Al juny de 2010 l'historiador català Jaume Vicens Vives hauria acomplit 100 anys i, per a commemorar-ho, la Societat Estatal de Commemoracions Culturals i TV3 van fer un documental titulat Jaume Vicens Vives: Renovar la Història, construir un país.
Es tracta d'un historiador que, des del punt de vista actual, podríem considerar polèmic pel contingut de la seua obra, que està ja molt desfasada; i per la seua adhesió al règim franquista durant un període de temps. Però també cal tindre present que, des del punt de vista historiogràfic, va suposar una certa renovació del trist panorama que hi havia en aquell moment a Espanya, i va crear tota una escola de deixebles que encara està en actiu. Cal conéixer bé els orígens de la historiografia, i en aquest sentit Vicens Vives té encara una gran influencia en molts historiadors catalans.
L'autor de “Noticia de Catalunya” (en la que s'inspiraria Joan Fuster a l'hora d'escriure “Nosaltres, els Valencians”) no era medievalista, ni molt menys, i el documental es va fer sobretot pel seu vessant polític, però són tan poques les ocasions que es dedica una obra audiovisual a un historiador que, en la nostra tasca de divulgació, volem recomanar la seua visió. Potser es tracta d'un documental amb un cert aire de justificació, o de rehabilitació del personatge, però veiem-lo i jutgeu vosaltres mateixa, tant el personatge com el documental en si.
Per més dades cal dir que el director i productor executiu és Ferran Mascarell, actual conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ja ho havia estat uns mesos al 2006, en el govern de Pasqual Maragall.
Per als nostres lectors no valencianoparlants recomanem la versió en castellà que va emetre La 2 de Televisió Espanyola dins del programa “Imprescindibles”, amb la veu en off doblada i les entrevistes subtitulades a aquesta llengua.
1 comentaris:
Molt bona idea, això de penjar el vídeo sobre Jaume Vicens. A mi em va admirar molt llegir la seua notícia de Catalunya quan era encara un adolescent. Sobretot pel llenguatge tan assaonat que emprava, potser més ric que el que utilitzava Joan Fuster en 'Nosaltres...'. Potser la seua ambivalència formava part de la lluita per la supervivència, de la qual nosaltres difícilment ens podem fer una idea, si més no en l'àmbit polític. Imatges com la de Joan Fuster, agenollat, besant la ma de la Reina de les festes de Gandia són bastant il·lustratives de l'ambient d'aleshores.
Publica un comentari a l'entrada