Acabar una tesi és sempre un procés llarg i dolorós, per al doctorand i per a tota la gent que l'envolta, especialment -crec- en el cas dels historiadors, atesa la nostra tendència a la prolixitat. Qui ho ho haja experimentat o estiga fent-ho sabrà del que parle. Sembla que no tinga fi i que, tot plegat, haja perdut el sentit original que cercàvem amb la investigació. Però la persistència paga la pena: acabar-la nomès reporta que beneficis, a tots els nivells. Personalment, perquè pots decidir què fer amb la teua vida, i acadèmicament, perquè passes a comptar per al món dels investigadors i professors doctors que organitzen els congressos, editen les revistes i dirigeixen els projectes de recerca. Et queda molt de camí per fer, però has vençut el primer gran obstacle. En el meu cas, a més a més, la finalització de la tesi ha anat acompanyada d'un colofó fantàstic: ha estat premiada per partida doble, amb el premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i amb la beca Notari Raimon Noguera de la Fundació Noguera. El primer significarà la publicació d'un llibre sobre Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), mentre que la segona permetrà la publicació d'un altre llibre, resum de la tesi, sobre Els fonaments del pactisme valencià (1250-1365). A més, la dotació econòmica de tots dos possibilitarà una cosa essencial per a qualsevol carrera investigadora: tindre un cert marge de temps per a optar a convocatòries postdoctorals, les quals, ara per ara, brillen per la seua absència a casa nostra. Caldrà esperar i, mentrestant, optar també a les que es convoquen a d'altres països, com ara els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica o Itàlia, ja siguen de caràcter públic o privat. Ara, però, gaudiré una mica dels premis, que han vingut a coincidir, precisament, amb el temps de Nadal; això sí que ha estat un bon regal! I des d'Harca esperem que també vosaltres passeu un bon Nadal i una bona entrada d'any nou. Bones festes!
Dos premis per a una tesi sobre el pactisme valencià
Vicent Baydal
Els guardonats de la Festa de les Lletres Catalanes, on es lliurava el Ferran Soldevila, participant de l'espectacle
Acabar una tesi és sempre un procés llarg i dolorós, per al doctorand i per a tota la gent que l'envolta, especialment -crec- en el cas dels historiadors, atesa la nostra tendència a la prolixitat. Qui ho ho haja experimentat o estiga fent-ho sabrà del que parle. Sembla que no tinga fi i que, tot plegat, haja perdut el sentit original que cercàvem amb la investigació. Però la persistència paga la pena: acabar-la nomès reporta que beneficis, a tots els nivells. Personalment, perquè pots decidir què fer amb la teua vida, i acadèmicament, perquè passes a comptar per al món dels investigadors i professors doctors que organitzen els congressos, editen les revistes i dirigeixen els projectes de recerca. Et queda molt de camí per fer, però has vençut el primer gran obstacle. En el meu cas, a més a més, la finalització de la tesi ha anat acompanyada d'un colofó fantàstic: ha estat premiada per partida doble, amb el premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i amb la beca Notari Raimon Noguera de la Fundació Noguera. El primer significarà la publicació d'un llibre sobre Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), mentre que la segona permetrà la publicació d'un altre llibre, resum de la tesi, sobre Els fonaments del pactisme valencià (1250-1365). A més, la dotació econòmica de tots dos possibilitarà una cosa essencial per a qualsevol carrera investigadora: tindre un cert marge de temps per a optar a convocatòries postdoctorals, les quals, ara per ara, brillen per la seua absència a casa nostra. Caldrà esperar i, mentrestant, optar també a les que es convoquen a d'altres països, com ara els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica o Itàlia, ja siguen de caràcter públic o privat. Ara, però, gaudiré una mica dels premis, que han vingut a coincidir, precisament, amb el temps de Nadal; això sí que ha estat un bon regal! I des d'Harca esperem que també vosaltres passeu un bon Nadal i una bona entrada d'any nou. Bones festes!
Lliurament del Premi Ferran Soldevila 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada