La setmana passada el professor Richard Jones del Centre for English Local History de la University of Leicester em fa facilitar el seu pròxim article “Manure and the Medieval Social Order” (Adobs i l’ordre social a l’edat mitjana) que veurà la llum en els pròxims mesos. La seua lectura ha resultat força suggerent i enriquidora. Jones assenyala com els adobs, els fems (en anglés, significativament, ambdues paraules es tradueixen per manure) i el fet d’adobar, de femar la terra, sols han estat estudiats en termes econòmics. Per a ell, però, els adobs poden ser analitzats des d’una perspectiva social. Segons l’arqueòleg anglés, els camperols utilitzaren els adobs com un element de diferenciació de les seus terres respecte a les del senyor. La primera diferència residia en la mateixa composició dels adobs. Mentre que en el cas dels camperols els adobs estaven composats per elements d’origen humà, animal, vegetal i mineral, l’adob dels senyors sols contenia fem animal, terra i fulles seques. Així doncs, l’adob pagès es conformava a poc a poc, acumulant, a prop de la casa camperola, restes de vaixella trencada, restes de menjar i cendres. A més, en el camp es deixava les fulles i les rames assecar-se. En canvi, l’adob dels senyors estava dominats pels fems animals, concentrat en els estables.
El més brillant d’aquest article, però, és la combinació de fonts sobre les quals descansa l’argumentació de Jones. Les excavacions i posteriors anàlisis han permés detectar la concentració de deixalles (ceràmica) i restes orgàniques, però junt al treball de camp, Jones fa ús de la documentació escrita (i publicada), de les Escriptures Sagrades, dels manuscrits medievals, dels agrònoms romans i medievals, i encara de la toponímia. Us heu adonat que en els manuscrits il·luminats, en els calendaris agrícoles i en els llibres d’hores, que descriuen i dibuixen les tasques del camp, mai es representen els camperols femant la terra? Tampoc hi ha escenes on es represente els fems, ni tan sols com a detalls menors. Aquest és un bon indicador del rebuig de les elits culturals cap a aquesta matèria. Tot plegat, per concloure que si per als camperols els adobs (amb aquesta identificació d’adob i fem que he comentat abans) eren un mitjà per a l’expressió individual i de grup, per als senyors eren brutícia i contaminació. Jones conclou que els significats socials incorporats a aquests muntons de fem eren traslladats als camps, on el missatge s’accentuava.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada