Madinat Ilbira

Amb l'arribada de l'estiu es reactiven les campanyes d'excavació arqueològica en molts jaciments, i així es farà enguany també al jaciment de Madinat Ilbira, situat en la localitat d'Atarfe, a la Vega de Granada. Precisament, coincidint amb l'inici de la cinquena campanya, el grup d'investigació dirigit pel professor Antonio Malpica ha muntat una exposició en la mateixa localitat, que es podrà visitar al llarg de tot el mes de juny, i que mostra algunes de les troballes que s'han realitzat fins ara. A més, cal destacar que la inauguració, a la qual va assistir Pierre Guichard, va ser aprofitada per comunicar a la premsa que s'havia localitzat una gran necròpolis, amb la qual cosa aquest jaciment ha aparegut en alguns diaris de la ciutat els darrers dies.

No és qualsevol cosa, Madinat Ilbira. La importància d'aquest jaciment radica en el fet que es tractava d'una important ciutat andalusina, amb algun antecedent romà, que va ser abandonada al segle XI quan es va desenvolupar la ciutat de Granada, amb la qual cosa les restes no han quedat alterades pel desenvolupament posterior de la ciutat. D'aquesta manera, Elbira es presenta com una oportunitat única per a estudiar els primers segles de l'islam en la península ibèrica, i el període de transició des d'època visigòtica; els coneguts com a “segles obscurs”, pel poc que sabem encara d'ells.

Tal com s'explica a la pàgina web del projecte, en 2001 es va produir una primera excavació, en realitat motivada per un espoli que havia deixat al descobert algunes estructures. Aquesta intervenció va traure a la llum un tram de la muralla de la ciutat, i una zona d'habitatges dalt d'un turó, possiblement relacionada amb l'alcassaba. Una vegada acabats els treballs de delimitació del jaciment engegats en 2003 a partir de prospecció, amb la finalitat de protegir-lo legalment, l'any 2005 es va començar a excavar de forma planificada una sèrie de sondejos. I aquests van confirmar la presència de l'alcassaba, amb una clara planificació urbanística al seu interior, que es va datar en la segona meitat del segle IX, de la mateixa manera que la muralla. Les excavacions de 2006 es van produir, de nou, com una actuació d'urgència, ja que havien aparegut algunes restes mentre es feia una rasa per a instal·lar-hi el degoteig en un camp d'oliveres. En aquesta ocasió l'actuació es produïa en una zona diferent a la de les anteriors excavacions, la qual cosa va permetre documentar les restes d'un possible qanat, un forn, i restes que podrien relacionar-se amb una zona comercial, datada en una fase un poc posterior a la de l'alcassaba. En 2007 es va produir la segona campanya d'excavació planificada en l'anomenat Pago de la Mezquita, on ja s'havien fet algunes excavacions al segle XIX, i que com el seu nom indica era el lloc en el qual estaria situada la mesquita major de la ciutat. Ací, l'excavació va revelar la presència d'un barri d'habitatges datat en una fase ja tardana de la ciutat, i per sota un enterrament que pertanyia a la fase més antiga, que podria estar relacionat amb la mesquita com posteriorment s'ha confirmat. En el següent vídeo, fet amb la finalitat de “vendre” el projecte des d'una perspectiva patrimonial, i fins i tot turística, es pot veure un breu resum amb veu i imatges del que acabeu de llegir.

Les conclusions que es poden traure de tota aquesta informació no són ja poques. En primer lloc, abans de qualsevol excavació, la prospecció de la superfície amb la finalitat de delimitar el jaciment ja va mostrar que la ciutat s'havia format a partir de barris independents, i que en el moment del seu abandonament, datat al voltant del segle XI, encara hi havia intersticis no habitats entre ells. Es tracta, sense dubte, d'una deducció molt important, perquè aquesta estructura urbana ens està indicant, en primer lloc, una organització social gentilícia -clànica i tribal- en el moment de l'assentament dels grups àrabs que ocuparen la zona. Fins i tot es planteja com a hipòtesi que la ciutat no tenia, en realitat, cap característica urbana en el seu origen, sinó rural, ja que s'hauria format a partir de la fusió de diverses alqueries clàniques. No seria fins l'arribada posterior de l'estat, quan construeix l'alcassaba, la mesquita major i una muralla envoltant tot el conjunt -com hem vist, a la segona meitat del segle IX-, que l'assentament camperol adquireix la categoria de madina. De fet, tant si la ciutat es funda a partir de nuclis rurals anteriors, com si es fa ex novo, el fet que les ciutats islàmiques apareguen dividides en barris tribals en els seus orígens és un procés que ja s'havia advertit a les madines del nord d'Àfrica fundades o refundades al llarg del segles VI al VIII durant l'expansió de l'islam, però que a al-Àndalus encara no s'havia pogut comprovar.

Posteriorment, la ciutat es desenvolupa quan es crea una zona comercial propera a l'alcassaba, i es creen tota una serie de barris nous, amb una planificació urbanística clarament organitzada pel poder al voltant de la mesquita. És el moment en que, segons tot pareix indicar, l'estructura tribal de la societat andalusina comença el seu declivi, camí de la dissolució per influència de l'estat. Però aquest és un debat encara obert, perquè no hi ha res segur, i aquest jaciment potser podrà aportar informació en el futur que esclarisca millor aquesta evolució social. La recerca, doncs, no ha fet més que començar. Falten encara dades per saber alguna cosa sobre la categoria de l'anterior assentament d'època romana (possiblement Iliberis), la qual actualment encara està en discussió, de manera que es puga saber alguna cosa sobre la transició del món visigòtic a l'andalusí. Cal confirmar allò que suggereix la prospecció sobre l'origen rural de la ciutat, com una possible fusió d'alqueries. Cal, també, comprendre com va evolucionar la ciutat fins al moment que va ser abandonada, quan es va traslladar la població a Granada, i tantes altres coses més.

Així i tot, de què manera es podrà traslladar tota aquesta informació a la recerca en altres zones d'al-Àndalus està encara per veure, sobretot pel que fa a l'origen de les madines a partir de nuclis rurals de camperols, i de què manera és l'estat el responsable últim d'aquesta transformació social. En el cas del Xarq, caldria veure si la diferència ètnica berber amb els àrabs d'Elvira implica alguna altra diferència social. Tampoc sabem si el nivell urbà de les ciutats tardoromanes que pogueren quedar en la meitat sud de la península era el mateix que en la costa est, ja que pareix intuir-se un major abandonament urbà en aquesta darrera. Tampoc és la mateixa la influència de l'estat de Cordoba en una zona que en l'altra, ja que al Xarq va tardar molt més en arribar-hi i imposar-se sobre les tribus de camperols.
En aquest sentit, al País Valencià tenim un altre jaciment, més modest, datat aproximadament al mateix període d'Elbira, que potser podria aportar algunes dades. Es tracta del tossal Mollet, a prop de Vilafamés, el qual ja ha estat tangencialment anomenat en aquest blog, i del qual parlaré pròximament.