Mor Julio Valdeon Baruque

Malauradament hem de tornar a obrir la bústia de necrològiques perquè Julio Valdeón Baruque ens ha deixat als 72 anys. Valdeón, que va nàixer a Olmedo en 1936, ha estat catedràtic d’Història Medieval de la Universidad de Valladolid des de 1973, encara que va obtenir la càtedra el 1971 en la universitat de Sevilla. Fou durant un congrés a aquesta ciutat quan vaig tenir oportunitat de conèixer-lo. Si he de dir alguna cosa a propòsit d’ell, diré que era una persona plana, molt plana. La proximitat que va mostrar sols en un parell de dies, encara ara em sorprén. Sempre parlava de la necessitat d’arribar a la gent, d’eixir de la capelleta per arribar a la societat. Crec que aquest és un element que els grans historiadors comparteixen. La gent com Bloch, Carr o Valdeón no els interessa la història com a erudició i la recreació, sinó que volen història com a ciència per a la societat. En aquest sentit, el compromís social de Valdeón esta mes que provat. El seu pare fou assassinat pels golpistes durant els primers mesos de la Guerra Civil, i intentaren fer el mateix amb ell i sa mare. Durant dècades ha format part del PCE i, de fet, fou candidat d’aquest partit al Senat en les primeres eleccions democràtiques. A més, al llarg de la seua vida ha format part de diverses comissions ministerials en matèria d’educació i d’història. La darrera fou la qüestió dels papers de Salamanca.

Valdeón ha estat un dels grans historiadors marxistes espanyols, la influència del qual s’ha deixat sentir en no poques generacions. De fet, Valdeón va formar part del tribunal de tesi doctoral de l’imminent catedràtic Ferran Garcia-Oliver. Les seues preocupacions socials el conduïren a preocupar-se pels sectors marginats de la societat castellana dels segles baixmedievals, especialment els jueus, i la societat camperola. Tot i això, Valdeón també és l’historiador dels monarques castellans, especialment dels Trastámara, i de les grans síntesis d’història castellana. Així mateix, Valdeón es preocupà per les qüestions metodològiques i epistemològiques. Vegeu alguns dels seus títols:

• Enrique II de Castilla. La guerra civil y la consolidación del régimen (1366-1371) (1966)
• Los judíos de Castilla y la revolución Trastámara (1968)
• El reino de Castilla en la Edad Media (1968)
• Historia General de la Edad Media, siglos XI al XV (1970)
• Los conflictos sociales en el reino de Castilla en los siglos XIV y XV (1975)
• Aproximación histórica a Castilla y León (1982)
• En defensa de la historia (1988)
• El feudalismo (1992)
• Judíos y Conversos en la Castilla medieval (2000)
• El chivo expiatorio. Judíos, revueltas y vida cotidiana en la Edad Media (2000)

Isabel del Val, directora del Instituto de Historia Simancas i companya del departament d'Historia Medieval de la Facultad de Filosofía y Letras, coordina, juntament amb Pascual Martínez Sopena, un homenatge que estava previst per a novembre i que consisteix en la publicació de tres volums, a hores d’ara en impremta, en els que participen gairebé dos-cents experts medievalistes.

Dimarts, a les 16.30, tindrà lloc l’acomiadament del cadàver. Requiescat in pace i que la terra li siga lleugera.