Retornats del Meeting de Lleida

Divendres va finalitzar el segon International Medieval Meeting de Lleida, alhora que s'anunciava la celebració del tercer per a l'any vinent. Es consolida així, definitivament, aquesta trobada estival del medievalisme, que està caracteritzada per un format anglosaxó que havia estat desconegut fins ara en la península ibèrica, almenys en el camp de la història medieval.

Aquests dies s'ha pogut assistir als 6 congressos simultanis de temàtica diversa, a més de totes les sessions organitzades a banda sobre múltiples temes. Amb la qual cosa, així es poden veure i escoltar, durant els tres dies de durada de la trobada, tota una sèrie de conferències i comunicacions d’acord amb els gustos, afinitats i interessos de cadascú. És, de fet, l'avantatge d'aquest format: la varietat temàtica i la possibilitat d'elegir la sessió, al contrari que en els congressos monotemàtics. L'inconvenient, que moltes vegades les sessions coincideixen en el temps, i no és possible assistir a totes les que voldríem.

En conseqüència, és impossible fer un balanç complet de tot plegat, perquè no hi ha hagut un sol congrés, sinó tants congressos com assistents, i aquests han estat més de 400. Per això, ens hem de limitar a oferir-vos unes fotos de les sessions en les que hem participat i d'algunes a les que hem assistit. Amb tot, cal dir que estem molt pagats per l’èxit de públic, tant en la sessió que vam organitzar sobre els discursos del poder, com en la presentació oficial del Grup Harca.

També cal esmentar la presència en el meeting de figures importants del medievalisme, entre d’altres Miguel Ángel Ladero, José Ángel Sesma, o per exemple el nord-americà Paul Freedman, expert en la Catalunya medieval i que tan amablement ens va atendre quan vam parlar amb ell. Amb tot, també cal dir que en molts casos van ser més interessants les sessions i comunicacions d'alguns joves, per les novetats aportades, que no les d’alguns dels convidats expressament. Així mateix, també s’ha d’assenyalar la presentació de grups de recerca durant el congrés, una eina molt útil per a conéixer en què es treballa actualment, i quines novetats hi haurà en els anys vinents.

Finalment, cal agrair als organitzadors el seu treball, perquè de segur no ha estat gens fàcil coordinar-ho tot amb l'eficiència que ho han fet; felicitar-los per l'èxit de tot plegat, i encoratjar-los a seguir treballant per a l’any vinent, malgrat les retallades en ajudes públiques. Dijous, us presentarem l'entrevista que vam poder fer al cap més visible de tota aquesta organització, Flocel Sabaté i Curull, el director del Grup de Recerca Consolidat Espai, Poder i Cultura de la Universitat de Lleida. Al llarg dels mesos següents, a més, us anirem oferint la resta d'entrevistes que hem pogut realitzar aquests dies, que han estat un bon grapat, i totes elles molt interessants.

Vicent Royo, Vicent Baydal i Frederic Aparisi en la primera part de la sessió “Discourses of Power. Ideology and Leadership in late medieval Europe”

Susana Aparicio, Diana Pelaz i María Ángeles Martín en la segona part de la sessió “Discourses of Power. Ideology and Leadership in late medieval Europe”

Presentació del Grup Harca en el Saló Víctor Siurana

Públic assistent a la presentació del grup, del qual estem més que satisfets

Arnald Puy responent a una pregunta de Rafael Azuar. Al fons, Helena Kirchner, Jorge Eiroa i Antoni Virgili en la sessió “Una arqueologia agrària de l’Edat Mitjana: dels paisatges rurals andalusins als feudals”

Vicent Baydal en el torn de preguntes d'una altra sessió. Al fons Marina Kleine després de llegir la seua comunicació “La cancellería real de Alfonso X: ¿oficina u oficinas?”

Leonardo Soler presenta la seua comunicació “Frontera y transformaciones económico-mercantiles en el sur del reino de Valencia (S. XIII-XIV)”

Carmen Benítez, Juan Coira, Elisabet Bonilla, Vicent Baydal i Miriam Parra en la Taula redona “How to survive your PhD?”

Jesús Brufal mentre parlava de “Huahbala, últim cadí de la Lleida musulmana. L’èlit urbana lleidatana”

Albert Martí explicant el contingut de la seua comunicació “La consolidación de los sistemas fiscales y financieros de los municipios catalanes en el s. XIV: el ejemplo de Castelló d’Empúries”

Sandra Cáceres llig el seu text titulat “El precio del gobierno: fiscalidad y sociedad en Valencia a principios del siglo XV”

Visita al castell Templer de Lleida

Recreació de la vida en el castell templer