigne en aquest jaciment. Enguany, a més, s'ha incorporat el facebook, de manera que encara estem millor assabentats dels detalls en les xarxes socials. Que vaja tot molt bé.
És un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va adquirir un sentit molt concret, el de tirar-se pedres entre bàndols de jóvens, però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. Anys després de fundar el nostre blog hem sabut que les grafies correctes són, molt probablement, arca i fer arca, com expliquem en aquest post. En qualsevol cas, l'esperit de l'expressió és el que ens aplega ací a un grup de quatre investigadors valencians dedicats a la història medieval: fer, junts, coses relacionades amb les nostres recerques; fer, tots plegats, una mica d'aldarull. Entre aquestes activitats hi és, també, el present blog, amb el qual volem difondre a la societat la història medieval.
Qui som
Si vols conéixer el nostre vessant més seriós i acadèmic no deixes de visitar el nostre web principal: Harca.org. Però si en tens prou amb tres línies en un to distés, com correspon al format d'un blog, continua llegint ací. En el Grup Harca som:
Frederic Aparisi Romero
Prototip de pixaví, els seus raonaments voregen el surrealisme més enrevessat en una simple conversa amb coca-cola light; cosa només explicable per la seua condició d'investigador, per tantes hores de conservatori i perquè sols a ell se li acut nadar de matinada. Però també és cert que de les bogeries a vegades ixen bones idees, i amb el seu esperit emprenedor és el principal impulsor de les iniciatives d'Harca. En aquests moments tracta de cercar camperols en la vila amb més cavallers per metre quadrat de l'antic regne, en expressió del seu director de tesi.
Vicent Baydal Sala
El més veterà, nascut 17 anys després de la independència d'Algèria, diu que prové de la Marina, però el seu valencià capitalí esmussa, el qual encara manté irreductible i incorruptible. Com a autor de Vent d Cabylia, és un dels membres més actius del bloguerisme valencià, mentre que en l'àmbit professional és un especialista en eixa cosa àrida de la fiscalitat medieval. Per això mateix, és lògic que tracte d'escapar en mil i un temes que no hi tenen res a veure, on demostra un alt (i repel·lent) nivell d'erudició.
Ferran Esquilache Martí
Nat amb anuncis de cigonya davant del paritori, posseeix unes formes i costums de rector de poble, al qual només li manca cendra en la sotana preconciliar. Barreja, en aquest cas, de Ponent i Llevant, té uns gestos que reflecteixen l'escepticisme de la terra que estudia. La seua passió per l'horta desborda allò suportable quan segresta algú que l'acompanye a hortejar, i és potser l'únic herètic del grup que ha gosat endinsar-se en la història altmedieval. Nomenat oficialment sequier d'Harca, és el delegat de mapes i orientació als viatges.
Totes les entrades del blog d'Harca estan signades pel seu autor, i a ell correspon exclusivament l'autoria i la responsabilitat dels continguts i de les opinions expressades en elles. Només els posts signats com a Grup Harca són producte del consens de tots.
Aquest blog, i tot el web d'Harca.org, està sota una llicència de Creative Commons, segons la qual podeu copiar i distribuir lliurement els continguts, sempre que n'especifiqueu l'origen, no els modifiqueu, i no els empreu amb una finalitat comercial.
A més, els harquers ens comprometem a escriure cada dilluns i dijous al nostre blog. Però vosaltres, lectors, us heu de comprometre a deixar-nos comentaris, perquè la comunicació i el debat són la base de la ciència. Mireu com ja ens en deixen:
A banda del blog i la col·laboració historiogràfica, una de les principals accions d’Harca com a grup és la de les entrevistes que enregistrem a diversos historiadors medievalistes. Podeu veure el conjunt de posts sobre el tema ací, o un recull ds tots els vídeos al nostre web.
Els autors convidats
Tot i que som els membres del grup qui mantenim el blog d'Harca, de tant en tant convidem algún jove investigador a escriure en ell i a participar de la divulgació de la història medieval. Podeu veure ací els posts dels autors que han participat fins ara.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada